Resultats de la cerca

Fill de Josep Maria López-Picó Cap lletrat de la diputació barcelonina, s’especialitzà en temes jurídics, i publicà Consideracions sobre el dret en la doctrina de Jaume Balmes 1954 i El pensament de Torras i Bages sobre algunes qüestions públiques 1961

És autor de Versos a los terremotos de Orán , Égloga a la muerte de la duquesa de Frías , la sàtira La opinión i les tragèdies Raquel i Ilphis y Zulia , i publicà, anònim, el poema satíric La rani-ratiguerra València 1790 Traduí poemes francesos i alemanys de l’època, i aconseguí que el “Diario de Valencia” publiqués les↑ Trobes de mossèn Jaume Febrer 1791-95

Fou funcionari d’obres públiques de l’Estat francès A partir del 1846 visqué quasi sempre a Marsella, on portà el pes de la revista “Lo Felibrige1 1887-1902 Ja de gran publicà drames en vers Casau , 1892, un recull de sonets Rosari d’amor , 1906, i el poema en dotze cants Mentina 1907 El 1876 obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona pel poema Clemenço Isauro en Mount-pelié Traduí a l’occità, en prosa 1888, L’Atlàntida de Verdaguer, amb qui es cartejà, i algun poema de Joaquim Rubió i Ors

Doctor en drets per València i conseller de la ciutat 1598, el 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , fou autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa biscaïna i una descripció de les festes nupcials de…

Fill de Llorenç Ros, governador militar de Caracas, fou també militar A cinc anys, orfe de pares, anà a viure a la casa pairal de les Olives Baix Empordà Arribà a general de divisió, fou membre destacat de la Unión Liberal, intervingué en nombrosos episodis de la vida militar i política espanyola del s XIX i fou diputat, senador i ministre de Foment, Instrucció i Obres Públiques S’inicià en la literatura en els cercles romàntics pròxims a José de Espronceda, escriví amb ell la comèdia Ni el tío ni el sobrino 1834 i li prologà El diablo mundo 1840 El 1860 publicà El doctor Lañuela , novella…

En fou primer president CXalabarder, que abandonà l’entitat el 1996 en ésser nomenat crític de bandes sonores de la revista "Fotogramas" El rellevà Balcells, format dins el Cineclub de l’Escola d’Enginyers Industrials i que dirigí, amb Carles Benpar, el Cineclub Montseny Organitzà conferències públiques amb suport audiovisual Sala Transformadors de Barcelona i, a partir del 1995, publicà la revista trimestral "Secuencias de música cinematográfica", que el 1999 es convertí en un butlletí Aquesta publicació edità un número especial amb articles de GBarón, LMartínez, JDRomero Mora, J i VClaver,…

Es diplomà en relacions públiques per la Universitat de Barcelona 1980 i llicencià en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1983, i amplià estudis a Nova York i a París Ha actuat, entre d’altres, a les obres Antaviana 1978, dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks 1983, A Alonso, Baal 1983, Joan Ollé, La primera de la classe 2000, Els viatgers de l’absenta 2007, F Roda i Quid pro quo 2008, G Vázquez És autora de les obres La podrida 1994, La furgoneta 1995, premi Cassandra, Esquerdes 1996, Tres homes esperen 1996, Aurora 1997, Entre el dubte i el matís 2001, que també dirigí i…

Vida Després d’estudiar el batxillerat s’interessà pel cinema, la interpretació i el periodisme, i arribà a ser redactor de la revista "Gaceta del Cine" 1958 Al principi de la dècada del 1950 feu el meritoriat en cinema i teatre, i escriví i dirigí dos curts, Persecución i La cita 1952 Després treballà en les companyies teatrals de Lope de Vega, Martín Sabatini i Lope de Rueda El 1953 començà la seva veritable carrera professional com a tècnic de direcció, secretari i ajudant, i participà en prop de quaranta produccions i coproduccions rodades a Barcelona i Madrid, al costat de reputats…

Vida Estudià Relacions públiques i debutà fent publicitat, fins que fou escollida per a la sèrie televisiva Secrets de família 1995, Eduard Cortés i Pep Armengol Al cinema debutà en Taxi 1996, Carlos Saura, un thriller sobre la xenofòbia pel qual rebé una menció del jurat al Festival de Cinema de Sant Sebastià 1996 i un elogi unànim de la crítica Convertida en una actriu molt sollicitada, intervingué el mateix any en el rodatge de tres títols un petit paper a En brazos de la mujer madura Manuel Lombardero, basat en la novella homònima de Stephen Vizinczey la comèdia Más que amor, frenesí…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1961, a partir del 1957 fou president del Jubilee Jazz Club, crític de Radio Nacional d’Espanya a Barcelona programa "Jazz Selección" i, des del 1960, assessor de la Jamboree Jazz Cava També a partir de 1957 s’integrà al Cineclub Monterols, i fou redactor en cap 1962-63 de la revista "Documentos Cinematográficos" amb José Luis Guarner Treballà com a creatiu de relacions públiques 1963-66 i de publicitat 1967-81 Després es dedicà a l’escriptura i a l’assessoria editorial, primer en el camp dels còmics, en el qual publicà una desena de…