Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Frente Sindicalista Revolucionario
Partit polític
Col·lectiu procedent de l’esquerra falangista creat entorn del 1965 o del 1966 que evolucionà vers postulats sindicalistes.
El seu origen es troba en el Frente Nacional de Trabajadores FNT, impulsat el 1963 per Narciso Perales i Ceferino Maestu Aquesta entitat creà una secció d’estudiants, el Frente de Estudios Sindicalistas FES, que –a causa de la ruptura entre Perales i el dirigent del FES, Sigfredo Hillers– s’escindí més tard Hillers constituí la Falange Española Independiente El 1965 l’FNT adoptà el nom d’FSR i aconseguí l’adhesió de Manuel Hedilla el 1966 Adoptà la bandera àcrata i una espiral negra símbol de la renovació que volia efectuar des de l’interior vers a l’exterior L’FSR preconitzà un…
Reforma Democrática de Cataluña
Partit polític
Associació política fundada el 25 de febrer de 1976 per Manuel Fraga que es donà a conèixer a Barcelona al mes de març; a l’octubre d’aquell any esdevingué partit.
A Catalunya fou impulsada pel precedent Club Ágora Defensà la necessitat d’efectuar reformes del franquisme i que la Transició no suposés continuisme Inicialment s’allunyà de Fraga, en discrepància amb les seves aliances polítiques en impulsar la creació d’ Alianza Popular AP amb altres partits més dretans La RDC alternativa defensà l’evolució del règim franquista vers una democràcia pluralista i amb autonomies regionals Assajà una entesa coneguda com a Pacte d’Hostalrich o Pacte Català amb el Partit Democràtic Català, el Partido Social Regionalista i Unió Catalana Amb la…
Partido Popular
Partit polític
Partit espanyol creat el 1977 a Madrid amb el nom de Partido Unido de Alianza Popular, posteriorment conegut com Alianza Popular, que canvià el seu nom pel de Partido Popular en el seu IX Congrés Nacional (1989).
És el partit parlamentari situat més a la dreta de l’espectre polític i dins d’aquest segment comprèn diferents tendències ideològiques, el pes de les quals ha variat al llarg de la seva trajectòria Els seus votants es manifesten majoritàriament ubicats en el segment de la dreta i centredreta Història A Catalunya, AP es creà a Barcelona al març del 1977, poc després de constituir-se a Madrid La seva presentació pública tingué lloc a l’abril al Palau d’Esports La filial, en els seus inicis, no tingué una mínima organització catalana, dèficit que perdurà de manera molt acusada els primers anys…
Unión de Centro Democrático
Partit polític
Partit espanyol que pretenia aglutinar un espai polític entre la dreta franquista i el socialisme marxista.
Impulsat des del govern el 1977, el formaven tres grans famílies ideològiques socialdemòcrates, liberals i democratacristians, tot agrupant antics franquistes amb sectors moderats de l’oposició El seu programa advocava per la reforma democràtica i la modernització de l’Estat Creació i ascens d’UCD a Catalunya 1977-1979 UCD sorgí inicialment com a coalició electoral el 3 de maig de 1977, cinc dies abans que es tanqués el termini de presentació de candidatures per a les eleccions legislatives del 15 de juny El seu antecedent immediat fou la coalició Centro Democrático, creada al gener del…
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Partit polític
Partit polític de caire feixista creat per un decret del general Franco (com a cap de l’Estat i “Generalísimo” dels exèrcits “nacionals”), dictat a Salamanca el 19 d’abril de 1937, que instituí un partit únic per al nou règim per mitjà de la fusió de les dues organitzacions més importants que funcionaven a l’Espanya “Nacional” des de l’inici de la Guerra Civil (Falange Española de las JONS i Comunió Tradicionalista) i la dissolució de totes les altres (com ara Acción Popular o Renovación Española). El decret també instituí la fusió de les milícies falangistes i carlines, que s’integraren en una nova Milicia Nacional. Franco assumí la direcció de l’organització, com a “jefe nacional”.
Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…