Resultats de la cerca

Segon vescomte de Güell Fill d’ Eusebi Güell i Bacigalupi Fou president de Conferència Club i del Cercle Artístic de Barcelona Practicà el dibuix, viatjà per tot el món i escriví llibres i articles Cooperà a la campanya del Teatre Íntim amb el poema dramàtic  Cassius i Helena Barcelona, 1903 —amb traducció al suec del 1905 per Birger Mörner— Publicà diversos assaigs, entre els quals destaquen New Basis for the Foundation of Geometry Manchester 1900, Considérations sur le concept de la mode dans l’art Barcelona 1903, Espacio, relación y posición ensayo…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona, fou conseller segon de la ciutat 1628 i ambaixador de Barcelona prop de Felip IV 1626 i Maria d’Àustria 1630 Formà part del cercle erudit barcelonès dels anys vint i trenta del s XVII Publicà una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot Barcelona 1616 amb tendència a resumir l’original en el pròleg fa constar que es publica en castellà pels interessos econòmics dels editors Deixà inèdits, entre altres treballs històrics, uns Discursos históricos de la fundación y nombre de la insigne ciudad de …

Vida i obra Utilitzà el pseudònim Lo Timbaler del Besòs Advocat, participà en política en el camp republicà federal i en el castelarià, a Barcelona i a Madrid D’estudiant, fou membre de la societat Tertulia Literaria 1855, després Círculo Instructivo, 1856, on llegí un discurs en defensa de l’ús formal de la llengua catalana i un altre contra la pena de mort Abans de traslladar-se a Madrid, collaborà a El Telégrafo i fundà el periòdic obrerista “La Asociación” 1866, i, retornat a Barcelona, “La Publicidad” 1878 Los trobadors nous i Los trobadors moderns inclogueren…

Cursà lletres al seminari episcopal de Barcelona i lluità contra la invasió napoleònica en el cos d’artilleria, acció que li valgué distintius militars Llicenciat el 1815, fou interventor a les salines de Cardona i finalment, fins a la seva mort, funcionari de les obres del port de Barcelona El 1814 inicià una carrera literària que consolidà després del procés desamortitzador, moment en què passà a treballar, juntament amb Josep Antoni Llobet i Vall-llosera, en la recuperació del patrimoni arqueològic de Barcelona Immers de ple en la investigació…

Exercí com a dibuixant Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professor auxiliar També estudià dret a la Universitat de Barcelona Treballà per a diverses editorials i revistes publicant-hi illustracions i textos Així mateix, fou director artístic de l’ Enciclopedia Universal Ilustrada d’Espasa i publicà un Resumen gráfico de la historia del arte La seva narració En Ton de la Muga Estudi per a una novella guanyà la Copa dels Jocs Florals de Barcelona del 1905 i fou editada per “Lectura popular”, juntament amb la narració Cap a la…

Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, fou prevere, beneficiat de la parròquia de Sant Miquel Estudià a Barcelona i a Salamanca, on es doctorà Fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1786-90 i de la de Bones Lletres 1787, on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en collaboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar , el Diccionario catalán…

Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona Escriví diversos poemes, entre els quals Desperta ferro , datable devers el 1843, i A un noi dormit , el més marcadament romàntic, relacionable amb L’ideal de Schiller, inclòs, amb nou més, a Los trobadors nous 1859 El 1843 residí a Madrid, i, amic d’Espalter i Aribau, amb aquest viatjà a París 1844 i collaborà a la seva “Biblioteca de Autores Españoles” amb uns Apuntes críticos a los “Orígenes del Teatro Español” de Moratín…

Es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1950 i, ingressada al cos d’arxivers espanyol el 1956, dirigí la Biblioteca Popular de Gijón 1957-59 El 1959, s’incorporà a la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona, de la qual fou sotsdirectora 1966-70 i directora 1970-80 Fou també directora de la Biblioteca de Catalunya 1973-86, del Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries 1973-82, però una greu malaltia l’obligà a deixar prematurament la seva activitat professional Publicà treballs de la seva especialitat La…

Prevere, catedràtic de retòrica del seminari de Barcelona 1743-58 i capellà de Palau 1760, fou membre de l’Acadèmia de Barcelona 1748 Com a acadèmic, redactà poemes en català 1754 i 1756 i treballs erudits diversos, traduí en vers castellà les Geòrgiques de Virgili 1789, i, per instigació del bisbe Climent, li fou encarregat d’organitzar materials bibliogràfics antics per a un projecte de diccionari català-castellà 1769 També per disposició de Climent, publicà uns Rudimentos de gramática castellana Barcelona 1770, amb una certa presència del català, per…

Vida i obra Notari de professió, organitzà les festes barcelonines pel naixement dels infants bessons Carles i Felip 1783, fills del futur rei Carles IV, que originaren un gran nombre de composicions poètiques i sermons, i fou també un dels comissionats que compongueren els versos dedicats al futur Ferran VII amb motiu del seu casament a Barcelona Afeccionat al teatre, dirigí representacions a diverses cases particulars com la del Baró de Maldà Escriví La más heroica barcelonesa, santa Eulalia , coneguda també amb el títol català de Passos del martiri de santa Eulàlia 1780, i uns…