Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Domènec Tous i Massanet
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Franciscà 1796, el 1821 passà a ser prevere secular Fou afí al liberalisme moderat Estigué al servei de Josep de ↑ Togores entre el 1826 i el 1831, el qual sembla que l’inicià en el conreu de la poesia, tot i que la relació literària fou profitosa per a ambdós La seva poesia conservada es pot datar entre el 1828 i el 1830 Es tracta d’un conjunt de vint-i-nou poemes, tres dels quals en castellà, que fluctuen entre l’estètica rococó —on dominen la temàtica amorosa i galant i l’assumpte anecdòtic— i els corrents illuministes —amb tonalitats de reflexió filosòfica o crítica social, i…
Rafel Ginard i Bauçà
Literatura catalana
Poeta, prosista i folklorista.
Vida i obra Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Collaborà a “Llevant”, “El Heraldo de Cristo” i “Bellpuig” i participà en diversos Jocs Florals El 1929 edità Croquis artanencs , un recull de proses que recreen amb vivesa el paisatge d’Artà Paisatge, franciscanisme i temàtica popular també són presents en la seva producció poètica, estèticament vinculada a l’Escola Mallorquina i sovint propera als models de la poesia popular Molt valorat com a folklorista, publicà El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció als quatre volums del Cançoner…
Josep Sureda i Blanes
Literatura catalana
Assagista i narrador.
Vida i obra Doctor en farmàcia 1915, fou batlle d’Artà 1926-27, president de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1934-36, i el 1984 fou nomenat doctor honoris causa per la UIB Collaborador de “La Nostra Terra” i “Almanac de les Lletres”, escriví diversos estudis científics i tècnics, i de tema històric, cultural i literari D’un estil elegant i amb una visió del món coincident amb la dels noucentistes mallorquins, els seus assaigs, de marcat caràcter divulgatiu, tendeixen a reflectir les formes de vida tradicionals i a rescatar de l’oblit figures emblemàtiques del món…
Rafael Ginard i Bauçà
Música
Folklorista i literat mallorquí.
Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Publicà poemes i un recull de prosa, i fou premiat als jocs florals Des dels anys vint fins als seixanta es dedicà a recollir nombrosos textos orals per tota l’illa de Mallorca N’aplegà més de 50000, especialment cançons curtes, però també cançons narratives com les balades i les codolades No n’elaborà, però, cap notació melòdica El resultat de la seva tasca són els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca 1966-74 i el llibre El cançoner popular de Mallorca 1960, que és una interessant descripció del…
Antoni Lliteres i Carrión
Música
Compositor mallorquí.
Probablement es formà musicalment a l’escola del Convent d’Artà L’any 1686 rebé la tonsura clerical i es traslladà a Madrid, on ingressà al Real Colegio de Cantoricos El 1693 fou músico de violón a la capella reial de l’Alcàsser Des dels anys noranta exercí de músic a la casa de la duquessa d’Osuna Després de l’incendi de l’Alcàsser el 1734 i la destrucció consegüent dels seus fons musicals, li fou encarregada la reorganització de la capella i la composició d’obres per a refer-ne el repertori BJ Feijoo situà la producció de Lliteres i S Durón en dos pols oposats en l’estil i la…
Andreu Ferrer i Ginard
Folklore
Literatura catalana
Folklorista, editor i músic.
Estudià solfeig, piano, violí i clarinet al convent de Sant Antoni de Pàdua de la seva ciutat natal, i en fou membre de l’orquestra Mestre nacional, exercí al Migjorn Gran Menorca, 1906-15, on fou director de la banda municipal, organista de la parròquia, creà un orfeó i fundà la revista Llum Nova 1912-23 També exercí a Artà 1915-25, on, a partir de la impremta Minerva fundada per ell, hi impulsà les revistes Llevant 1916 i Tresor dels Avis 1922, les quals dirigí fins el seu trasllat a Palma i on publicà nombrosos materials folklòrics Traslladat a Palma l’any 1925, fou membre de…
,
Josep Melià i Pericàs
© Fototeca.cat
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid 1962 i periodista per la Escuela de Periodismo de Madrid 1965, el 1963 ingressà per oposició en el cos tècnic del Ministeri de Treball, on fou cap del Servei de Documentació, assessor del Ministeri, cap del Servei d’Estudis del Ministeri de l’Habitatge i cap del Gabinet Tècnic del ministre El 1974 fou elegit procurador a les darreres Corts franquistes Membre de la comissió redactora de la Llei del sòl 1975, dugué a terme iniciatives per a la gratuïtat en la normalització dels noms de pila en el Registre Civil, l’obtenció d’un senador per les…
, ,
Francesc Sureda i Blanes
Literatura catalana
Assagista, poeta, novel·lista i estudiós de la literatura.
Vida i obra Després d’estudiar filosofia i teologia a Roma, fou ordenat de sacerdot el 1912 Exercí de professor durant cinc anys al seminari de Mallorca i més endavant ensenyà a Santander, a Múrcia i a altres indrets El 1918 ingressà al cos castrense, destinat a l’exèrcit d’Àfrica Es dedicà durant uns quants anys a l’exploració arqueològica i folklòrica del Marroc, cosa que li donà matèria per a diverses publicacions Entre les seves nombroses obres destaca Feminalia introducción a la pedagogía femenina 1927, traduïda al francès i a l’italià, i Teologume-na 1930, un text de caràcter apologètic…
Margarida Esplugues
Literatura catalana
Terciària franciscana, autora de tractats de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia, com també d’uns Cánticos al Todopoderoso i d’algunes poesies en català, textos tots ells inèdits.
Rafael Tous i Massanet
Literatura catalana
Poeta.
Mercedari, gaudí d’una gran fama com a organista Deixà una gran quantitat de poemes catalans inèdits i publicà, a imitació explícita de les de Tomás de Iriarte, Dècimes desbaratades 1815, reeditades el 1843 i el 1874, en la línia entre erudita, barroquitzant i popularitzant freqüent al seu temps
,