Resultats de la cerca

ARC es presentà a Barcelona al febrer de 1977 Pretenia reformar les institucions franquistes, era monàrquica i regionalista dins del marc unitari de l’Estat Es definí antiseparatista i antiimmobilista Integrà la Federación de Partidos de Alianza Popular, on es dissolgué al maig del mateix any per tal de constituir Alianza Popular AP i concórrer a les primeres eleccions legislatives López Rodó esdevingué aleshores el màxim dirigent d’AP a Catalunya fou cap de llista de la coalició AP-Convivencia Catalana i únic diputat electe Dirigents López Rodó president i Joan Albert Valls Jové…

Dirigents Pere Figueras Blanch president, veterà quadre lerrouxista i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona el 1931, Gaspar Establés Malo president de la Junta Directiva i José Llagostera Valls president del Consell Executiu, el qual participà en un comitè d’enllaç amb el Partit Republicà Democràtic Federal A l’abril de 1936 esdevingué el Partido Republicano Demócrata de Cataluña

Era partidari de donar suport al Govern de la Generalitat i al de la República Dirigents Baldomer Tona i Xiberta, Francesc Corbella Alegret, Eliseu Sala Valls i Gaspar Torrente Al novembre de 1933 s’incorporà electoralment a la Coalició d’esquerres catalanes Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Català d’Acció Republicana i Partit Republicà Radical Socialista El 1934 retornà al Partit Republicà Democràtic Federal

Defensava el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans i pretenia d’establir una societat més justa i solidària Secretari general Jaume Oliveras Maristany A Sant Pere de Ribes han obtingut l’alcaldia en diverses ocasions Unitat Municipal-9 , així com a Arbúcies CUP d’Arbúcies, i han presentat llistes municipals a Alcanar, Argentona, Banyoles, Manresa, Masnou, Premià de Mar, Salt, Valls, Vilafranca del Penedès i Vilassar de Dalt

Per bé que era un grup d’interès, tendí a actuar com un partit catòlic, oscillant entre els sectors integristes, conservadors i la Lliga Regionalista Participà en diverses confrontacions electorals en les eleccions de diputats de 1903, en què donà suport a la Lliga, les municipals de l’abril de 1909 en aliança amb els conservadors i la Cambra de Propietaris i del desembre en aliança amb la Lliga i els tradicionalistes En les eleccions de diputats provincials de 1905 i de 1909 presentà candidatura pròpia Els dirigents més destacats foren Josep M Valls i Vicens, Antoni Rubió i…

Estigué integrada per nacionalistes que discrepaven de l’estratègia dels partits catalanistes i volien aconseguir “la unitat de tots els catalans en la lluita per la Catalunya Nacional” per tal de defensar els drets nacionals dels Països Catalans Dirigents Joan Ballester i Canals, Manuel Blasi, Joan Grases i Joan Mateu Entre el 1945 i el 1947 tingué un cert creixement sota el lideratge de Grases, que impulsà la reorganització del Bloc Escolar Nacionalista BEN, de manera que aquest pràcticament esdevingué la seva secció juvenil Tingué seguidors a Barcelona, Tarragona, Sabadell, Terrassa,…

Mantingué contactes amb Laureano López Rodó –aleshores encara dirigent d’ Alianza Popular AP a Catalunya– per tal de crear una plataforma electoral anomenada Cataluña Democrática amb la Lliga Liberal Catalana, refundada després del fracàs electoral de 1977, i la Democràcia Social Cristiana de Catalunya i concórrer a les eleccions legislatives d’aquell any La coalició havia d’aplegar els partits de dretes que restaven al marge de la Coalición Democrática impulsada per AP en l’àmbit estatal, projecte que Fraga no acceptà Els membres del grup acabaren incorporant-se a AP

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 464 vots 0,5%

Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J Martorell i Josep de Ros En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes Al mes següent, una Junta General Extraordinària 11/V/1931 del Consell central aplegà G de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M Marquès, A Sanahuja, F de Solà, Josep M Portes, Antoni Jaumeandreu, Josep M Catasús, Rafael García Fando, Marià Heuras, Joan B Viver…