Resultats de la cerca

Es proposà “unir en su seno a los ciudadanos de las distintas regiones españolas no nacidos en Cataluña y residentes en su suelo y atender sus necesidades” Els líders foren Sebastián Fiol Batista president i Lorenzo Marín Hernández vicepresident Al juny de 1937 encara era actiu

Obrí un local a Barcelona al juliol de 1930, que tancà pocs mesos després

El seu objectiu era “defender y propagar por todos los medios lícitos el amor a nuestra patria España y la integridad de su territorio para que siempre sea una e indivisible” President Juan Sans Coy vicepresidents Domingo Amposta i José Minguell Desaparegué abans de 1926

Pretenia “corregir los vicios y las imperfecciones del Estado Español, mediante la difusión de los principios del derecho público moderno y la educación del pueblo para el desempeño de su función de rector y director único de la vida pública” Comitè directiu José M Vila Coro advocat, president, José Calvo Mínguez secretari, Valentín F Navarro Azpeitia notari, Adolfo Garro Alonso enginyer, Rafael García Fando catedràtic i Ernesto Freixas Socias enginyer

Tingué per objectiu constituir l’“expresión orgánica del Trabajo No tiene por tanto un doctrinarismo cerrado que imposibilite su evolución y adaptación a las necesidades y exigencias de la vida nacional de cada época” Dirigents Juan Camps Compte president i Manuel Panadell Canós president del comitè local Els estatuts establien una secció de joventuts Juventudes Democráticas i la publicació d’un òrgan de premsa a Barcelona Al juny de 1932 encara era actiu

Es proposà “estimular e infundir en la clase trabajadora el buen espíritu cristiano de amor a la paz, a la familia y al trabajo, amén que laborará por la causa de la Religión, la Patria y la Monarquía” Al setembre de 1933 es transformà en Concordia Ciudadana i es dissolgué en iniciar-se la Guerra Civil Al juliol de 1936 el partit, segons Melchor Pelegrí Palou president i fundador, “se disolvió atendidas las circunstancias que nuestra guerra civil trajo consigo en esta zona, con las consiguientes persecuciones de que fueron objeto los componentes de la junta, y que falto de ambiente y demás…

El president fou José Maldonado i José M Calviño, el secretari general “Su ideario está constituido por los principios del humanismo democrático y pretende propiciar la orientación a un régimen republicano” “Hace pública y expresa condenación de la violencia, en todas sus formas” Es proclamaren hereus de la tradició republicana i de Manuel Azaña Fou legalitzat a l’agost de 1977 i des d’aleshores en van ocupar la presidència Emilio Torres Gallego, Eduardo Prada 1979, Emilio Torres 1981, Eduardo Prada 1982, Santiago Estecha 1985 i Eduardo Archaga 1987 Presentà diverses candidatures…

Encapçalada a Espanya per Miguel Morayta, José de Carvajal i José Muro, intentà recompondre el republicanisme conservador i unitari després de la dissolució formal del Partit Possibilista per part d’Emilio Castelar A Catalunya, el gros de les redaccions periodístiques, dels comitès i dels centres i casinos possibilistes seguiren Morayta L’encarregat de defensar al Parlament el caràcter republicà del possibilisme fou el diputat manresà Emili Junoy Un cop estabilitzada la situació, al març de 1894 el nucli possibilista català encetà contactes per concretar una sortida comuna a la crisi…

Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…

Els orígens El Congrés d’unificació es realitzà en dos temps El 15 de juliol de 1978 foren convocats els Congressos respectius de cadascun dels partits que anaven a unificar-se per tal d’aprovar un Protocol d’Unitat i d’acordar-ne la dissolució i la integració en el nou partit L’endemà, el 16 de juliol, se celebrà el Congrés d’unificació La representació dels delegats congressuals havia estat fixada a partir del nombre d’afiliats reconegut de cada partit, de tal manera que el PSCC i la FSCPSOE tingueren la mateixa quota congressual de 450 delegats cadascun el PSCR tingué 100 delegats D’una…