Resultats de la cerca

Vida Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegaria més tard en diversos reculls i amb algunes de les quals anys a venir guanyaria premis als jocs florals Fou un dels fundadors de l’ Esbart de Vic 1867, nucli poètic que emulà el paper de la suprimida Universitat Literària i del qual edità una primera antologia 1879 Aquesta institució agrupà un estol de joves poetes, entre els quals Jacint Verdaguer , amb el qual collaborà al llarg de diverses etapes de la seva vida, tots ells relacionats amb el seminari conciliar i amb un fort sentiment patriòtic…

Fill de cantants de sarsuela, el 1950 anà a residir a Mèxic, on estudià piano i direcció orquestral amb Igor Markevitch Debutà com a baríton als setze anys, al costat dels seus pares, i el 1960, ja com a tenor, a Monterrey Mèxic com a Alfredo en La Traviata El 1962 obtingué un gran èxit a Texas amb Lucia di Lammermoor , i aviat esdevingué un dels primers tenors mundials Cantant de veu molt bella, bona tècnica i agut suficient, es caracteritza per les seves interpretacions expressives i vehements Conrea un repertori amplíssim, que va des dels papers de tenor lleuger Nemorino, passant pels de…

Estudià humanitats i magisteri al seminari de Vic 1937, teologia i ciències bíbliques a Roma 1959-64, filosofia a la Universitat de Tübingen Alemanya i filologia catalana a la Universitat de Barcelona Mestre de literatura i filosofia al Collegi de Sant Miquel dels Sants de Vic, institució de la qual fou director 1970, fou impulsor i professor des dels seus inicis de l’Escola de Mestres de Vic 1977 i dels Estudis Universitaris de Vic 1987, que culminaren en la creació de la Universitat de Vic 1997, de la qual fou fundador, a més de professor titular es jubilà el 2017 i el primer…

Pertanyia a una família de músics, entre els quals hi havia Josep Nonó i Joan Nonó i Bach, el seu pare S'inicià en el món de la música i el cant a través del seu germà Joan, organista de l’església parroquial de Sant Joan Als vuit anys es traslladà a Barcelona, on guanyà, per concurs, una plaça de solista al cor de la catedral de Barcelona Obtingué del capítol una beca per a estudiar a Roma, on rebé classes de composició del mestre Severio Mercadante De retorn a Catalunya, treballà al davant d’una acadèmia, primer a Terrassa i després a Sabadell El 1845 ingressà a l’exèrcit, on…

Vida Feu els estudis musicals a Parma i en aquesta mateixa ciutat començà la seva activitat d’autor d’òperes amb Orphée et Euridice el 1791 El 1792 fou nomenat mestre de capella de la cort de Parma i les seves òperes començaren a ser representades amb èxit a les ciutats italianes més importants Cinc anys més tard anà a Viena, on dirigí l’Òpera Italiana Del 1803 al 1807 ocupà el càrrec de mestre de capella a Dresden, on foren molt apreciades les seves obres Camilla ossia il sotterraneo 1799 estrenada a Barcelona el 1804, Achille 1801, Ginevra degli Almieri 1802 i Leonora ossia l’amore…

Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i…

Net de Francesc Puig i Alfonso Després d’una greu malaltia, durant la qual ja feu algun dibuix 1940-42, cursà estudis de dret 1943-46 Passà fugaçment per l’acadèmia de dibuix de Nolasc Valls El 1948 fou cofundador de Dau al Set , on collaborà i formà part del Grup Taüll Exposà als primers Salons d’Octubre , participà en una exposició renovadora de Cobalto 49 i al VII Salón de los Once, de Madrid 1949 Feu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes i, becat per l’Institut Francès, anà a París 1950, des d’on aconseguí d’exposar al concurs internacional Carnegie de Pittsburgh…

Feu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i es llicencià en teologia 1963 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma S’especialitzà en litúrgia a l’Ateneu Anselmià de la mateixa ciutat 1963-65 Ordenat sacerdot el 1962, des del 1970 fou professor de teologia sacramental i litúrgica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca —que dirigí entre el 1984 i el 1990— i de l’Escola Universitària Alberta Giménez des del 1975 Fou coordinador de l’àmbit religiós a les Illes Balears del Congrés de Cultura Catalana, i membre de la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels Textos Litúrgics…

Vida Autor precoç, inicià la seva formació a sis anys i als set realitzà les seves primeres composicions El 1924 ingressà al Curtis Institute de Filadèlfia, on, a més de continuar els estudis de piano i composició, estudià cant i direcció Després de la seva graduació el 1934, es dedicà de ple a la composició Desenvolupà un estil personal, basat en tècniques compositives modernes que encara no havien estat experimentades Abans de graduar-se començà a adquirir una certa reputació amb l’estrena, el 1933, de l’obertura The School for Scandal , opus 5, que obtingué el premi Bearns de la…

Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent Estudià a Manresa, Besiers i a Tolosa Llenguadoc Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d’Antoni Caba a Llotja El 1879 anà a Roma Passà després a París i a Londres A Anglaterra conegué el focus artístic de l’Aesthetic Movement, alimentat pel japonisme i el prerafaelitisme, i també l’Arts and Crafts Movement, de William Morris , seguint les idees dels quals propugnà l’aplicació de les arts als productes industrials i als objectes de la vida quotidiana, ja fos en el disseny de mobles i d’objectes decoratius, el…