Resultats de la cerca

Concorregué a les eleccions europees de 1994 dins la coalició Per l’Europa de les Nacions, amb Esquerra Republicana de Catalunya ERC , Esquerra Nacionalista i Ecologista d’Eivissa, Eusko Alkartasuna i el Partido Nacionalista de Castilla y León Celebrà el I Congrés al juny de 1996 i afirmà tenir uns 200 militants, amb nuclis en alguns municipis, com Tàrrega i Badalona Dirigents Max Cahner president, Antoni Vives secretari general i Joan Maluquer secretari d’organització Al maig de 1997 ingressà a ERC com a entitat adherida Edità Acció

Crític amb la democràcia cristiana, rebé la influència dels nous corrents del socialisme democràtic europeu Fou liderada per Josep M Piñol i Claudi Martínez Girona i en foren membres Ramon Bastardes, Max Cahner, Lluís Porcel, Francesc Casamajó, Alfred Pérez-Bastardas, Fèlix Sogues Vilafranca i Ramon Puiggrós Terrassa Publicà Política Nova 1963-1966 i edità Por un análisis dialéctico , de Lelio Basso, i el Testament polític , de Palmiro Togliatti Desplegà una intensa activitat en la defensa de l’abat Escarré quan féu les seves declaracions a Le Monde i quan hagué d’exiliar-se…

No era un partit, sinó més aviat un moviment polític, que actuava en la clandestinitat La sigla que l’identificava fou suggerida per Frederic Roda i pretenia indicar només els valors que els unien Així, les dues “C” van tenir diverses interpretacions Crist-Catalunya, Cristians Catalans o Catòlics Catalans finalment, passats uns quants anys, adoptà el nom de Comunitat Catalana Per això la seva denominació podia ser tant en masculí com en femení el/la CC Els seus orígens se situen en unes trobades de l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, amb joves de diferents moviments ca-tòlics escoltisme,…