Resultats de la cerca

Sorgí des de la línia anarcosindicalista defensada pels trentistes i des dels Sindicats d’Oposició, però també s’hi incorporaren persones procedents del Partit Republicà Democràtic Federal PRDF , com ara Eduardo Medrano Pretenia “recollir en una organització adequada l’acció política derivada de l’acció sindical econòmica” i era partidari del federalisme Al juliol de 1935 signà una aliança amb el PRDF de Barriobero per dur a terme accions conjuntes En les eleccions de 1936 Pestaña fou escollit diputat per Cadis dins les llistes del Front Popular El 1937 celebrà a Barcelona el Congrés Regional…

Es proposà la “constitución de un estado sindical-laborista que sea el centro de enlace de todas las fuerzas productoras y todas las operaciones funcionales de la propiedad” Dirigents Ramon Simó Cuspinera president i José Mora Ruíz vicepresident

Dirigents Manuel Estremera Estella president i Rafael Sanchiz Vidal vicepresident En les eleccions del novembre de 1932, tots dos s’integraren en la candidatura Concentración Española, en coalició amb el Partido de Concentración Española

Estava disconforme amb la progressiva dretanització del partit que qualificà de traïció a la República i amb el seu excessiu personalisme El líder era José Samblancat, regidor a l’Ajuntament de Barcelona

Dirigents Pere Figueras Blanch president, veterà quadre lerrouxista i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona el 1931, Gaspar Establés Malo president de la Junta Directiva i José Llagostera Valls president del Consell Executiu, el qual participà en un comitè d’enllaç amb el Partit Republicà Democràtic Federal A l’abril de 1936 esdevingué el Partido Republicano Demócrata de Cataluña

El seu òrgan de premsa fou el setmanari Aurora 1930-1934, editat a Blanes

A Catalunya es constituí a l’abril de 1934 amb el nom de Partido Republicano Liberal Democráti-co i fou presidit per Tomás de Lacalle Abarca

Es considerà hereu del Partit Republicà Federal liderat per Pi i Margall i es declarà revolucionari, internacionalista i socialista autogestionari Defensà la federació lliure dels pobles d’Es-panya i la creació d’una república catalana sobirana Dirigents Esteban Ibarra i Purificación Moreno Tingué una organització juvenil Juventudes Republicanas Federales Socialistas i una de femenina Unión de Mujeres Republicanas Socialistas Edità República 1978-1979

Fixà el domicili social a Barcelona “mientras las circunstancias lo aconsejen” Del Consell Nacional, integrat per nou membres, en formaren part Belén de Sárraga, Salvador Garriga, Francesc Corbella i Àngel Jiménez A l’exili el pes dels federals catalans en el Consell Nacional fou encara més elevat Abel Velilla reconstruí de seguida el partit a Mèxic i el 1945 Francesc Corbella a París El 1948 Josep Martí Feced n’era president Abel Velilla, vicepresident, i Leandre Raurich, secretari general Mantenia un Consell Federal de Catalunya a l’exili, presidit per Antoni Soler Roca 1946 No consta que…

Es proposà “unir en su seno a los ciudadanos de las distintas regiones españolas no nacidos en Cataluña y residentes en su suelo y atender sus necesidades” Els líders foren Sebastián Fiol Batista president i Lorenzo Marín Hernández vicepresident Al juny de 1937 encara era actiu