Resultats de la cerca

El secretari general fou el mateix Fernández Ordóñez, i a Catalunya, Jordi Ventura i Subirats Aquest, a l’abril de 1982, afirmà que la formació tenia 1000 militants El PAD s’integrà en el Partido Socialista Obrero Español al gener de 1983

Inicialment s’anomenà Partido Demócrata Español, però problemes legals l’obligaren a canviar de nom fou inscrit com Acción Demócrata Española Liderat per Juan Ramón Calero, es definí com el partit dels “españoles y de derechas” El seu ideari s’articula a través de l’“humanismo cristiano y en el liberalismo político y económico” i posa èmfasi en la importància del dret a la vida i la unitat estatal defensa la concepció d’Espanya com una nació plural però única Preconitza un “enfortiment de la democràcia” a través de llistes obertes i la democràcia interna dels partits S’organitza en comissions…

Era organitzat en “milicias”, que duien a terme accions violentes a les universitats contra els “lacayos de la oligarquía de las Universidades Cátedros, profesores, sociales, bedeles, policías, reformistas y revisionistas” La seva consigna era “palo al lacayo” Al febrer de 1971 una part dels seus membres fou detinguda El partit fou dissolt al març següent

Es va fer present a Espanya i a Catalunya des de 1975 i va limitar la seva tasca a la difusió de publicacions les revistes teòriques El Programa Comunista i, des de 1994, La Izquierda Comunista i el periòdic mensual El Comunista

Participà en les eleccions legislatives d’aquest any integrat a la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme Es definia marxista leninista i prosoviètic Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 13243 vots En les autonòmiques de 1980 es presentà en la coalició Unidad Comunista amb el Partido Comunista de España VIII y IX Congresos i obtingué 8122 vots Més tard, les dues formacions es fusionaren en el Partido Comunista de España Unificado Dirigent José Gálvez Edità La Voz Comunista 1977-1980

El 1986 participà en la Plataforma Cívica per la sortida de l’OTAN i s’incorporà a Izquierda Unida IV El 1988 es produí una crisi interna arran de l’apropament del seu president, Ignacio Gallego, al PCE Juan Ramos, secretari general, aconseguí l’expulsió de Gallego, que, amb els seus seguidors, ingressà al PCE La resta del partit abandonà IU En les eleccions europees de 1994 obtingué 6671 vots i en les de 1999, 6154 vots El 1994, amb seu a Lleida, es legalitzà el Partido Comunista del Pueblo de Cataluña Edita Nuevo Rumbo i Propuesta Comunista

Es definia estalinista i maoista, prosoviètic i proalbanès i propugnà la formació d’un “Govern Provisional Democràtic Revolucionari, òrgan de les àmplies masses del poble alçat en armes” Impulsà una Organización Democràtica de Estudiantes Antifascistas ODEA, un Grupo de Intelectuales y Artistas “Pueblo y Cultura”, un Socorro Rojo, una Unión de Juventudes Antifascistas UJA i altres organitzacions satèllit, però la seva activitat més notòria durant dues dècades ha estat la lluita armada dels Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre GRAPO, la seva organització militar, i el suport…

Es definia marxista, leninista i maoista Desaparegué el 1971 Edità Mundo Obrero Rojo

Quan aquest darrer passà a denominar-se Partido del Trabajo de España 1975, el grup esdevingué el PartidoComunista de España Internacional Liderat per Rosaura Martínez, la secció juvenil s’anomenà Unió de Joventuts Marxistes-Leninistes Edità Hoja Informativa des de 1974

D’ideologia marxista leninista i contrari a la reforma política democràtica, durant els primers anys de la Transició es caracteritzà pel fet de promoure violentes manifestacions al centre de Barcelona on va morir el militant Gustau Muñoz, mentre propugnava la independència d’Euskadi, Catalunya, Galícia, Balears i Canàries Al juny de 1979 una escissió fundà Resistència Catalana d’Alliberament Nacional La seva activitat durant els anys vuitanta se centrà a donar suport a moviments revolucionaris exteriors, com Sendero Luminoso o Euskadi Ta Askatasuna El 1990 esdevingué Partido Comunista…