Resultats de la cerca

“Es un partido que va estrictamente a la defensa del derecho de toda clase trabajadora” art 1 dels Estatuts President Alfonso Mier, fone-dor

Segons els estatuts, pretenia “defender por todos los medios legales los intereses materiales y morales de los trabajadores” art 1 Advocà per “un Estado corporativo e intervencionista”, car “el régimen corporativo es la organización normal de la sociedad” i defensà “la colaboración de las diversas clases” Edità Unión Laborista En el primer número 8/III/1934 afirmà comptar amb delegacions en diversos pobles de Catalunya

Tingué per objectiu constituir l’“expresión orgánica del Trabajo Notiene por tanto un doctrinarismo cerrado que imposibilite su evolución y adaptación a las necesidades y exigencias de la vida nacional de cada época” Dirigents Juan Camps Compte president i Manuel Panadell Canós president del comitè local Els estatuts establien una secció de joventuts Juventudes Democráticas i la publicació d’un òrgan de premsa a Barcelona Al juny de 1932 encara era actiu

Segons un dels promotors José Gil Moreno de la Mora, de Vimbodí, el partit presentà els estatuts de legalització al març d’aquell any i pretenia lluitar contra l’oposició de l’Administració a l’existència d’agrupacions polítiques rurals El Ministeri de la Governació li denegà l’autorització i acudí al Tribunal Suprem Registrat definitivament 7/VI/ 1979, els seus objectius eren “mejorar la calidad de vida del medio rural” Promotors J Gil Moreno de la Mora, Antonio del Águila, Fernando Pastor, Faustino Rodríguez, M del Carmen Caracuel, Alfonso Pons, Rafael Montes i Gonzalo Antonio…

A desgrat del nom, no era una organització juvenil, sinó que pretenia ser una plataforma d’agitació i una força de xoc ultradretana que participés en un futur alçament antirepublicà Declarà com a finalitat en els estatuts “la reunión de todos aquellos hombres jóvenes que sientan la idea de la Patria y quieran defenderla de las asechanzas de las Internacionales marxistas y antipatrióticas” Conformà un grup d’activistes que, uniformats amb camises negres, realitzaven tasques de protecció en els mítings de la dreta monàrquica espanyolista com Derecha de Cataluña/Renovación Española, Bloque…

Si bé en els estatuts advocava genèricament per una unió de totes les classes socials per a la “superación de España”, en manifestos posteriors es declarà específicament antidemocràtica, partidària del nacionalsindicalisme i de l’estat totalitari i corporatiu Mitjançant l’accés als càrrecs de president i secretari, la direcció fou controlada el 1934 per elements feixistes, com l’“ibérico” Francisco Palau Rabassó i l’escriptor Luis Gutiérrez Santamarina, que acabaven de participar en la creació de Falange Española FE a la ciutat i n’eren dirigents i adheriren la USH a FE El mateix 1934 es…

L’incompliment de les promeses pactades entre Joan Sallarés, president del Foment, i l’anomenat “General Cristiano”, així com la solució autoritària que el nou govern de Silvela-Polavieja donà a la vaga dels gremis, portà a la transformació de la Junta en Unión Regionalista Al nou grup, que presidí l’industrial cotoner Lluís Ferrer-Vidal, s’hi afegiren personalitats com els doctors Bartomeu Robert, exalcalde de Barcelona, i Miquel Àngel Fargas, president de l’Acadèmia de Medicina, els germans Girona o el jove advocat Josep Bertran i Musitu, unit per via matrimonial amb els Güell-López El…

Els orígens El Congrés d’unificació es realitzà en dos temps El 15 de juliol de 1978 foren convocats els Congressos respectius de cadascun dels partits que anaven a unificar-se per tal d’aprovar un Protocol d’Unitat i d’acordar-ne la dissolució i la integració en el nou partit L’endemà, el 16 de juliol, se celebrà el Congrés d’unificació La representació dels delegats congressuals havia estat fixada a partir del nombre d’afiliats reconegut de cada partit, de tal manera que el PSCC i la FSCPSOE tingueren la mateixa quota congressual de 450 delegats cadascun el PSCR tingué 100…

Preconitzava una “reforma dels costums” i “un veritable retorn de la ‘religió i civilització cristianes’” art 46 Dirigents José M Balius Hidalgo president i Jacinto García Viñals secretari Edità Catalunya Laborista Continuà la seva activitat a nivell espanyol, des de 1934, com a Unión Laborista

El V Congrés del PSUC reflectí un seguit de tensions internes irreversibles entre els corrents eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, pròleg de l’escissió gener de 1982 que conduí a la fundació del PCC al mes d’abril Pere Ardiaca assumí la presidència del nou partit fins a la seva mort el 1986 i Joan Ramos, la secretaria general La seva branca juvenil és el Collectiu de Joves Comunistes Els seus òrgans d’expressió són el setmanari Avant , de caràcter més informatiu i tàctic, i Realitat , més analític i teòric En el moment de la seva fundació, el PCC aplegà un nombre important de dirigents…