Resultats de la cerca

Era partidari de l’Estat laic, defensava el sistema capitalista i les autonomies Era presidit per Francisco Millá Badia, el seu fundador i ideòleg Al gener de 1936 passà a anomenar-se Partido Racional Demócrata El seu ideari fou recollit a l’obra de Millá Por un Nuevo Vi-vir A l’abril de 1937 acordà la seva dissolució

Defensava el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans i pretenia d’establir una societat més justa i solidària Secretari general Jaume Oliveras Maristany A Sant Pere de Ribes han obtingut l’alcaldia en diverses ocasions Unitat Municipal-9 , així com a Arbúcies CUP d’Arbúcies, i han presentat llistes municipals a Alcanar, Argentona, Banyoles, Manresa, Masnou, Premià de Mar, Salt, Valls, Vilafranca del Penedès i Vilassar de Dalt

Feminista de Barcelona Aspirà auna transformació total de la societat El 1976, durant les discussions sobre la forma d’estat que calia defensar qüestió que quedà sense resoldre, es produí una escissió i el grup canvià el nom pel de Collectiu Feminista El 1977 un sector liderat per Lidia Falcón se’n separà i fundà l’ Organització Feminista Revolucionària Propugnà l’abstenció electoral, pel fet de considerar que cap partit no defensava els objectius feministes Desaparegué el 1979 Edità Vindicación Feminista

Fou més conegut com a PSUC-Comorera Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana El 1952 Comorera s’installà clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957 El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Publicacions Treball 1952-1954 i Circulars 1954-1976

Inspirada en el pensament d’Àngel Pestaña i José Antonio Primo de Rivera, defensava el “nacional sindicalismo” “la idea española que une la necesidad de una patria independiente y digna con el imperativo de un sentido revolucionario en el orden social” El lema era “Patria Española y Revolución Social” Entre finals de 1975 i inicis de 1976 assajà expandir-se arreu d’Espanya, amb èxit limitat a Andalusia, on comptà amb suport dels Círculos Doctrinales José Antonio CJA Ferruz, amb Diego Márquez cap dels CJA, fou promotor de Falange Española de las JONS En les eleccions…

Defensava el sistema republicà i l’autonomia respecte de la direcció central del partit A Catalunya mai no assolí gaire importància, però tingué diversos centres a Barcelona i en altres poblacions Era liderat per Faustí Ballvé president, Eusebi Isern i Dalmau vicepresident, J Gili Ferran i Eduard Albors En les eleccions al Parlament de Catalunya 1932 es presentà dins la coalició Concentració Catalanista Republicana, amb Acció Catalana Republicana i el Partido Republicano Radical Socialista de Marcellí Domingo Al febrer de 1933 esdevingué Acció Republicana a Catalunya En les eleccions de 1933…

Es definia com d’esquerra liberal i s’adherí a la Federación Social Demòcrata Española de Francisco Fernández Ordóñez i José Ramón Lasuén Defensava els drets bàsics de la persona llibertat, propietat i seguretat i reclamava la unió dels pobles de llengua i cultura catalanes i la creació d’una confederació que aplegués tots els pobles ibèrics Al maig de 1977 intentà un pacte amb el Partit Popular de Catalunya dirigit per Antoni de Senillosa, en una coalició de Centre Democràtic, que féu avortar l’aparició de la Unión de Centro Democrático El 1978 la quasi totalitat del partit excepte Casanovas…

Acordà constituir-se en partit al juny de 1968 i ho féu definitivament el 22-23 de febrer de 1969 a Lieja Bèlgica Defensava els postulats de Marx, Lenin, Stalin i Mao El mateix any una escissió seva donà lloc al Partido Comunista de España internacionalista i el 1971 una nova escissió originà el Partido Comunista de España Internacional línea proletaria Entre el 1969 i el 1971 s’estengué per Espanya, ocupà l’espai d’extrema esquerra i es distingí per l’activitat d’agitació i les posicions radicals, que atragueren bona part de l’esquerranisme universitari Constituí les Comisiones…

Exponent del “republicanisme governamental” o moderat, defensava un programa de “llibertat i ordre” i volia esdevenir l’alternativa política de les classes mitjanes industrials i intellectuals “modernes” L’intens esforç d’implantació a Catalunya fructificà des de l’octubre de 1912 amb la incorporació al nou partit d’un bon nombre de notables del sector menys nacionalista de la Unió Federal Nacionalista Republicana , provinents la majoria de l’antiga Unión Republicana Fou el cas del senador Emili Junoy, dels diputats Laureà Miró, Josep Zulueta, Ramon Mayner, Joan Caballé, Lluís de Zulueta i…

Pretenia ser el referent català d’Unión Española, organització monàrquica dirigida per Joaquín Satrústegui a Madrid El seu cap més visible fou l’heraldista Armand de Fluvià Dins del món monàrquic català, dispers i poc estructurat, constituí el collectiu més actiu i dinàmic Dotat d’una organització interna mínima, fou l’únic amb contactes fluids i periòdics amb organitzacions catalanes antifranquistes clandestines Edità Acción Monárquica Catalana entre el gener de 1969 i el febrer de 1974 entre el setembre de 1969 i el juliol de 1970 es catalanitzà