Resultats de la cerca

Manifesta un ultranacionalisme europeu i espanyol essencialista Reclama, entre d’altres aspectes, un paper rector de l’estat, el control de la immigració i la severitat de la justícia Es donà a conèixer en les eleccions municipals de 1995 i en les legislatives de 1996 495 vots Encapçalà la llista Alicia Pulgarín, que comptà amb Alberto Royuela, Ramón Bau i Luis Antonio García Rodríguez Tornà a concórrer a les eleccions municipals de Barcelona el 1999 214 vots

Aplegà el Movimiento Autónomo Solidarista MAS de Barcelona, el Frente Sindicalista de la Juventud Madrid i València, el Grupo Tercera Posición Oviedo i independents de diversa procedència geogràfica Fou dirigit per Juan Antonio Llopart i Enrique Moreno, la seu central estava a Barcelona i tenia entre 25 i 50 integrants La seva ideologia continuà incidint en els temes del MAS, si bé amb una incipient atenció per la immigració Es dissolgué al juliol de 1989 i els seguidors ingressaren en diversos collectius, per acabar creant l’associació Sin Tregua por una Nueva Europa i Tercera Via…

És hereva de l’experiència política de la coalició Alternativa Democràtica Nacional, impulsada sobretot per JJEE en les eleccions europees de 1994 Les propostes de DN manifesten interès per adaptar temes de la ultradreta europea especialment del Front Nacional francès a la realitat espanyola Això és palès tant en la importància atribuïda a la “identitat nacional” com en la seva autodefinició com a partit “transversal”, que preconitza un pacte entre el Partido Popular i Izquierda Unida Parallelament, els seus seguidors no alludeixen ni al seu passat ultradretà ni als referents…

Es proposà aglutinar l’eventual suport ultradretà a la temptativa colpista fallida La seva existència no transcendí la convocatòria electoral, on aconseguí resultats electorals esquifits 2713 vots a Catalunya Els caps de llista a Barcelona i Tarragona províncies on es presentà fo-ren Bernardo Sánchez i Pedro Antonio Sáez

Pretenia atraure possibles militants d’ultradreta catalanista coincidint amb una temptativa de CEDADE d’aproximació al catalanisme El líder fou el pintor Josep-Anton Martí Teixidor Vitriol, provinent del nacionalisme radical exmilitant d’ERC Per contactar amb eventuals simpatitzants, CEDADE establí un acord amb el National Socialist Irish Workers Party irlandès, que facilità la seva adreça dublinesa per a rebre correspondència dels interessats en el PNSC Edità propaganda diversa i el 1980, exhaurides les seves possibilitats instrumentals, s’esllanguí gradualment A primers dels anys vuitanta…

El secretari general fou Juan Antonio Llopart i el president Torresano Tingué uns 50 adherits, la majoria a Barcelona i la resta a València, Madrid, La Corunya i Saragossa Propugnà un neofeixisme “nacional-revolucionari”, postulador d’un paneuropeisme ultradretà, i manifestà un gran mimetisme amb el col-lectiu francès Troisième Voie, liderat per Jean-Gilles Malliarakis Identificà l’independentisme i el nacionalisme català com l’“instrument polític de la burgesia i els banquers” Patí una crisi interna que es resolgué amb l’expulsió de Torresano A l’agost de 1992 es fusionà amb…

Reivindica l’espanyolitat de Catalunya i afirma lluitar per una “España republicana, patriótica, obrera, católica, revolucionaria y sindicalista” Els seus objectius principals són combatre el nacionalisme català sobretot l’independentisme i promoure un “front antisistema” Des d’aquesta perspectiva, voldria constituir l’avantguarda d’una àm-plia mobilització d’extrema dreta espanyola a Catalunya Portaveu Esclat

Aplegà uns 400 militants i tingué una notable influència en la ultradreta pel seu activisme Fou registrada com a partit el mateix any Al setembre de 1979 el collectiu Patriotas Autónomos barceloní procedent del Frente Nacional de la Juventud FNJ s’uní a l’FJ i fou encarregat de confegir les seves publicacions i propaganda Els dirigents foren José de las Heras president, Juan Ignacio González secretari general i Ernesto Milá vicepresident L’FJ assajà unilateralment d’esdevenir una avantguarda neofeixista “de carrer” d’FN i dur a terme les activitats que aquest partit no podia –o no volia–…

Es constituí com a partit el 1992, amb seu a Barcelona Aplegà entitats catòliques i tradicionalistes no vinculades a la Comunión Tradicionalista Carlista CTC El dirigent fou Joaquín Albí, si bé la premsa atribuí un lideratge oficiós a JC G exmembre de la primera etapa de Milicia Catalana El BC es definí carlí rival de la CTC i defensor de la “Catalunya española” El març del 1994 afirmà tenir 468 seguidors, xifra, però, probablement allunyada de la seva militància real L’any següent cessà d’actuar per editar Montserrat Revista de actualidad El 1995 el seu local fou assaltat i el BC…

Sorgí com a alternativa al neonazisme “culturalista” del Círculo Español de Amigos de Europa cedade Difongué un pensament afí a la ultradreta “tradicional” defensa de la unitat de la pàtria, lluita contra el comunisme i crítica de l’Opus Dei i dels “tecnòcrates” Evolucionà vers un paneuropeisme neofeixista i antiimperialista i adoptà en les seves publicacions conceptes com “autogestió”, al mateix temps que disminuïren les reflexions racistes i nazis Tingué una militància reduïda i actuà en l’òrbita del Servicio Central de Documentación Els militants uns 40 el 1971 eren sobretot estudiants de…