Resultats de la cerca

S’ha conservat només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell Segons AM Mundó, que l’identificà el 1960, el manuscrit anomenat Llibre jutge de Montserrat , pot ésser datat entre el 1180 i el 1190 Es tracta d’una còpia de la versió catalana, probablement de vers el 1140, del Liber iudicus , en relació directa amb la primera compilació dels Usatges El títol de Forum iudicum d’un còdex castellà del 1188 i que donà origen al Fuero Juzgo no fou mai conegut a Catalunya d’aquí…

El 1752 era organista de la catedral de Lleida i el 1767 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell El 1777 fou requerit per a tornar a la plaça d’organista a Lleida, però Espona no hi accedí Se’n conserven un llibre de misses 1773 i un motet a dues veus, al fons musical de la Seu d’Urgell, com també un benedictus per a veu, violins, flauta i acompanyament, una missa de difunts per a vuit veus a dos cors, violins, oboès, trompes i acompanyament, i una Missa sobre Sacris Solemnis a quatre veus, violins i trompes, a l’arxiu de la catedral de…

Fou deixeble de l’organista de la catedral de Barcelona Pere Alberc, el qual el recomanà al capítol de la Seu d’Urgell L’any 1567 fou contractat com a organista de la catedral d’Urgell, sota el magisteri de capella de Joan Brudieu, i hi romangué actiu fins el 1572 Després s’ocupà com a organista de la catedral de Tarragona El 1577, a causa de la marxa de Brudieu, Torres es proposà com a mestre de capella al capítol urgellenc i obtingué el nomenament, però hagué de deixar el càrrec al cap de dos anys, arran de la tornada de Brudieu Entre el 1579 i el 1585 estigué…

Joan esdevingué mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell i durant un curt espai de temps estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja Segòvia Lluís estudià amb Joan a la Seu d’Urgell i fou mestre de capella 1929-36 a la catedral de Toledo, on dugué a terme una important tasca de restauració i reforma de la música religiosa d’aquesta ciutat castellana El seu germà Josep el seguí a Toledo amb el càrrec d’organista de la catedral Com a compositor, el membre més destacable fou Lluís, del qual es conserven diverses obres religioses,…

Format musicalment a la seu metropolitana de València, la seva pertinença a l’escolania de la catedral el 1585 és perfectament documentada Pel novembre del 1600 fou proposat com a mestre de capella de la seu de Lleida arran del cessament del seu anterior detenidor, Josep Casadell Tot i que la documentació lleidatana esmenta que Felipe era fins llavors mestre de capella de la Seu d’Urgell, no hi ha cap més font que ho provi Higini Anglès esmenta Pere Riquet com a mestre d’Urgell entre el 1598 i el 1600 A la seu de Lleida hi romangué fins pel desembre del 1604, i l’any…

Barretaire d’ofici, amb botiga al carrer del Arcs de Barcelona, era un dels assistents a la tertúlia de la Lliga de Catalunya Collaborà en diverses revistes, com La Illustració Llevantina i Catalunya Artística , i participà als Jocs Florals del 1903 amb la narració En Lluch de la Calma , que no fou premiada Es vinculà als corrents del modernisme, cosa que feu que Josep Carner li dediqués un sonet satíric Formà part de la redacció de la revista Art Jove 1905, on publicà la majoria dels textos que va incorporar al seu únic llibre, Idillis negres 1906, un recull de dotze narracions amb forts…

Vida i obra Identificat per François Pirot com a vescomte de Girona i d’Àger 1144 – ~ 45 i primer vescomte de Cabrera ~1145 – ~ 80 Guerau III de Cabrera , quan s’extingí el càrrec a Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer Recentment, però, Stefano M Cingolani l’…

Vida i obra Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant…

S’ordenà a Barcelona i estudià teologia a Salamanca, Roma i Múnic Ha estat professor de teologia als seminaris de Sogorb i Castelló, i ho és a la Facultat de Teologia de Catalunya És doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual fou professor des del 1968 Essent consultor del bisbe Pont i Gol, llavors a Sogorb-Castelló, assistí al concili II del Vaticà 1962-65 i inicià una edició crítica en català dels documents conciliars, d’una gran riquesa documental Fou fundador de l’Associació de Teòlegs Catalans És director 1974 de la collecció Studia, Textus Subsidia , de la…

Fou canonge de la Seu d’Urgell Traduí al castellà les obres d’Apià d’Alexandria, però només en publicà la Historia de las guerras civiles de los romanos Barcelona 1592, feta a través d’una versió llatina De Suetoni traduí Las vidas de los doce Césares Tarragona 1596, en què insertà un poema seu en llatí