Resultats de la cerca

Exercí la carrera judicial Fou un dels impulsors de la represa literària al País Valencià durant els anys quaranta El 1943 fundà amb Xavier Casp l’Editorial Torre, de València, que ha donat a conèixer la major part dels escriptors valencians de postguerra El 1953 publicà la novella I la pau i la novella curta El salze a la sendera , ambdues amb components religiosos propers als de la novella catòlica, però sense entrar a fons en el tipus d’anàlisi psicològica que caracteritza aquest corrent Poc després edità el recull de contes Cor al nu 1956 Collaborà també en diverses…

De formació autodidàctica i amb un gran coneixement de la literatura oral popular i del costumari castellonenc, començà a escriure en castellà a la “Hoja Literaria” de “Las Provincias” Continuà publicant narracions en valencià a la premsa local, al “Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura” i al diari “Libertad” Amb aquests textos elaborà Tombatossals Contalles de la terra 1930, relat d’arrels folklòriques i caràcter miticosimbòlic —que serví de base a l’òpera de Matilde Salvador La filla del rei barbut 1943—, i De la meua garbera Contalles de Castelló de la Plana 1935, de línia…

Jesuïta 1655, fou censor del Sant Ofici i rector dels collegis de Barcelona, Urgell, Palma i Saragossa Predicador famós, publicà una dotzena d’obres molt divulgades, entre les quals cal remarcar El sabio instruido de la naturaleza , en tres parts Barcelona 1675, 1681 i 1700, i El sabio instruido de la gracia, en varias máximas o ideas evangélicas, políticas y morales 2 vol Madrid 1671, ambdues amb nombroses reedicions La primera està dividida en màximes, cadascuna amb el seu emblema, amb illustració i un breu text narratiu d’on extreu el contingut moral explanat a la màxima la…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelonal i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a “Lo Gai Saber”, Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner Dedicà discursos necrològics a Francesc X Llorens i Barba 1880 i a Josep d’Argullol 1888…

Vida i obra Coneguda com a Maria de Bell-lloc , era germana de Francesc de Sales Maspons i cunyada de Francesc Pelai Briz Després del breu poema Lloances 1865, en publicà en gran nombre a La Renaixença , La Veu del Montserrat , Calendari Català i “La Llumanera de Nova York” i en recollí a Salabrugues 1874, Poesies catalanes 1880 i Poesies 1888 Publicà narracions a La Illustració Catalana i en feu reculls, partint de fonts folklòriques Narracions i llegendes 1875, Montseny 1880, ambdues premiades als Jocs Florals de Barcelona, Llegendes Catalanes 1881 i Costums i tradicions del…

Feu estudis d’arquitectura i de dret Cofundador 1908 i secretari 1909 de la Joventut Valencianista de València, fou un dels animadors de la secció de Barcelona, des d’on, amb Miquel Duran i d’altres, mirà de catalanitzar el regionalisme valencià Collaborà, entre d’altres, a La Veu de Catalunya , D’Ací i d’Allà , “Llegiu-me” i “Las Provincias” Publicà dos reculls poètics Breviari romàntic 1913, un aplec que, encapçalat per un poema pròleg de Josep Carner, evidencia la recepció d’alguns dels models que conflueixen en el modernisme català i Flama 1916, on retorna als usos tradicionals d’arrel…

Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid Collaborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics El general Manso , 1894  Hijos ilustres de Reus , 1899  Lo general Prim Records de sa vida política i militar , 1907  Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX , 1909-13, recull de biografies Bartrina, records íntims , 1911, i Zorrilla , 1912, monografies històriques Tarragona en 1811 , 1894  El periodismo en Reus , 1904 Historia de la ciudad de Reus , 1906, relacions de viatges D’Escornalbou a Scala…

Descendent d’una família de mercaders originària de Barcelona, formà part de l’oligarquia municipal de Girona El seu pare, Pere Saconomina, fou oïdor de la Generalitat, i Jeroni, el seu hereu, fou diputat durant el trienni de 1587-90 Escriví unes memòries manuscrites dipositades a l’AHCB ms B-29 que abracen el període de 1572-1602 El text de Saconomina comença amb unes eixutes notes dels naixements, les noces i els traspassos dels membres de la seva nissaga però, a partir del 1580, les notes es diversifiquen, s’allarguen i guanyen força l’autor hi parla de la vida pública de les…

Estudià declamació al Conservatori del Liceu, del qual alguns anys després fou empleat, bé que professionalment estigué relacionat amb les societats que eren acollides al Teatre Odeon Utilitzà els pseudònims de Pablo Pi , Rosa Pich de Aldawala i Lo Campaner Escriví poemes que Josep Anselm Clavé musicà A part d’algunes comèdies en llengua castellana entre les quals cal esmentar Un marido de lance , 1861 Camino del Parnaso , 1869 El hijo de la noche , 1872 i d’una peça multilingüe Otra torre de Babel , 1868, en llengua catalana estrenà i sovint publicà drames Lo incendi d’Hostalric , 1866,…

Vida i obra Collaborà a La Veu de Catalunya des del 1895 El 1899 entrà a la redacció del diari i entre el 1910 i el 1918 en fou redactor en cap També collaborà a “Lo Teatre Regional” Fou un dels fundadors del setmanari Cu-cut 1902, en què exercí la crítica teatral des de la secció “A ca la Talia” amb el pseudònim Virolet Collaborà també a La Illustració Catalana , “Garba” i “Teatràlia”, entre d’altres Dirigí la revista En Patufet Als Jocs Florals de Barcelona del 1906 guanyà la copa d’argent amb la prosa El fill de la nit i l’any següent en fou mantenidor Autor dramàtic, començà la seva…