Resultats de la cerca

Exponent del “republicanisme governamental” o moderat, defensava un programa de “llibertat i ordre” i volia esdevenir l’alternativa política de les classes mitjanes industrials i intellectuals “modernes” L’intens esforç d’implantació a Catalunya fructificà des de l’octubre de 1912 amb la incorporació al nou partit d’un bon nombre de notables del sector menys nacionalista de la Unió Federal Nacionalista Republicana , provinents la majoria de l’antiga Unión Republicana Fou el cas del senador Emili Junoy, dels diputats Laureà Miró, Josep Zulueta, Ramon Mayner, Joan Caballé, Lluís de Zulueta i…

Difon un pretès missatge d’harmonia universal que es basa en l’anomenada “Llei Natural” Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 1592 vots, a les europees de 1994 1221 vots i de 1999 1834 vots i a les autonòmiques d’aquest darrer any 1004 vots Els caps de llista a Catalunya han estat Jaime Álvarez Roset i Jaume Fontanet Els dirigents estatals són José Luis Álvarez Roset, Pedro Jiménez i Juan Francisco Álvarez Sánchez

Pretenia fomentar els ideals de democràcia i aconseguir millores socials Directius Teófilo Borses Álvarez president i Juan Blasco de Viló secretari Afirmà tenir seixanta socis Al febrer de 1931 s’integrà en el Partit Republicà Radical Socialista “Regió Catalana”

Volia atraure el vot de la població andalusa Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquell any, encapçalat pel seu promotor, l’advocat Carlos Obregón, i Alberto Royuela 5815 vots A l’octubre de 1997 establí una aliança amb Democracia Nacional i el 1998 el seu coordinador era Eduardo de Prado Álvarez

A Catalunya es constituí a l’abril de 1934 amb el nom de Partido Republicano Liberal Democráti-co i fou presidit per Tomás de Lacalle Abarca

Sembla que l’organització deixà d’actuar en reintegrar-se els seus components dins la Falange de Barcelona, durant la primavera de 1936 De manera semblant a les seves antecessores Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista , el partit postulava la unitat política d’Espanya, la sindicació obligatòria, l’eliminació dels partits “internacionales”, “la elevación moral y económica de los españoles” i la creació d’un estat totalitari La direcció del PENS a Barcelona era formada per José M Poblador Álvarez d’Osca, advocat i periodista, excarlí, Emilio de Lasarte Rouzart comerciant i Juan Berenguer…

Preconitza que l’ésser humà ha de ser el centre de l’activitat social, la no violència i la distribució progressiva de la riquesa El 1985 s’integrà en la Plataforma Cívica que donà lloc a Izquierda Unida, la qual abandonà a finals de 1986 en ser acusat de constituir una secta En les eleccions europees de 1987 5206 vots i municipals de Barcelona presentà una Plataforma Humanista, amb Futur Verd Posteriorment ha participat en gairebé totes les eleccions legislatives 1989, 2653 vots 1993, 1553 vots 1996, 1527 vots i autonòmiques 1988, 2195 vots 1992, 1752 vots 1999, 1959 vots En les eleccions…

Postulà, entre altres objectius, la creació d’un Estat Nacionalsindicalista, amb sindicació obligatòria de tots els “productors”, la dissolució dels partits marxistes i l’expansió imperial d’Espanya Desaparegué pel març de 1934 en fusionar-se amb Falange Española per crear Falange Española de las JONS FE de las JONS , si bé al gener de 1935 els exjonsistes seguiren l’escissió encapçalada a Madrid per Ramiro Ledesma Ramos i abandonaren l’organització de Barcelona Després de formar aquí un partit propi amb vocació estatal, el Partido Español Nacional Sindicalista al mateix gener, durant la…

Es constituí a Catalunya entre desembre de 1971 i gener de 1972 per membres dels Círculos de Formación de Cuadros Inicialment estava influenciat per la revolució cubana iel guevarisme, però evolucionà vers elmarxisme leninisme d’influència maoista Participà en l’Assemblea de Catalunya des de 1974 El I Congrés de l’MCE estiu de 1975 canvià el seu nom pel de Moviment Comunista, concebut com una federació de partits sobirans sorgí així el Moviment Comunista de Catalunya En les eleccions legislatives de 1977 impulsà la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme 11749 vots El fracàs de l’…

Concorregué a les eleccions municipals d’aquest any i obtingué 1117 vots 0,9%