Resultats de la cerca

És autor de diverses novelles històriques sobre temes valencians, que tractà de documentar al més fidelment possible D’ací el seu interès pels estudis històrics i arqueològics, als quals dedicà bona part del seu temps En aquest sentit, publicà el llibre Elementos de la Historia de Valencia i El tesoro de Montealegre Apuntes sobre las antigüedades del Cerro de los Santos , un conjunt d’articles que aparegueren en el periòdic de Madrid El Tiempo i, poc després, en Las Provincias de València Fundà les revistes El Iris 1848 i La Cartera 1849 Conjuminant la seva tasca com a economista i la seva…

Estudià dret, però aviat es dedicà a la seva vocació, la música El 1901 fou un dels fundadors de l’Associació Wagneriana, per a la qual traduí al català el fonamental assaig de Chamberlain, El drama wagnerià 1902, a més de diverses obres escèniques de Wagner, Mozart, Gluck, Schumann, Berlioz i Debussy, entre d’altres Fou crític musical de “Joventut” i la “La Publicidad” 1916-18, on defensà apassionadament l’obra de Wagner, a qui considerava poeta per damunt de tot Fou secretari del patronat de l’orquestra Pau Casals 1920-39 Publicà un Cançoner selecte recull de lieder dels grans…

Vida i obra Treballà a l’editorial Labor El coneixement de Rilke, de qui feu excellents versions, i Riba, als quals s’afegiren després Hölderlin, Rimbaud i Shakespeare, determinà la sòlida vocació poètica de Joan Vinyoli, una vocació entesa en els termes de la poesia metafísica del romanticisme alemany i del postsimbolisme el poeta ha de lliurar-se a l’emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l’ésser Començà la seva producció amb Primer desenllaç 1937, on un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l’esperit en si mateix o en…

Vida i obra Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural Cursà els estudis de magisteri i comerç Fundà una acadèmia 1931 a la qual dedicà pràcticament tota la vida El 1923 publicà la primera obra poètica, Les flors de l’ànima El 1929 fou nomenat mestre en gai saber Publicà, també, dues novelles Esclavitud 1928 i Vida nova 1930 Però fou el teatre la seva més ferma vocació Collaborà al periòdic “La Nau” com a crític teatral i es relacionà amb importants intellectuals de l’època De la seva producció dramàtica hom destaca…

Vida i obra Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants —participà del moviment de la Nova Cançó— el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes 1969, Anton Carrera 1971 i Piràmide 1974 La seva poesia primera, Poemes 1970 i Tribu 1973, té un caràcter popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable 1975, Les gestes essencials 1979 i Nívia 1981 Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia guanyà…

Vida i obra Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos, i, influït pels ideals de la Institución Libre de Enseñanza, de retorn a Barcelona publicà articles de temes pedagògics Incorporat al despatx de Joan ↑ Sardà , la seva autèntica vocació fou la literatura Amic íntim de Joan Maragall, inquiet i atent a la nova sensibilitat de fi de segle, als corrents simbolistes, o al que, amb moltes precisions, anomenava decadentisme, anticipà alguns aspectes de la teoria poètica maragalliana Publicà escrits crítics a La Vanguardia , sovint…

Llicenciat en dret, exercí el càrrec d’inspector del timbre La seva vocació per la música i el piano el derivaren cap a la poesia lírica Començà força tard a escriure i a publicar Rebé la influència poètica de Josep M López-Picó i de Carles Riba El primer poemari que publicà fou Poemes de tedi i de neguit 1927, al qual seguí A mig aire canta l’alosa 1947 Aquest mateix any començà la sèrie de Quaderns literaris amb els quals consolidà el seu prestigi Vingueren després El seguici del temps 1948, Poemes taciturns 1948, Ballet 1949, El somrís de Barcelona 1951, Més enllà dels sentits…

Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat de sacerdot el 1904 per aquell mateix temps cursà estudis lliures a la Facultat de Dret de Barcelona, on es llicencià el 1907 Cap al 1911, per influència d’Antoni M Alcover, començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull ,  i aviat n’assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Alcover 1919-23 Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull 1911-38 i, encara, tingué cura de l’edició del Llibre de meravelles 1931-…

Vida i obra Fill del polític Amadeu Hurtado Estudià dret a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat Militant d’Acció Catalana, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d’alcalde En acabar la guerra civil s’exilià, el 1939, a França i el mateix any s’establí a Mèxic Hi treballà com a dependent de llibreria i, posteriorment, fou sotsdirector del Banco de la Propiedad L’emigració li desvetllà la vocació novellística, i en la seva obra, amb breus contrapunts de l’exili, assajà de reconstruir l’ambient i els personatges barcelonins que havia viscut…

Vida i obra De jove collaborà a la revista “Acció” de Vilafranca, amb el pseudònim de Joan de Puigdalba , on mostrà inquietuds literàries, amb traduccions de Francis Jammes, Paul Claudel o Georges Bernanos, entre d’altres Collaborà a “Flama” i publicà un text al “Calendari d’en Patufet” 1925 Fou ordenat sacerdot el 1929 Després de la guerra continuà collaborant en diverses publicacions Entre el 1943 i el 1947 feu dues edicions clandestines del catecisme català de segon grau L’any 1945 impulsà la commemoració del centenari de Josep Torras i Bages, participà activament en els homenatges a…