Resultats de la cerca

Vol contribuir democràticament a determinar la política local i catalana, amb propostes molt diverses i sense articular-les en una ideologia determinada Es coalitzà amb la PIE per a les eleccions autonòmiques de 1995, en una coalició que es definí com a “liberal-progressista” 1508 vots i concorregué en solitari a les legislatives de 1996 1229 vots Dirigents Juan Sangrès i Antoni Obach

És promogut per Nataniel Andrade Urra president i Pedro Simón Rahal vicepresident Es proposa mantenir i enfortir l’Estat del Benestar Compta amb nombrosos seguidors d’origen llatinoamericà establerts a Espanya

Propugnà la construcció d’un partit proletari basat en els sindicats i la instauració d’un govern obrer i camperol Sorgit a Barcelona el 1967, fou desmantellat el 1969 per la policia i reprengué l’activitat amb Ramon Ferri a partir de la Federación Universitaria Democrática Española FUDE i d’algunes grans empreses del metall El 1971 participà en la constitució de l’Assemblea de Catalunya i proposà a les altres forces d’esquerra construir un front comunista trotskista No ha concorregut a cap convocatòria electoral i ha donat un suport sistemàtic al Partit Socialista Unificat de…

Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…

El seu líder és Santiago Vilanova i el nou partit compta amb la incorporació de Josep Puig, d’ Els Verds-Opció Verda Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquest any i obtingué 8122 vots

Fou inscrit a l’abril de 1987 per Domingo Canut, Josep Isern, Daniel Tuca i Josep Badia El seu objectiu principal és la defensa dels interessos econòmics i socials de les zones de muntanya El líder principal és Josep Ganyet, alcalde de la Seu d’Urgell i diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya al Parlament de Catalunya El 1991 presentà diverses candidatures municipals progressistes amb el propòsit d’obtenir representació als Consells Comarcals El 1991 esdevingué la segona força municipal de l’Alt Urgell 3 consellers comarcals, però també fou present a la Cerdanya i al…

Anuncià la seva participació amb el Partit per la Independència en les eleccions municipals de 1999, que no es produí

El seu origen es troba en el collectiu aglutinat pel Manifest pel PSUC finals de 1996-primeria de 1997 promogut dins del PSUC per dirigents històrics com Gregorio López Raimundo, Antoni Lucchetti i Alfred Clemente A partir del IX Congrés del PSUC maig de 1997 els impulsors del manifest promogueren la plataforma “PSUC viu” i el PCE la reconegué com el seu referent a Catalunya, fet que provocà la ruptura de relacions entre el PSUC i el PCE El PSUC viu participà en els organismes directius del PCE comitè executiu i comitè federal des de l’estiu de 1997 Propugnà la construcció d’un referent…

La reorganització d’ Estat Català EC a Bèlgica el 1927, després de Prats de Molló, i la seva reconversió en un hipotètic Partit Separatista Revolucionari de Catalunya durant el viatge de Macià a Amèrica el 1928, feren sorgir queixes teòriques en la direcció exterior Ramon Fabregat, Rafael Ramis i Martí Vilanova, secundades per alguns militants influents que restaren a França Jaume Miravitlles o emigraren a Mèxic Josep Rovira Aquest sector, sensible a la retòrica de la Internacional Comunista sobre l’alliberament nacional difosa arran dels girs estalinians de 1927-1928, prengué forma a…

Es defineix com el “partit de l’empresa” i pretén representar-la políticament Concorregué a les eleccions europees de 1989 i obtingué dos diputats un fou el mateix Ruiz-Mateos i 68606 vots a Catalunya Posteriorment es presentà a totes les eleccions fins el 1994, amb noms canviants i resultats decreixents A Catalunya obtingué els següents resultats en les legislatives de 1989, com a Agrupación Ruiz-Mateos, 37942 vots en les autonòmiques de 1992 quan obrí seus a Barcelona i Girona, com a Agrupación Ruiz-Mateos-Alianza Democrática Europea, 13067 vots en les legislatives de 1993 amb el mateix…