Resultats de la cerca

Fou inscrit com a partit al febrer de 1978 El president fou Ramón Graells i el secretari general Ernesto Milá Tot i ambicionar una projecció estatal, la implantació es reduí essencialment a Catalunya En el seu si s’aplegaren dues tendències diferents L’una encapçalada per Milá es manifestà “nacional-revolucionària”, adoptà com a referents diversos grups neofeixistes europeus i seguí propostes del líder del partit italià Avanguardia Nazionale, Stefano Delle Chiae L’altra, liderada per Graells, era de caràcter falangista La convivència entre les dues tendències no fou inicialment conflictiva,…

Al desembre de 1964 patí una escissió, basada en la Fuerza Armada Revolucionaria, que creà el nou Partido Comunista de España Marxista-Leninista i durà fins al 1968, sense presència a Catalunya el 1968 una altra escissió desembocà en la formació del Movimiento Comunista Marxista-Leninista de España El PCE m-l trencà aviat amb el PC Xinès i s’orientà vers el Partit del Treball d’Albània Propugnà la guerra popular per posar fi a la dictadura “ianqui-franquista” Contrari a les aliances amb d’altres partits, proposà un front democràtic nacional revolucionari per a la realització d’…

També fou conegut com Fracción Obrera Revolucionaria Amb la Fracción Proletaria en defensa de la IV Internacional creà la Fracción Obrera Revolucionaria-Fracción Proletaria , dissolta el 1979 Els militants que no s’integraren a la Liga Comunista referen la FOR Impulsà la construcció de la Fracción Trotskista Internacional Edità Qué Hacer

Segons el seu Manifiesto Social 1989, els enemics d’MC eren “el nacionalisme burgès”, “el separatisme”, “la Constitució” i “las corrientes amoralistas, secularizantes y extranjerizantes” Consegüentment, centrà les agressions en locals independentistes, sex-shops , saunes i la Clínica Dexeus per pràctiques avortistes El 1994 Francisoud creà el Moviment Patriòtic Català

El 1971 es dividí, tot reproduint les dissidències del moviment trotskista internacional D’una banda, nasqué la Liga Comunista Revolucionaria , partidària del Secretariat Unificat de la IV Internacional, i de l’altra, la Fracción Trotskista del grupo “Comunismo” , pròxima al Comitè Inter-nacional de la IV Internacional Creà “Proletario” com a secció obrera pròpia Editava Comunismo

La seva secció catalana actuà amb el nom d’Unió dels Republicans de Catalunya Tingué una activitat intensa entre 1976 i 1978 període en què celebrà 5 plenaris nacionals A partir de 1980 donà suport a les llistes d’Unitat Popular Republicana presentades pel PCE m-l Creà una Asociación de Juventudes Republicanas Edità Convención Republicana Tricolor i 14 d’abril

Aquest, que havia estat fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya, secretari de Lluís Companys, diputat a Corts 1933 i militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya durant la Guerra Civil, formà part de la fraguista Reforma Democrática de Cataluña , però el mateix 1977 en sortí i creà la UDPS com a etiqueta personal amb la qual confluí, a les eleccions legislatives d’aquell any, dins la coalició Alianza Popular -Convivencia Catalana

El 1969 creà el primer grup a Madrid Inicialment, els nuclis de l’interior gaudiren de plena independència de l’exterior, fins que el 1973 Manuel Pérez Martínez Camarada Arenas imposà una estructura centralitzada i una estratègia que utilitzava la violència com a resposta al règim franquista i, a la vegada, com a mitjà per a aconseguir l’Estat socialista El 1975 esdevingué Partido Comunista de España Reconstituido Edità Bandera Roja i Antorcha

El promotor era el cap regional carlí de Catalunya, Mauricio de Sivatte y de Bobadilla Estava especialment implantada a Catalunya, amb pocs adherits a la resta d’Espanya El procés que dugué a la seva creació s’inicià el 1944, en dimitir Sivatte de la Junta Suprema Nacional carlina per discrepàncies amb el cap de la Comunió, Manuel Fal Conde Continuà els anys 1946-1948, sempre en la línia d’exigir un major activisme a la Comunió, la seva reorganització i una presència més gran de Don Xavier de Borbó-Parma Des d’aleshores el gruix del carlisme català, liderat per Sivatte, es mantingué distant…

Creà un efímer nucli format a Barcelona al voltant de l’estudiant d’arquitectura Jacint Goday Prats, potser amb ajut econòmic del consolat italià Edità el periòdic Ferms quatre números, agost-novembre de 1935 i introduí el terme “totalitari” en el llenguatge polític català, que significava tant l’aspiració a un estatisme molt pròpia de la moda política dels anys trenta a Europa com el somni d’una unificació pancatalanista incloent-hi Occitània “la Catalunya totalitària” El grup no tingué major trans-cendència que la curiositat que suscitàpel seu discurs ideològic Desaparegué ben…