Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
Jaume Roig i Padró
Literatura catalana
Doctor en medicina.
Metge militar, abandonà el cos militar a causa de les seves idees nacionalistes Fou president del Centre de Lectura de Reus Militava al Foment Històric Republicà, vinculat a l’Esquerra Republicana El 1934 fou detingut a Reus i el 1936 fou candidat a les eleccions pel Foment Nacionalista Republicà Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà al cos mèdic de l’exèrcit republicà i també fou director dels serveis d’evacuació i secretari d’assistència social En acabar la guerra, s’exilià a França i després es traslladà a la República Dominicana Més tard s’establí a Mèxic, on treballà…
,
Àngela Grassi de Cuenca
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i dramaturga en llengua castellana.
Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, i anys després a Madrid, estudià magisteri Abandonà la carrera teatral i de llibretista dels primers anys, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer collaborà a “El Genio” i a Pensil del bello sexo , 1845, i, més endavant, a “La Corona de Aragón” i se centrà en la poesia i en la novella de tipus fulletonesc, de temàtica patriòtica, religiosa i amorosa, que, dirigida a un públic femení, incorporava la defensa dels drets de la dona El heroísmo de la amistad, o Los condes de Rocabertí 1842, Un episodio de la…
Sant Joan de Tuissan
L’antiga església parroquial de Sant Joan, avui desapareguda, era situada a l’actual cementiri de Tuissan, ubicat al sud de la vila, a la carretera de Pasiòls, prop de l’encreuament de dues vies Encara en un plànol del segle XVIII que ha pervingut, hom pot veure que dins el cementiri estaven dibuixades les seves ruïnes, anomenades la Glèisa Vièlha L’ ecclesia Sancti Johannis de Tuscianofou ratificada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla de confirmació de béns que el papa Gelasi II atorgà a l’esmentat monestir l’any 1119 En aquest indret, al voltant de l’…
Sant Pau del Mercadal (Lleida)
Art romànic
La primera menció documental d’aquest temple apareix en l’ Ordinatio de l’església de Lleida de l’any 1168, on consta que depenia de la pabordia o prepositura de Santa Maria Magdalena Fou l’església d’un dels ravals de la ciutat, que es formà arran de la conquesta entorn d’un mercat extramurs de la parròquia de Santa Maria Magdalena en direcció a Corbins Aquest raval, amb el seu mercat, és esmentat per primera vegada el 1179, en una donació a Santes Creus feta pel comte d’Urgell Ermengol VII L’any 1189 Pere Flaviol deixava en el seu testament un cens de 2 sous a l’església de Sant Pau del…
Climent Cuspinera i Oller
Literatura catalana
Música
Compositor i escriptor.
Es formà a l’Escolania de Montserrat amb el pare Boada i el pare Palau Quan aquest abandonà el monestir durant el període desamortitzador el seguí a Granollers, i amb ell estudià piano, violí, composició i orgue Malgrat que estudià advocacia a Barcelona, durant tota la seva vida es dedicà a la música Fou organista de l’església parroquial de Caldes de Montbui Collaborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de cors populars i fundà, a Caldes, l’Euterpe Caldense, entitat per a la qual compongué diferents peces corals Aquestes obres seves foren molt ben acollides i conegudes per les societats…
,
Josep Tastu
Literatura catalana
Erudit.
Vida i obra Fou impressor a Perpinyà i a París, on acabà residint Treballà per al Partit Liberal fins que, arruïnat, abandonà el negoci d’impressor arran de la revolució de juliol del 1830 Es dedicà llavors a treballs d’investigació sobre literatura i història catalanes, la major part dels quals encara són inèdits es relacionà amb Raynouard i collaborà en els diccionaris biogràfics de Fèlix Torres i Amat i de Joaquim M Bover Entre el 1937 i el 1938 viatjà per Catalunya i les Balears en recerca de materials Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona La…
Eduard López-Chávarri i Marco
Literatura catalana
Narrador.
Vida i obra Doctor en dret, compositor i musicòleg, fou catedràtic d’estètica i història de la música del Conservatori Superior de València, periodistade “Las Provincias” i collaborador, entre d’altres, de La Revista i Revista Musical Catalana Capdavanter de la renovació de la narrativa culta valenciana i d’un esperit rebel, es deixà seduir per l’ideari prerafaelita anglès, l’aristocratisme esteticista i la ironia de Santiago Rusiñol El 1907 publicà Cuentos lírics , un recull eclèctic en què les narracions de major filiació amb els pressupòsits esteticoliteraris del modernisme —com l’…
Sant Miquel de Castelltallat (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, als peus del mateix castell Des d’un principi degué ser la parròquia de gran part del terme, sobretot del sector nord-occidental El castell és documentat des del 938, primerament com a Castro Monte Donno , fins que el 996 apareix Castro Tallado , si bé tots dos noms coexistiren durant un temps L’església de Sant Miquel es troba documentada el 1031, quan un germà del vicari del castell de Castelltallat feu una deixa a l’església de Sant Miquel de Castro Monte Donno Abans del 1154 trobem documentada la funció…
Santa Maria de Montagut (Alcarràs)
Art romànic
El nucli originari de Montagut era situat a l’extrem més meridional de la serra del Coscollar, concretament sobre un tossal situat a pocs quilòmetres al nord de l’actual nucli central de Montagut la Casa dels Canonges, al lloc dit el “Vilot”, que domina una àmplia panoràmica vers el sud La primera menció del “ castrum Monte Acuto ” és de l’any 1120, amb motiu del pacte establert entre l’alcaid de Lleida ibn Hilgl i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, pel qual el castell de Montagut i altres castells del districte de Lleida s’havien de lliurar al comte La repoblació d’aquest sector…
Emili Tintorer i Vilaseca
Teatre
Literatura catalana
Escriptor i crític teatral.
Es llicencià en dret a Barcelona 1892 i feu oposicions d’ingrés al cos consular, però abandonà la diplomàcia per dedicar-se a la literatura Fou cofundador i crític teatral de la revista Joventut , on mostrà una mentalitat plenament modernista A partir del 1907 fou redactor de Las Noticias , on, amb el pseudònim Max publicà la secció “Paradojas” Traduí al castellà, amb Lluís Via i Josep O Martí, Cyrano de Bergerac de Rostand, que tingué un gran èxit Els seus drames estigueren molt influïts per Ibsen i Hauptmann A Mal de verge 1906, explica la història i les reaccions vitals d’Angeleta, la qual…
,