Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Carles Hac Mor
Literatura catalana
Nom amb el qual és conegut l’escriptor Carles Hernández i Mor.
Estudià dret, filosofia i periodisme, al qual es dedicà professionalment Collaborà en revistes i diaris Tele-exprés 1975-76, El País 1985-90, Diari de Lleida , Segre , Diari de Barcelona 1991-92, Avui i en guions cinematogràfics Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d’art i poesia Tecstual , Ampit i L’avioneta , i n’impulsà d’altres Del 1973 al 1975 practicà l’art conceptual amb el Grup de Treball Exercí la crítica d’art, fou autor de centenars de textos per a catàlegs d’exposicions i practicà l’acció artística En aquest vessant de teòric de l’art, el 1988…
,
Miquel Llot de Ribera
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Dominicà, fou prior del convent de Perpinyà 1585 i catedràtic de teologia i rector 1586 de la universitat de la mateixa vila Li fou encomanada la tasca del procés de canonització de Ramon de Penyafort, del qual escriví la biografia De laudabili vita 1595 Escriví el Llibre dels miracles de la santa relíquia del gloriós sant Joan Baptista 1590, on fonamenta el seu patriotisme en la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló enfront de França, el Llibre de la translació dels màrtirs Abdó i Senén 1591 i un Epitome , en llatí, de les sentències de Pere Llombard 1595 En morir era prior…
Jaume Pont i Ibáñez
Literatura
Poeta, professor i crític.
Catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Lleida i professor a les universitats de Poitiers, Nàpols, Mar del Plata i Illinois Desenvolupà una àmplia activitat crítica als anys setanta, sobretot en poesia, en moltes revistes especialitzades, i, en premsa, bàsicament a Destino i a l’ Avui Ha estat fundador i director de Quaderns de Ponent 1979-83, revista literària editada per la Facultat de Filologia de l’Estudi General de Lleida Com a poeta és autor d’una obra rigorosa, influïda en el primer llibre, Límits 1976, pel surrealisme que evoluciona…
,
Màrius Torres i Perenya
Literatura catalana
Poeta.
Fill d’ Humbert Torres i Barberà El 1926 inicià estudis de medicina a la Universitat de Barcelona El 1933 es doctorà a Madrid i començà a exercir de metge a Lleida El 1935 emmalaltí de tuberculosi i al final d’any ingressà al sanatori de Puigdolena, on residí els darrers set anys de la seva vida i on establí una estreta amistat amb Mercè Figueras, inspiradora de les Cançons a Mahalta L’educació que rebé de jove es fonamentà, d’una banda, en el republicanisme catalanista, i, de l’altra, en una concepció espiritual de l’existència que influí decisivament en la seva lírica Entre el 1934 i el…
,
Joan Santamaria i Munné
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra El 1896 es traslladà amb la seva família a Barcelona Interromputs els estudis de medicina, es llicencià en dret el 1912 Amic i secretari del financer i polític Antoni Borrell i Folch, en aquests anys viatjà molt per Europa El 1914 s’establí com a advocat a Terrassa, i, més tard, a Barcelona El 1932 fou nomenat jutge municipal, càrrec del qual quedà separat el 1939 Com a jurista publicà Formulari jurídic català 1934 Com a escriptor, el seu primer llibre és Narracions extraordinàries 1915, una sèrie de relats influïts per Edgar Allan Poe, que fou continuada amb dues altres sèries…
,
Albert Porqueras i Mayo
Educació
Literatura catalana
Filòleg.
Doctor en filologia romànica 1954, ensenyà literatura catalana i castellana, successivament a les universitats de Bonn 1954, Hamburg 1955-58, Missouri 1960-68 i Illinois-Urbana 1969-2000 En aquesta darrera universitat fou un dels organitzadors del Primer Colloqui d’Estudis Catalans a l’Amèrica del Nord 1978 Fou el màxim responsable de la fundació de la North American Catalan Society Els seus treballs sobre literatura castellana se centraren en l’estudi del pròleg com a gènere literari, l’edició de texts del segle d’or i la preceptiva dramàtica i la teoria poètica Quant al català, investigà…
,
Samuel Gili i Gaya
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Filòleg i gramàtic.
Pertangué al grup d’educadors que efectuaren, cap al 1920, l’experiència pedagògica de l’Instituto-Escuela de Madrid, que influí sobre la seva preocupació didàctica i claredat d’exposició La seva erudició i rigor metodològic provenen de la seva collaboració al Centro de Estudios Históricos, on treballà, sota la direcció de Ramón Menéndez Pidal Preparà edicions crítiques de clàssics castellans Mateo Alemán, Vicente Espinel, Francisco de Moncada, Diego de San Pedro i feu nombrosos treballs d’investigació El seu Curso superior de sintaxis española 1943, reeditat deu vegades, gaudeix d’un…
,
Josep Pernau i Riu
Periodisme
Literatura catalana
Periodista.
Estudià magisteri a l’Escola Normal de Lleida i exercí un temps de mestre El 1952 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola de Periodisme de l’Església Collaborà en diferents setmanaris i en el diari El Correo Catalán , on es responsabilitzà de la secció municipal Crónica de Barcelona, i més tard fou nomenat cap d’informació local 1963 El 1964 fou redactor en cap de Tele-exprés Dirigí 1968 Diario femenino i el 1969 s’incorporà com a redactor en cap al Diari de Barcelona Subdirector i director 1974 d’aquest mateix diari, el 1977 dimití el càrrec, i el anys 1986-87 fou…
,
Miquel Ferrer
Literatura catalana
Catedràtic de medicina i d’humanitats a l’estudi general de Lleida.
El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio València, 1562 i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina Lleida, 1572 i 1578, probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la península Ibèrica
,
Josep Maria Benet i Jornet
© TNC
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg i guionista.
Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1962 s’incorporà com a alumne lliure a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual , on entrà en contacte, entre d’altres, amb Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Carme Serrallonga i Fabià Puigserver, que l’influirien decisivament en la seva obra Es donà a conèixer amb Una vella, coneguda olor 1964, premi Josep M de Sagarra 1963 El seu teatre, d’inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d’origen literari fulletó, ciència-ficció, còmic, etc i té com a temàtica principal les dificultats de la vida quotidiana En 1974-81 fou…
,