Resultats de la cerca

Es constituí a Catalunya entre desembre de 1971 i gener de 1972 per membres dels Círculos de Formación de Cuadros Inicialment estava influenciat per la revolució cubana iel guevarisme, però evolucionà vers elmarxisme leninisme d’influència maoista Participà en l’Assemblea de Catalunya des de 1974 El I Congrés de l’MCE estiu de 1975 canvià el seu nom pel de Moviment Comunista, concebut com una federació de partits sobirans sorgí així el Moviment Comunista de Catalunya En les eleccions legislatives de 1977 impulsà la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme 11749 vots El fracàs de l’…

Era un partit possibilista, partidari de les reivindicacions immediates, que seguia la línia ideològica tradicional d’ El Obrero El líder fou Josep Pàmies i els membres del comitè central foren Antoni Llardell, Leandre Palència, Benigne Huguet, Josep Ferràndiz, Rossend Pich, Antoni Sagués, Ramon Pujol, Joan Vidal, Artur Guardiola i Miquel René La decadència a partir de 1891 de les Tres Classes de Vapor acabaria provocant també el del partit, que es dissolgué el 1916

Esdevingué el nucli bàsic en què s’aglutinaren antics militants del Front Obrer de Catalunya FOC i Força Socialista Federal FSF , dels Treballadors Autogestionaris Socialistes Topo Obrero , Reconstrucción Socialista i el grup d’estudiants socialistes que havia publicat El Guaita 1973, així com sectors dels no alineats de l’Assemblea de Catalunya En la seva gestació convergiren dos processos polítics incipients, alhora independents i parallels, conduïts per Raimon Obiols MSC i Isidre Molas ex-FOC El projecte liderat per Obiols, més orgànic, i el de Molas, més intellectual, partien del supòsit…

El 1935 s’apropà al Partit Republicà Democràtic Federal PRDF d’Eduardo Barriobero, amb el qual convingué un Front Únic Federal Després de participar en el Congrés federal de Barcelona juny de 1936 esdevingué el referent català del PRDF Dirigents Jaume Macià president, Agustí Comenges secretari general i Marià Serra Crespo Durant la guerra impulsà el batalló Pi i Margall en les milícies de la CNT Participà en el procés de reunificació de tots els federals en el Partido Republicano Federal València, 12 de febrer de 1938 i dirigí l’assemblea d’unificació federal realitzada a Barcelona el primer…

D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…

Ha participat en les eleccions legislatives de 1986, 1989 10054 vots, 1993 9249 vots i 1996 5639 vots i en les autonòmiques de 1988 5927 vots, 1992 7786 vots i 1995 5639 vots En les municipals de Barcelona de 1991 concorregué dins la coalició Barcelona Verda amb Els Verds i Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya Dirigents Lluís G Domingo Masmitjà, Vicenç Amat i Josep Oriol Àvila Al gener de 1994 participà en la creació d’ Unión Centrista d’àmbit estatal amb el Centre Democràtic i Social, la Unión Progresista Liberal i el Partit Demòcrata Liberal de Catalunya Ha…

També fou conegut com Fracción Obrera Revolucionaria Amb la Fracción Proletaria en defensa de la IV Internacional creà la Fracción Obrera Revolucionaria-Fracción Proletaria , dissolta el 1979 Els militants que no s’integraren a la Liga Comunista referen la FOR Impulsà la construcció de la Fracción Trotskista Internacional Edità Qué Hacer

Caracteritzada per una abundant i bigarrada producció doctrinal, propugnà l’alliberament nacional, en un marc revolucionari, d’Euskadi, Galícia, els Països Catalans i Canàries, i exterioritzà les seves simpaties pel Partido Comunista del Perú-Sendero Luminoso Edità Revolución Proletaria i Cuadernos de la Revolución Proletaria El 1990 esdevingué Partido Comunista Marxista-Leninista-Maoista de Catalunya, editor de La Rebelión se justifica Por la construcción del Partido Comunista

Els orígens immediats de la seva fundació se situen en la crisi interna viscuda pel Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM durant la postguerra Així i tot, des d’una perspectiva més àmplia, el seu naixement, d’una banda, tingué una relació directa amb el buit creat en el sistema polític català arran de la constitució del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i la seva evolució immediata, ja que aquesta formació es construí durant la Guerra Civil en benefici del moviment comunista i a l’inici de la postguerra no existia cap organització socialista a Catalunya ni a l’exili D’altra banda…

Es proposà la construcció del partit revolucionari i la creació d’un front únic de classe que constituís un govern obrer i camperol Fou partidària del Comitè Internacional de Reconstrucció de la IV Internacional El 1977 s’integrà a l’ Organización Cuarta Internacional Edità Independencia Proletaria i Teoría Proletaria