Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Partit Carlí de Catalunya
Partit polític
Secció catalana del Partit Carlí, originat per la reorganització de la Comunió Tradicionalista sota la direcció de Don Xavier de Borbó-Parma i de Bragança el 1966, que des de 1968 fou coneguda com a Partido Carlista o Partit Carlí, estructurat de manera federal.
La seva ideologia es basa en la concepció d’una societat pluralista, en un sistema de socialisme d’autogestió global en el marc d’un estat democràtic i federal L’òrgan sobirà del PCC és l’Assemblea General i l’òrgan màxim de direcció és el Consell Nacional, format pel secretarigeneral, els responsables de les Secre-taries de la Comissió Executiva i la representació de les sis vegueries en què s’estructurà el territori català Els afiliats s’integren en l’Agrupació Territorial de la seva residència i els responsables de totes elles formen el Comitè Comarcal El 1997 en sumaven un total de 586…
Bandera Roja
Partit polític
Organització política comunista constituïda a Barcelona el 1968. Els seus orígens se situen en un grup d’universitaris, aplegat al voltant de Jordi Borja, que treballaven dins del grup Unidad, escindit del Partit Socialista Unificat de Catalunya [PSUC], del qual se separaren quan aquell es constituí en Partit Comunista d’Espanya (Internacional).
El motiu de la ruptura fou que els que més tard integrarien BR es negaren a esdevenir “el” Partit, característica que esdevingué distintiva d’aquest collectiu A l’estiu de 1968 creà la Unió d’Estudiants Revolucionaris a la Universitat de Barcelona i, a partir del novembre, edità Bandera Roja A l’estiu de 1969 BR celebrà la conferència fundacional, en què es definí leninista, per bé que estava molt influenciada pel maoisme El seu objectiu immediat fou el debat ideològic i la reconstrucció del moviment de masses, a partir del “treball –o línia– de masses”,…
Unió Democràtica de Catalunya
Partit polític
Partit català de tendència democratacristiana creat el novembre del 1931.
En ple període constituent d’una Segona República espanyola que es mostrava resoltament laïcitzadora i anticlerical, a Catalunya un segment minoritari de joves catòlics decidí d’organitzar-se en el terreny polític per, des d’una posició democràtica i nacionalista sense equívocs, defensar “els principis cristians”, “la concepció espiritualista de la societat” i els drets dels creients, que consideraven lesionats per la legislació republicana De la Segona República a la postguerra El nucli fundacional d’UDC procedia sobretot de l’ala més evolucionada del carlisme català Joan B Roca i Caball,…
Partit Republicà Democràtic Federal
Partit polític
Partit constituït a Espanya amb posterioritat a la Revolució de Setembre de 1868.
Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…
Partit Socialista Unificat de Catalunya
Partit polític
Partit creat el 23 de juliol de 1936, per la integració de quatre organitzacions polítiques d’àmbit català: Federació Catalana del PSOE, Partit Comunista de Catalunya, Unió Socialista de Catalunya [USC] i Partit Català Proletari.
Evolució històrica Dels quatre partits, el més gran i més implantat era la USC, que hi aportà el seu dirigent Joan Comorera com a secretari general del nou partit Encara que és cert, com han posat de relleu els historiadors, que la creació del PSUC vingué precipitada per l’alçament militar del 19 de juliol, després de mesos de converses entre els diversos grups esmentats, la unificació tenia una llarga història i es corresponia amb un projecte ampli Efectivament, a finals del 1935 ja s’havien establert contactes entre les direccions del PSOE i del PCE, per tal d’integrar de manera progressiva…
Partido Republicano Radical
Partit polític
Organització política d’àmbit espanyol constituïda formalment a Santander el 6 de gener de 1908 sota l’impuls i la direcció d’Alejandro Lerroux.
Els orígens Tot i comptar amb l’adhesió del blasquisme valencià i d’importants fraccions republicanes de Madrid, Aragó i Andalusia occidental, el patrimoni bàsic i el precedent inexcusable del nou partit era el moviment republicà lerrouxista que s’havia anat desenvolupant a Catalunya des del 1901 Arran de la seva elecció com a diputat per Barcelona, al maig del 1901, dins una fràgil aliança de federals, progressistes i fusionistes, el periodista madrileny Alejandro Lerroux García intuí l’enorme potencial polític d’esquerres que la capital catalana, la més gran concentració obrera i popular de…
Acció Catalana Republicana
Partit polític
Partit catalanista republicà constituït originalment com una organització política catalanista al juny de 1922, creada amb el propòsit d’esdevenir una entitat al marge dels partits, sota el nom d’Acció Catalana [AC].
Durant la Dictadura, AC patí una escissió Acció Republicana de Catalunya ARC Acabat el règim de Primo de Rivera, AC es convertí explícitament en partit i es fusionà amb ARC en el Partit Catalanista Republicà, però aquest continuà essent conegut amb el nom d’Acció Catalana El 1933 aquest partit es reorganitzà i adquirí el nom d’Acció Catalana Republicana, que no assolí protagonisme rellevant Finalitzada la Guerra Civil, dugué una existència esllanguida fins a la seva pràctica desaparició durant els anys seixanta AC va néixer en la Conferència Nacional Catalana Barcelona, juny 1922, convocada…
Estat Català
Partit polític
Partit nacionalista radical i de caire insurreccional creat el 1922 i que fou el més combatiu a Catalunya contra la dictadura de Primo de Rivera i la Monarquia.
La seva trajectòria fixà els termes estratègics i la retòrica del “separatisme” com deien ells mateixos durant més de dues dècades La participació de la Lliga Regionalista en el Govern de concentració de Maura 1921-1922 accentuà les seves tensions internes i provocà l’escissió del catalanisme entre regionalistes i nacionalistes El diputat Francesc Macià afiliat a la Lliga fins el 1912 ho aprofità per retrobar antics seguidors de la Federació Democràtica Nacionalista FDN i renovar l’orientació d’aquest partit Després de presentar sense èxit les seves tesis “militaristes” en la Conferència…
Unió Monàrquica Nacional
Partit polític
Agrupació monàrquica fundada a Barcelona al febrer de 1919. A l’entorn d’Alfons Sala i Argemí, aplegava la majoria dels polítics dinàstics, en especial del Partit Liberal, amb l’objectiu d’establir una organització que defensés la monarquia espanyola a Catalunya.
La seva activitat arribà fins a la meitat de 1925, quan s’esllanguí per les divisions internes del partit i la insistència de Primo de Rivera perquè només existís la Unión Patriótica UP Agrupà una dreta radicalitzada pel conflicte social dels anys del pistolerisme i enfrontada amb els postulats catalanistes en benefici d’un espanyolisme unitarista El seu lema era “Monarquia, unitat política, ordre social” Davant les exigències d’autonomia de la Lliga Regionalista, els unionistes hi contraposaven l’autonomia municipal Entre els líders de la UMN catalana cal destacar el seu president efectiu,…
Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament)
Partit polític
Partit socialista creat el 19 de maig de 1976 pels seguidors de Josep Pallach, després que aquest impulsà un Secretariat d’Orientació de la Democràcia Social Catalana [SODSC] en dividir-se el Moviment Socialista de Catalunya [MSC] en el Consell de Coordinació de Tolosa de l’agost de 1966.
El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…