Resultats de la cerca

Es llicencià en teoria musical i composició a la Universitat de Harvard 1950, amplià estudis a París 1950-54 i feu una primera estada a Mallorca 1954-58, on, després de retornar a Nova York, s’establí definitivament 1959 i treballà en estret contacte amb la cultura catalana Cofundador del Grup Ornitològic Balear GOB el 1983, del qual fou president 1989-1997, com a naturalista és autor del Llibre de les plantes de Balears 1976 Com a músic, fundà i fou membre de la Camerata Barroca de Puigpunyent, que oferí nombrosos concerts Interessat per la figura i l’obra de Ramon Llull, s’…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres i medicina, i fou metge de la seva vila natal Publicà Ecos del alma 1890, Armonías marianas 1883, La tradición y la vida de los pueblos i El genio de la ciencia 1888, reflex de la seva profunda fe religiosa És autor d’alguns drames La estrella de la Rábida , La Pilarica i de l’assaig La novela moderna , contra la novella naturalista Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1895, per L’arpa llemosina , i deixà alguns sainets inèdits Bibliografia Ferrer, E 1981 Vegeu bibliografia

Periodista especialitzat en la crítica teatral i literària, fou redactor de La Vanguardia 1890-1932 i collaborà a “Lo Sometent” de Reus, entre d’altres Per al teatre escriví Los joves 1899, drama realista de tendència naturalista, i algunes peces menors com La Josepha 1893 i Florida eterna 1907 Publicà també el recull de narracions La Riallera 1903 i els versos de caràcter teosòfic La tragèdia divina 1905 Traduí al català La vaga dels forjadors 1898, de F Coppée, i Molt soroll per res 1909, de W Shakespeare És autor de diversos llibres de caràcter didàctic i d’un considerable…

Llicenciat en farmàcia 1880, freqüentà de ben jove els cercles literaris valencians Collaborà a“El Mercantil Valenciano” i dirigí el setmanari “ElCuento Valencià” 1910 Escriví en castellà nombroses novelles de tècnica naturalista, entre les quals La Rulla 1905, La tribuna roja 1909 i El ocaso de los dioses 1920, i els estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad regionalista de Valencia 1917, i en català, és autor de diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 És autor d’obres teatrals…

S’interessà pels nous corrents estètics europeus i provà d’introduir el drama naturalista, en català, a l’escena valenciana En aquesta primera etapa 1910-11 volgué superar el sainet i atreure un públic més modern amb obres com L’ombra del siprer 1910, la qual incorpora fins i tot algun element simbolista No n’obtingué el resultat esperat i, en una segona etapa 1925-36, també en català, es dedicà al sainet D’aquesta època són Els feliços 1926 o Gent del dia 1927 En la postguerra escrigué drames en castellà de to ja clarament conservador Amb María de Magdala Leyenda evangélica 1952…

Desenvolupament enciclopèdic Té com a matèria la societat coetània retratada en episodis de desenvolupament discontinu, amb vinculacions suggeridores amb novelles anteriors de l’autor El tema, conceptual, tracta dialècticament del determinisme, el tret diferenciador del naturalisme de Zola que Oller no arribà a acceptar S’hi fa el seguiment de la vida d’un malalt mental des de la joventut fins a la mort Tanmateix, malgrat que Daniel Serrallonga n’és el protagonista, la novella no és la història d’aquest home, sinó que progressa a partir de dos plans distints i definits per dos personatges,…

La capella de la Santa Creu, d’estil gòtic, és la capella superior del conjunt format per les capelles superposades de la Santa Creu i Santa Magdalena del castell reial de Perpinyà Una de les primeres mencions documentals data de l’any 1295, quan s’esmenta el seu altar sembla, però, que el servei religiós de la capella no fou totalment organitzat fins al regnat de Sanç I de Mallorca 1311-24 La dotació oficial de les dues capelles palatines tingué lloc el 1309 L’any 1642, amb l’ocupació del Rosselló per la corona francesa, la capella de la Santa Creu canvià la seva advocació per la de santa…

Pertany a la tradició d’arrel romàntica de personatges, com Quasimodo o Frankenstein, arrelats en la lletjor i la deformació física S’hi afegeix també el component simbòlic propi de la novella modernista De gran complexitat, atès el seu simbolisme, representa el marginat social a través d’una actitud sotmesa al determinisme i està mancat d’una psicologia individual Per bé que estàtica, la seva personalitat, que no pot evolucionar per les limitacions que el marquen, es va conformant al llarg de la novella a través de la contraposició a tot allò que l’envolta Se’l presenta des d’una òptica…

Fill del poeta Josep Plana i Dorca, es llicencià en dret a Barcelona 1910 De jove estigué afiliat a la Unió Federal Nacionalista Republicana i publicà el seu únic llibre ideològic, Les idees polítiques d’en Valentí Almirall 1915 A partir del 1915 fou secretari de la Unió Industrial Metallúrgica i, el 1927, vocal de Consejo de Economía Nacional, on tingué una actuació remarcable Fou de la penya de l’Ateneu i mentor d’alguns escriptors joves com Sagarra o Pla Els anys vint s’interessà per les noves arts com el cinema i la producció discogràfica S’exilià el 1937 i visqué a París i al Rosselló El…

Desenvolupament enciclopèdic Amb la finalitat de donar una visió de conjunt, any rere any, de la vida cultural barcelonina del 1885 al 1889, l’autor tingué en compte no tan sols l’activitat literària, sobretot la teatral, o les exposicions, sinó que també feu referència a institucions barcelonines com l’Ateneu o hi incloïa narracions que vehiculaven alguna reflexió sociològica sobre l’evolució dels costums Tot aprofitant, sobretot als darrers volums, material periodístic, o estudis publicats, com el pròleg a les Poesies d’Àngel Guimerà, inclogué també refoses com l’elogiat treball sobre l’…