Resultats de la cerca

Defensen la construcció d’un front d’esquerres que “tenga un programa claramente antisistema, es decir, antiliberalista y antiimperialista” Mantenia relacions amb el Partido Comunista de los Pueblos de España Edita un butlletí

Pretenia construir un partit socialista català no sucursalista Mantingué relacions amb Nacionalistes d’Esquerra NE i el Front Nacional de Catalunya A finals de 1981 es diluí a NE Edità el butlletí Quinzenal Informatiu

Es proposà “agrupar cuantos simpaticen con los más puros ideales de libertad y democracia” Dirigents Clemente Vizcarri Torres president i Joaquín Jiménez de Alcaraz president de les joventuts Mantenia relacions amb la Unión Social Hispánica

Fou una escissió d’ Esquerra Democràtica de Catalunya , motivada per diferències en les aliances i per la voluntat de construir un partit d’esquerra no marxista Tenia relacions amb la Fundació Naumann de l’FPD, el partit liberal alemany Al juny de 1978 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC

Agrupa collectius i casals de diverses comarques especialment del Barcelonès, el Penedès i Osona Al gener de 1996 celebrà la seva assemblea fundacional El dirigent inicial fou l’exmembre de Terra Lliure Guillem Godó Se li han atribuït relacions amb el moviment basc Jarrai És proper a l’associació d’estudiants Alternativa Estel Impulsa també les Dones Revolucionàries per la Unitat d’Acció Publica la revista Tanyada

En les eleccions europees de 1987 i 1989 donà suport a Herri Batasuna i en les municipals de 1987 a les Candidatures d’Unitat Popular presentades Mantingué relacions amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, l’Assemblea Municipal per l’EsquerraIndependentista i les Joventuts Indepen-dentistes Revolucionàries Dirigents Car-les Castellanos, Josep M Cervelló, Antoni Lecha, Ermen Llobet i Jaume Oliveras El 1996 fundà, amb d’altres collectius, l’ Assemblea d’Unitat Popular Edità La Veu de la Terra 1987-1994 i Fulls 1987-1994

Partidària del comunisme llibertari inspirat en Bakunin, pretenia d’aconseguir l’autodeterminació dels Països Catalans i establir una república socialista i autogestionària Celebrà la I Conferència Nacional a Barcelona pel novembre de 1983 i la II a Ventalló pel novembre de 1986, que n’assenyalà la crisi El secretari general fou Marcellí Reyes i Vidal Donà suport al Moviment de Defensa de la Terra i mantingué relacions, entre altres grups, amb el Collectiu Independentista La Nova Falç Edità Visca la Terra 1981-1986 i Tramuntana

Defensà la reforma de l’administració, la separació Església-Estat i la socialització de la medicina i considerà la persona com l’eix central de les relacions entre govern i governats Es definí a favor de la monarquia parlamentària, d’un Estat descentralitzat i de la reconciliació nacional Propugnà el vot en blanc en el referèndum constitucional de 1978, concorregué a les eleccions legislatives de 1979 a Barcelona 2410 vots i després desaparegué Dirigents José Rodríguez Carreras president, Aurelia de la Sierra y del Río secretària general, Lucienne Hernández i Pedro García

És la secció espanyola del Comitè Internacional de la IV Internacional i manté estretes relacions amb el Workers Revolutionary Party britànic Defensa una república soviètica d’obrers i camperols Fins al 1986 demanà el vot pel Partit Socialista Unificat de Catalunya, i més tard presentà llistes a Barcelona en les eleccions legislatives de 1986 1363 vots, en les municipals de 1987 i en les autonòmiques de 1988 2228 vots Dirigida per Santia-go Udina, M Dolores Romero i Ramon Valdivia, ha editat sobretot Prensa Obrera 1976-c1991 i la revista teòrica Marxismo 1978-1991 La seva…

Tot i que adoptà un programa fortament influït per l’aprovat pel PSOE a l’abril de 1880, no es produí una unificació real d’ambdós grups a Madrid no s’adoptà la nova denominació de Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol per diversos motius especialment per una concepció diferent de les relacions entre partit i sindicat, pel caràcter més moderat del grup madrileny i pel desig del grup català de tenir un funcionament autònom Foren membres de la comissió organitzadora Josep Pàmies i Ramon Lostau El 1887 es produí el trencament definitiu dels dos grups De la ruptura en resultà l…