Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Francesc Alegre
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Originàriament mercader, però matriculat el 1492 a Barcelona com a ciutadà honrat Havia estat nomenat el 1479, tot i l’oposició de la cort, cònsol de catalans a Palerm i ocupà alguns càrrecs del consell barceloní del 1480 al 1486 És considerat el darrer representant de l’humanisme català a Barcelona Es conserven quatre obres originals seves, pertanyents al gènere allegoricosentimental, d’estructura retòrica i escrites sota la influència dels italians i, a través d’ells, dels clàssics En el Somni recitant lo procés d’una qüestió enamorada , la més interessant, Amor presideix un…
Lluís Martí i Alegre
Literatura catalana
Comediògraf i poeta.
Presidí diverses entitats culturals i econòmiques valencianes Per al teatre escriví, abans i després del 1936, nombroses obres còmiques La miss Kakau , La plaça redona , Els farols , Jo no sóc jo , El boticari de Beniarrau , Voler als fills , El veïnat , entre d’altres La peça El fava de Ramonet , en collaboració amb Ismael Serneguet, li serví per a realitzar el primer film sonor en català rodat al País Valencià 1933 Fou autor del poema simfònic La Verge per l’horta Durant la postguerra dugué a terme un popular programa radiofònic, de caràcter benèfic, en català
Faula dels amors de Neptuno i Diana
Literatura catalana
Copiada en el manuscrit 151 de la Biblioteca Universitària de Barcelona, conegut amb el nom de↑Jardinet d’Orats atès el caràcter sentimental del conjunt de les seves obres, recentment la seva autoria ha estat atribuïda a Francesc Alegre.
Desenvolupament enciclopèdic D’argument mitològic, refà, mitjançant una prosa arcaïtzant, el vell mite de la deessa Diana, convertida en pedra com a càstig per la seva ingratitud amorosa Hom constata un sòlid coneixement per part d’Alegre d’autors com Ovidi, Boccaccio i Petrarca Bibliografia Pacheco, A i Bover, A 1982 Turró, J 1994 Vegeu bibliografia
Jardinet d’orats
Música
Literatura catalana
Cançoner.
Conservat a la Biblioteca Universitària de Barcelona, fou recopilat pel notari Narcís Gual el 1486 Conté composicions de Joan Roís de Corella, Romeu Llull, Pere Torroella, Joan Escrivà, Joan Moreno, Francesc Alegre i Bernat Fenollar Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
Film-Història
Cinematografia
2 Revista quadrimestral publicada a Barcelona del 1991 al 2000 pel Centre d’Investigacions Cinematogràfiques Film-Història.
Fundada i dirigida per Josep M Caparrós, hi escriviren, entre altres collaboradors, Rafael de España, Sergio Alegre, Magí Crusells, Llorenç Esteve, Edmon Roch i Xavier Ripoll Escrita en castellà i anglès, amb alguna collaboració en català, s’ocupa bàsicament de les relacions entre la història i el cinema, amb nombroses aportacions estrangeres d’estudiosos notables Ha editat alguns dossiers d’alt interès A partir del 2001 es vehicula per via digital
Josep Maria de Grau i Codina
Literatura catalana
Editor.
Impressor d’ofici, collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i emprengué amb Joaquim ↑ Rubió i Ors una “Collecció d’Obres Antigues Catalanes” 1840 amb les Poesies de Francesc Vicent Garcia i les Obres poètiques de Pere Serafí, i amb mostres d’obres de Francesc Alegre, Ausiàs Marc i Francesc Fontanella Publicà un Compendio de la Crónica universal de Cataluña de Jeroni Pujades 1840 i fou editor de revistes entre les quals “El Genio” i obres representatives del romanticisme
Sebastià Gomila i Llupià
Literatura catalana
Autor teatral i periodista.
De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i dl“El Liberal” de Barcelona i fundà “El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre” Fou un escriptor prolífic de poemes, narracions, drames i assaigs en castellà Mas allá de lo digno 1890, Anarquías 1897, Novelitas vulgares 1900, Alma social 1905, Los herederos de la gran tragedia 1917 i Niebla 1930, entre d’altres En català escriví el drama Càstig de Déu 1879, la comèdia Els vençuts 1903 i el monòleg Casadora 1916
Lluïsa Denís i Reverter
Pintura
Teatre
Literatura catalana
Autora teatral i pintora.
Es dedicà també a la pintura i a la música Publicà l’aplec de cançons L’alegre cantaire s d, amb música impresa, Versos per a cançons s d i Contes d’amor 1924 Més tard es dedicà al teatre i escriví Els caçadors furtius 1931, una tragèdia en un acte, Una venjança com n’hi ha poques 1931, una comèdia en un acte i dos quadres, a més de diverses sarsueles, de les qual ella mateixa compongué la música Estigué casada amb Santiago Rusiñol
,
Jaume Turró i Torrent
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Imparteix la docència a la Universitat de Girona Els seus estudis se centren en la cultura de la cort durant els regnats dels Trastàmara, amb especial atenció ales relacions que s’estableixen entre Itàlia i els diferents regnes hispànics Entre les seves publicacions destaca l’edició de l’ Obra completa de Romeu Llull 1996, la versió modernitzada del Curial e Güelfa 2002, i diversos treballs sobre Bernat Metge, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, Francesc Alegre, Ausiàs Marc i la poesia i la novella de cavalleries i la cort
Antoni Ferrer i Codina
Literatura catalana
Autor teatral, poeta i periodista.
Dirigí els setmanaris “Barcelona Alegre” i “La Tomasa” Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, Lo pagès de l’Empordà, o Flors trasplantades 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868 i Tenorios 1894, entre d’altres Sovint signà com a obres pròpies adaptacions d’obres…