Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Maurice Ohana
Música
Compositor i pianista francès d’origen britànic.
Vida Passà la seva infantesa a Baiona i aviat mostrà unes aptituds especials per a la música Estudià piano a Barcelona amb Frank Marshall abans de traslladar-se a París per fer estudis d’arquitectura i també de música amb Lazare Lévy a la Schola Cantorum Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà com a membre de l’exèrcit britànic, viatjà a Roma, on romangué dos anys seguint els ensenyaments d’A Casella El 1947 s’installà definitivament a París, ciutat on fundà el grup Zodiaque, format per compositors partidaris de la llibertat artística en contra dels esquemes establerts,…
Antoni Fornes Gómiz
Literatura catalana
Poeta.
Biòleg marí, es donà a conèixer amb el poemari Diapasó amerat 1987, que va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés dels premis Octubre 1986, al qual han seguit Vol de mans 1988, Periscopi poemes 90-98 1999 i Estigis, Filogènies i Desficis 2006
música andalusina
Música
Tipus de música tradicional urbana del Magrib (Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia), que hom suposa originària de l’Àndalus.
El nom àrab d’aquest gènere musical és Musiqa andalusiyya Si en un principi els nuclis cortesans musulmans a la Península Ibèrica seguien la tradició musical de Damasc, cap al segle IX es començà a desenvolupar un estil propi que posteriorment donà lloc a la música andalusina L’expulsió de la població musulmana i jueva d’Espanya reforçà la presència d’aquesta música al Magrib, on, d’altra banda, ja era conreada als principals centres urbans La música andalusina es coneix com a ala 'música instrumental' al Marroc, san’a 'obra d’art' a Algèria, arnati 'granadina' a l’Algèria…
Josep Maria Prous i Vila
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica era forner, formà part del cenacle d’avantguarda reusenc S’inicià a La Veu del Camp de Reus També en l’àmbit local, promogué la publicació noucentista Llaç 1919, on teoritzà sobre les idees del moviment amb el pseudònim J Vilaclara , i collaborà en el naixement de publicacions de to avantguardista com La Columna de Foc 1918-20 i Reus 1973 1923 El 1926 es traslladà a Barcelona, on treballà com a periodista a La Veu de Catalunya i a La Publicitat , i fou redactor comercial de La Humanitat Milità a la Joventut Nacionalista i més endavant a Estat Català Fou…
,
Fermí Marí i Oliver
Música
Pianista i compositor eivissenc.
Es formà a Eivissa Posteriorment s’installà a Mallorca, on desenvolupà bona part de la seva carrera musical Fundà l’agrupació Los Trashumantes Actuà a Algèria, Mallorca, el Marroc, França i Portugal Acompanyà cantants com Gertrudis Haunschi de Miró i Antonio Machín Compongué diversos preludis, entre els quals destaca Matinada 1948, així com alguns valsos, suites i sarsueles
Màrius Ferré
Literatura catalana
Poeta, traductor i assagista.
Ebenista de professió, i de condició humil, fou un dels membres del grup modernista de Reus Ja abans de formar-ne part i quan era a la guerra del Marroc, collaborà a “Lo Somatent” 1894 i —novament a Reus— al diari republicà federalista “La Autonomía”, on publicava poemes propis i traduccions de poetes gallecs, a més d’alguns articles Autor d’una obra majoritàriament en català reunida a Verso y prosa 1899, patí les conseqüències de la guerra, d’on tornà tuberculós
Josep Antoni Ferrer i Fernández
Literatura catalana
Autor teatral, poeta i periodista.
Fill d’un militar mort en una acció de guerra a Vilafranca del Penedès, el 1838, l’evocà al seu poema “Mon pare i Catalunya”, inclòs per Víctor Balaguer a Los trobadors moderns 1859 Aquest mateix any havia fundat a Barcelona la revista liberal “El Café”, on publicà diversos poemes en català El 1860 estrenà al Liceu de Barcelona, amb música de Francesc Porcell, les peces A l’Àfrica, minyons , Ja hi van, a l’Àfrica , Minyons, ja hi som i Ja tornen , que enalteixen l’inici de l’aventura colonial al Marroc Foren escarnides per Frederic ↑ Soler
Joan Moles i Ormella
Literatura catalana
Assagista, polític i advocat.
Feu la carrera de dret i fou degà del Collegi d’Advocats D’ideologia republicana, desenvolupà una intensa carrera política com a regidor per Barcelona 1901, diputat a les Corts 1906, senador 1913, governador civil de Barcelona 1932, alt comissari d’Espanya al Marroc 1933, governador general de Catalunya 1936, president de la Generalitat durant quinze dies 1936 i ministre de la Governació 1936 El 1939 s’exilià a Mèxic En aquest país publicà, a la “Collecció Catalònia”, Mossèn Cinto 1944, una biografia en defensa del poeta, el qual coneixia en profunditat perquè n’havia estat…
Rosa Mas i Mallén
Música
Violinista.
Fou alumna de Francesc Costa i estudià cant amb Andrea Fornells i Conxita Badia Es presentà en públic per primera vegada el 1929 El 1931 fou guardonada amb el Premi Parramon, i posteriorment, distingida amb un diploma d’honor al Concurs Wieniawsky de Varsòvia Fou una de les solistes que participà en els Concerts Simfònics Populars organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona, i que dirigia Lamote de Grignon Fou també la primera intèrpret de la Sonata en sol , de J Turina 1940 Membre de l’Orquestra Municipal, hagué de renunciar la seva plaça per a poder continuar la carrera de…
Jaume Torrents i Gutiérrez de Pando
Música
Violoncel·lista, compositor i periodista català.
Estudià música amb J Cumellas i Ribó, C Gelabert i D Forns, musicologia amb H Anglès i violoncel amb J de Castro i B Gálvez Fou membre de l’Orquestra Pau Casals i també formà part de l’orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona, l’any 1923 Oferí recitals de violoncel per l’Estat espanyol i el Marroc El 1924 ingressà en Ràdio Barcelona, on arribà a ser cap de programació i treballà fins el 1971 També collaborà en "La Vanguardia" Fou Premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión el 1970 És autor de sardanes com La Pepa…