Resultats de la cerca

Canonge de la seu de Tortosa, redactà una biografia del seu germà Francesc Vida y martirio del VPFr Francisco Gil de Federich y de Sans , missioner a Orient És autor d’unes Reflexiones sobre los Diálogos de Despuig , redactades en forma de diàleg entre el 1765 i el 1766, amb anotacions disperses fins el 1779 continuades per un seu nebot entre el 1786 i el 1789 Gil hi revisa i actualitza alguna de les informacions locals de l’obra de Cristòfor Despuig l’obra romangué inèdita fins als XX 1905 i 1978

Vida i obra Cavaller de l’orde de Calatrava Participà en certàmens valencians entre el 1665 i el 1669 amb nombroses poesies en castellà que publicà en els reculls corresponents També fou jurat i secretari en algun d’aquests certàmens, per als quals redactà vexàmens en vers i prosa sempre en castellà Publicà nombroses obres, entre les quals destaca l’ Entretenimiento de las musas Saragossa 1654, que conté diversos poemes seus, i traduccions de Marcial, N Caussin i John Owen Consten poesies seves en moltes edicions de l’època Bibliografia Alvar, M 1987 Querol Coll, E 1999, p 261-282 Querol Coll…

Doctor en arts i medicina Publicà un Desengaño del abuso de la sangría y purga Tarragona 1623, on es mostra influït pel metge humanista Pere Jaume Esteve al pròleg explica que aquesta obra havia estat redactada en llatí, però que la traduí perquè anava adreçada només als metges Publicà un poema en dècimes, en castellà, als preliminars de la Historia de Francesc ↑ Martorell , dins del qual hi ha inclòs el discurs de Romeu, “Pruébase como la que hoy es Tortosa era antiguamente la famosa ciudad de Ibera”

Estudià al seminari de Tortosa 1857-64, feu el batxillerat a la seva ciutat 1867 i l’any següent estigué matriculat de filosofia i lletres a Barcelona Feu els estudis de magisteri i de peritatge agrònom i fou mestre a Valls 1873-80, on estrenà la comèdia Qui fa desfà , el 1875 Devers el 1885 collaborà a L’Esquella de la Torratxa sota el pseudònim Viriato Treballà per a la companyia de ferrocarrils MSA i fou professor i director de l’escola de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera des del 1890 fins que, el 1917, es jubilà Fou homenatjat i passà a viure a Sabadell, amb el seu fill Francesc de…

Vida i obra Fou jesuïta 1761-73 Exiliat a Itàlia, treballà a la biblioteca universitària de Ferrara i a la Barberini de Roma i fou professor de caldeu a Bolonya 1794-98 Erudit poliglot molt reconegut, collaborà en diverses obres en l’àmbit de l’hellenística, la semitística i la provençalística, com la collació de manuscrits de la Bíblia grega dels Setanta per a l’edició d’Oxford de R Holmes o la traducció a l’italià de poesies provençals per a l’edició de Tiraboschi de Dell’origine della poesia rimata , obra de l’humanista cinccentista G Barbieri Mòdena 1790 feu traduccions del grec i de l’…

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, sociologia i filosofia a Heidelberg i ciències teatrals a Colònia, i es doctorà en filosofia 1973 Fundà i dirigí l’Agrupació de Teatre Experimental 1953-56, d’abast universitari, i, amb Miquel Porter i Moix  creà el grup experimental Teatre Viu  1956-59, que s’integrà, el 1957, dins de l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , on el 1959 dirigí Tu i l’hipòcrita , de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Ball robat , de Joan Oliver i Sallarès El 1960 fundà, amb Maria Aurèlia Capmany, l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual  EADAG, que dirigí fins a…

Vida i obra De joventut aventurera, viatjà a Ma-drid 1835 i 1838 i a França 1836-38, on, a París, comptà amb la protecció del duc de Rivas i de Martínez de la Rosa i collaborà a “Le Siècle” i “El Orbe Literario” Es llicencià en dret a Barcelona 1842, on collaborà, entre altres publicacions, a “El Vapor” i “El Guardia Nacional” i dirigí “El Heraldo” i la collecció “Tesoro de Autores Ilustres”, en què inclogué versions, entre altres autors, de George Sand, Dumas i Sue, i hi edità Manuelde Melo i Francesc de Montcada També traduí al castellà Balzac, Guizot i, segons notícia ja de l’època,…

Seguidor del corrent populista impulsat per Frederic Soler i Conrad Roure, entre d’altres, collaborà esporàdicament a “Un Tros de Paper” i dirigí “L’Embustero” 1867, una revista de curta vida, que li fou confiada i finançada per Valentí Almirall i Manuel de Lasarte El 1870 estrenà la comèdia costumista en tres actes Un mirall per les pubilles 1871 i el 1872 publicà Lo gandul , en què el protagonista és el reflex de l’autor i en què es planteja un diluït enfrontament entre amo i obrer Publicà el recull Llampecs entre tenebres 1872, de proses i versos satírics i humorístics

Feu el primer curs de dret Residí uns anys a Madrid, on, alineat amb els republicans federals, fundà El Pueblo i collaborà a La Discusión i a El Estado Catalán de Valentí Almirall Amb la República detingué càrrecs polítics Conreà la novella de fulletó en l’obra de més èxit, Barcelona y sus misterios 1860-61, i en d’altres com La ambición en la mujer 1865 i Jugar con el corazón 1875-76 escriví La pasión de Jesús 1855 i alguns drames històrics Don Jaime el Conquistador , estrenat el 1861 i parodiat per Frederic Soler el 1862 o d’actualitat El presidiario de Ceuta , 1860 Utilitzà el pseudònim…

Vida i obra És un autor que apareix en ocasions com a Francesc Serra, un autor teatral en català inexistent Franciscà 1663, publicà nombrosos opuscles religiosos en castellà entre els quals un sermó per una victòria del veguer de Vic en la Gran Guerra el 1695, una obra llatina Libanus marianus uniuersam , Barcelona 1701 i Madrid 1720, i els volums de prèdiques en castellà Quaresma continua , primera part Barcelona 1692 i 1719, Madrid 1719 i segona part Barcelona 1696 És autor d’uns goigs en castellà en llaor de la Immaculada, impresos diverses vegades, i d’una Comedia famosa del niño Jesús…