Josep Sureda i Blanes

(Artà, Mallorca, 1890 — Barcelona, 1984)

Assagista i narrador.

Vida i obra

Doctor en farmàcia (1915), fou batlle d’Artà (1926-27), president de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1934-36), i el 1984 fou nomenat doctor honoris causa per la UIB. Col·laborador de “La Nostra Terra” i “Almanac de les Lletres”, escriví diversos estudis científics i tècnics, i de tema històric, cultural i literari. D’un estil elegant i amb una visió del món coincident amb la dels noucentistes mallorquins, els seus assaigs, de marcat caràcter divulgatiu, tendeixen a reflectir les formes de vida tradicionals i a rescatar de l’oblit figures emblemàtiques del món intel·lectual. En-tre aquests, destaquen El poeta pagès Frederic Mis-tral (1930), En l’aniversari de Miquel Costa i Llobera (1948), Chopin a Mallorca (1954), la sèrie sobre viatges Els hostes (1960-64), Pau Piferrer a Mallor-ca (1966), Petites històries (1971), Mallorquins d’ahir (1974), Històries aldanes (1976) i Aprenentatge i romiatges del jove Miquel Costa (1980). El 1930 publicà La princesa que tenia el rellotge aturat, un relat noucentista, proper al conte infantil, en què la descripció de l’entorn natural d’Artà es combina amb les referències al món modern i al cosmopolitisme del protagonista; i el 1932, El paisatge d’Artà, un volum de proses que havien sortit publicades al setmanari artanenc “Llevant”. El 1956 Santiago Albertí li edità el conte “Conflicte bèl·lic” en l’antologia Recull de contes balears.

Bibliografia
  1. Miralles i Montserrat, J. (19722)
  2. Rosselló Bover, P. (19921).
Vegeu bibliografia