Resultats de la cerca

Es defineix federal, radical i laic i es declara hereu del partit fundat per Manuel Azaña Amb representació dins d’Izquierda Unida fins al març de 1999, a Catalunya participà en la plataforma Unitat d’Esquerres, que al maig de 1998 donà lloc a Esquerra Unida i Alternativa EUiA , però no s’integrà dins la nova federació perquè propugnava la creació d’una estricta secció catalana d’IU La direcció d’IR decidí d’actuar tota sola en no resoldre’s la seva integració a EUiA Dirigents José Antonio Quesada Montilla secretari general i Francisco Javier Sánchez González secretari d’…

Des del trencament de la Federació Comunista Catalano-Balear amb el PCE, aquest no comptava amb una presència sòlida a Catalunya, excepte la Juventud Comunista de Barcelona, creada a l’abril de 1932 i presidida per Francisco Tobeña Malgrat això, els membres fidels al partit, com Ramon Casanellas i Josep del Barrio president del “radi” de Sants del PCE havien presentat candidats a les eleccions de 1931 El PCC pretenia mantenir una autonomia total respecte del PCE, però la seva debilitat extrema va fer que sempre en depengués…

Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este succeí el 2 d’octubre de 1931 a Jaume en la titularitat dinàstica del carlisme De mentalitat conservadora, el nou pretendent propicià, l’últim any de vida de Jaume, la reunificació de les diverses tendències carlines en una nova organització La CT aconseguí una estructura eficient en accedir Manuel Fal Conde, advocat andalús procedent de l’integrisme, a la “jefatura-delegada” del nou partit Amb ell, la Comunió s’estructurà en diferents seccions el Requeté, braç armat de la Comunió Tradicionalista les Margaritas, secció femenina, i els Pelayos…

Es proposava de “defensar en primer terme l’organització republicana i autonomista de l’Estat” Constituí la secció catalana d’Izquierda Republicana El seu Comitè Executiu era format per Faustí Ballvé, Brauli Solsona, Ramon Nogués i Biset i Ramon Noguer i Comet El 1936 resultaren elegits diputats Marcellí Domingo, Ballvé i Nogués, integrats en les llistes del Front d’Esquerres de Catalunya Tingué una secció juvenil presidida per Antoni López L’òrgan de premsa fou El Conseqüent de Reus Després de la Guerra Civil, sota la presidència de Ballvé, el partit es reorganitzà a Mèxic, on edità…

Al novembre de 1935 se’n constituí la secció catalana a Barcelona, presidida per José Carulla Martí

Dirigents Gumersind Bondia i Teijeiro, Eusebi Isern i Dalmau i Joan Santiñá Tingué una secció juvenil Jovent d’Esquerra Catalana Es dissolgué al desembre de 1923

Fou creat a partir dels Clubs Liberals de Catalunya, entitats promogudes per Garrigues des de 1981 arran de la crisi de la Unión de Centro Democrático , com a plataforma prèvia a la creació del partit capaç de substituir-la Al febrer de 1982 es constituí la Federación de Clubes Liberales A Catalunya, el Club Liberal de Barcelona, que donà lloc a una Federació de Clubs Liberals de Catalunya, fou presidit per Joan Ignasi Sardà Antón, que fou substituït per Jordi Piella Edità El Liberal El 1983 alguns dels dirigents del PDLC Xavier Garriga i Juan Carlos Giménez-Salinas s’obriren a un pacte amb…

Al novembre de 1934 s’organitzà a Tarragona sota la presidència de Ginés Navarro i el 1935 es crearen la secció de Barcelona presidida per Joan Civit Bellfort i la de Girona

Aquestes entitats no constituïdes oficialment en partits havien presentat candidats a eleccions, com fou el cas de les del Parlament de Catalunya de 1932, en les quals concorregué la coalició Concentració Catalanista Republicana, amb Acció Catalana Republicana ACR i el Partit Català d’Acció Republicana Inicialment fou la secció catalana del Partido Republicano Radical Socialista Español, però al gener de 1934 es federà amb el Partido Republicano Radical Socialista Independiente creat per Domingo a nivell estatal quan es dividiren els radicalsocialistes La secció…

El 1979 FOR-FP es dissolgué i la secció barcelonina de l’ FP i alguns membres de la FOR ingressaren a Liga Comunista La resta recobrà el nom de Fracción Obrera Revolucionaria por la Reconstrucción de la IV Internacional