Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Gastó A. Màntua
Teatre
Escriptor i actor teatral, de nom real era Gastó Alonso i Manaut.
Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M Torrents Amb Josep…
,
Cecília Alonso i Bozzo
Literatura catalana
Comediògrafa, novel·lista i periodista.
Coneguda amb el pseudònim de Cecília A Màntua Filla de Gastó Alonso i Manaut Gastó A Màntua Collaborà a “Renovació”, “El Día Gráfico” i Ràdio Barcelona La seva producció teatral, propera al costumisme sainetesc del Vuit-cents, s’inscriu en una línia sentimental i folklòrica que alterna els tons melodramàtics amb la comicitat fàcil Les seves obres foren molt populars, sobretot La Pepa maca estr 1954 i editada el 1959, l’èxit de la qual feu que n’escrivís la novella 1960 També estrenà —i publicà—, entre d’altres, Ha passat una oreneta 1936, La cinglera de la mort…
Joan Andrés i Morell
Literatura catalana
Erudit i historiador de la literatura.
Vida i obra De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Estudià al collegi de nobles dels jesuïtes de València i entrà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat de sacerdot a València, on estudià teologia 1759-63 Quan es produí l’expulsió dels jesuïtes 1767 era professor d’humanitats a la Universitat de Gandia A l’exili d’Itàlia, ensenyà filosofia a Ferrara Des del 1774 fins a la invasió napoleònica 1796…
Josep Amich i Bert
Literatura catalana
Comediògraf, novel·lista i assagista.
Escriptor proper als gèneres de la literatura popular i de consum, que signava amb el pseudònim Amichatis Fou collaborador en diverses publicacions periòdiques de to satíric com ara Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà “El Día Gráfico” i el setmanari “Los Miserables” Entre el 1934 i el 1936 dirigí el diari extremista “Renovación” Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la revista com a gènere teatral al Teatre Còmic de Barcelona És autor de més de cent comèdies, quasi totes estrenades per l’actor Josep Santpere, les quals obtingueren un èxit popular…
Joan Andrés i Morell
Historiografia catalana
Erudit.
Conegut també com abat Andrés Nasqué en el si d’una família de l’antiga noblesa aragonesa cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Seminari de Nobles, que regentaven els jesuïtes a la ciutat de València, on restà fins l’any 1753 estudiant gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès L’any 1754 ingressà en la Companyia de Jesús, fet que el dugué com a novici a Tarragona, Torrent, Manresa i Girona Posteriorment retornà a València, on estudià teologia al Collegi de Sant Pau, i fou ordenat de sacerdot l’…
Joan Margarit i de Pau
Historiografia catalana
Historiador i orador.
Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya vg historiografia humanística Estudià dret canònic i civil a Bolonya Fou bisbe d’Elna 1453 i de Girona 1462, cardenal 1483, canceller de Joan II i Ferran II, nunci papal a la Corona d’Aragó i ambaixador a la cort pontifícia Participà en el congrés de Màntua 1459-60 com a representant del rei Joan II per tal de salvaguardar els interessos catalanoaragonesos a Itàlia i fou partidari destacat de la causa reialista durant la guerra civil catalana contra l’esmentat…