Resultats de la cerca

Pretengué, sense èxit, unificar els partits independentistes En les eleccions legislatives de 1977 recomanà el vot a la coalició Pacte Democràtic per Catalunya Aquell any assistí a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista del Països Catalans i el 1978 s’incorporà al Comitè Català contra la Constitució Espanyola Desaparegué el 1978-79 Dirigents Jordi Gil i Àlava i Patrícia Gabancho Edità Tallaferro

Era partidari de donar suport al Govern de la Generalitat i al de la República Dirigents Baldomer Tona i Xiberta, Francesc Corbella Alegret, Eliseu Sala Valls i Gaspar Torrente Al novembre de 1933 s’incorporà electoralment a la Coalició d’esquerres catalanes Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Català d’Acció Republicana i Partit Republicà Radical Socialista El 1934 retornà al Partit Republicà Democràtic Federal

Responia a la direcció de Josep Irla i de Salvador Albert

Fou fundat a primers d’any per militants del Front d’Alliberament de Catalunya Elisenda Romeu, Alfons Cervera, Josep Digon i Carles Garcia Solé, amb el propòsit de constituir un partit amb el PSAN-provisional i el Col-lectiu Comunista Català Demanà l’abstenció en les eleccions legislatives i es dissolgué el mateix any

La seva creació respongué a l’aparició de divisions internes en el si d’Iniciativa per Catalunya IC, entre membres del Partit dels Comunistes de Catalunya i d’IC a Sant Vicenç dels Horts Finalment, mentre que els primers concorregueren amb les sigles d’IC, elssegons ho feren amb aquest partit i ob-tingueren 1447 vots 15,24% i 3 regidors

El president fou José Maldonado i José M Calviño, el secretari general “Su ideario está constituido por los principios del humanismo democrático y pretende propiciar la orientación a un régimen republicano” “Hace pública y expresa condenación de la violencia, en todas sus formas” Es proclamaren hereus de la tradició republicana i de Manuel Azaña Fou legalitzat a l’agost de 1977 i des d’aleshores en van ocupar la presidència Emilio Torres Gallego, Eduardo Prada 1979, Emilio Torres 1981, Eduardo Prada 1982, Santiago Estecha 1985 i Eduardo Archaga 1987 Presentà diverses candidatures el 1979,…

Es definí marxista, revolucionari i proper a l’eurocomunisme Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 amb el nom de Mesa para la Unidad de los Comunistas 18359 vots, a les municipals de 1987, a les europees de 1987 23163 vots i a les legislatives de 1989 13137 vots Dirigents Agustí Prats i Juan Ignacio Marín Dissolt el partit a primers de 1991, molts dels seus militants s’acostaren o s’integraren al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Edità Ahora 1984-1989

Pretenia atraure possibles militants d’ultradreta catalanista coincidint amb una temptativa de CEDADE d’aproximació al catalanisme El líder fou el pintor Josep-Anton Martí Teixidor Vitriol, provinent del nacionalisme radical exmilitant d’ERC Per contactar amb eventuals simpatitzants, CEDADE establí un acord amb el National Socialist Irish Workers Party irlandès, que facilità la seva adreça dublinesa per a rebre correspondència dels interessats en el PNSC Edità propaganda diversa i el 1980, exhaurides les seves possibilitats instrumentals, s’esllanguí gradualment A primers dels…

Les primeres reunions foren a Madrid a finals de 1959 i aplegaren falangistes joves Miguel Primo de Rivera y Urquijo, nebot de José Antonio, i Diego Márquez i històrics Miguel i Pilar Primo de Rivera, germans de José Antonio, Jesús Fueyo i Patricio González de Canales Inscrits en el registre d’associacions, van implantar-se en diversos indrets A primers de 1960 es constituí el CJA de Barcelona, que, presidit per Celestino Chinchilla, comptà amb Luis de Caralt i Joaquín Encuentra El 1961 tenien 21 centres Els presidents estatals foren Julián Pemartín 1960, Luis González Vicén 1961-1965 i Diego…

D’ideologia marxista leninista i contrari a la reforma política democràtica, durant els primers anys de la Transició es caracteritzà pel fet de promoure violentes manifestacions al centre de Barcelona on va morir el militant Gustau Muñoz, mentre propugnava la independència d’Euskadi, Catalunya, Galícia, Balears i Canàries Al juny de 1979 una escissió fundà Resistència Catalana d’Alliberament Nacional La seva activitat durant els anys vuitanta se centrà a donar suport a moviments revolucionaris exteriors, com Sendero Luminoso o Euskadi Ta Askatasuna El 1990 esdevingué Partido…