Resultats de la cerca

El 1796 professà en l’orde dels augustinians i el 1821 se secularitzà i es retirà al seu poble natal El 1813 atacà amb unes dècimes satíriques el Govern constitucional i els redactors del diari liberal “La Aurora” i fou empresonat Segons Joaquim M Bover, deixà compilats dos volums de Poesías varias , poemes en castellà i en català, que restaren inèdits

Es llicencià en lletres amb una tesi sobre Guerau de Liost Publicà a la tercera Antologia poètica universitària Malalt, es retirà a la seva ciutat, on publicà Poemes 1971, expressió de la seva tendència a la poesia pura i a la deu popular, amb influències de Verdaguer i de Carner, i també reflex de la seva joia i de la seva angoixa vitals

Vida i obra Framenor de l’observança de sant Francesc, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l’orde Fou confessor de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons el Magnànim, per encàrrec de la qual redactà un tractat en prosa de caràcter doctrinal intitulat Exercici de la Santa Creu 1446, imprès, en versió modernitzada, a Mallorca l’any 1683 per Francesc Oliver Bibliografia Hillgarth, JN 1964 Vegeu bibliografia

Vida i obra Estudià al seminari de Vic, però abandonà la carrera eclesiàstica i es retirà a la casa pairal per fer de cabaler Autor de poesies en català, i ocasionalment en castellà, conreà temes religiosos, costumistes i satírics Allunyat del romanticisme—en algun moment fins i tot no s’està de riure-se’n—, les seves influències provenen del barroc, el rococó i l’illuminisme Bibliografia Miró, M-M 1987-1988 Vegeu bibliografia

Estudià a la Universitat de Cervera, on el 1772 guanyà una càtedra d’oratòria Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia També feu treballs d’història eclesiàstica, com Colección de noticias para la historia de los santos mártires de Gerona 1807 i un episcopologi de la seu gironina, inèdit Compongué poemes en llatí i algunes composicions menors en català

Sacerdot 1901, fou vicari del seu germà Àngel Garriga i Boixader Vic 1866 – Lleida 1949, rector de Cerdanyola del Vallès i escriptor Vers el 1915 es retirà a Samalús, i per això fou conegut amb el sobrenom de l’ Ermità de Samalús El 1926 esdevingué mestre en gai saber Publicà Del meu dietari 1908, Contes blancs 1909, Estampes i calcomanies 1911, el drama La glòria  1925 i Cronos o la moneda d’or , estrenats a Barcelona el 1929 i el 1951, respectivament La seva poesia, que s’acosta a l’estètica modernista, és bàsicament de caràcter religiós i popular

Ciutadà de Mallorca El 1373 fou nomenat familiar i domèstic de l’infant Joan El 1383 i el 1384 fou síndic dels jurats de Mallorca prop del rei Pere III Fou sobrecoc i algutzir de Joan II fins a la mort d’aquest 1396, en què es retirà a Mallorca, on intervingué en el govern municipal Adreçà als seus fills una Doctrina moral , florilegi de màximes de diversos autors sovint clàssics, i també catalans, com Guillem de Cervera, Eiximenis, Antoni Canals o Arnau de Vilanova, comentades en un estil planer i amb simplicitat El 1419 el rei Alfons es dirigí a ell, entre altres personalitats…

Tinent d’enginyers el 1878 i professor de l’Academia General Militar, arribà a coronel i es retirà a Saragossa Des del 1884 es dedicà a l’humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i collaborà en diverses publicacions, entre les quals “Barcelona Cómica”, La Vanguardia , “Blanco y Negro” i “ABC” Estrenà a Madrid nombrosos sainets, a través dels quals intentà la defensa de l’idioma castellà contra els barbarismes A Valladolid publicà La Basilia 1896, escrit en collaboració amb Àngel Guimerà També en produí en català, que sovint eren traduccions pròpies dels…

Conegut també com a Marquès de Camps Enginyer forestal i polític molt actiu presidí la Federació Agrícola Catalano-Balear el 1899, la Unió de Vinyaters i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre del 1897 al 1901, etc, milità a la Lliga Regionalista i exercí diversos càrrecs públics diputat per Olot del 1900 al 1902, per Barcelona el 1916, per Igualada el 1918, senador per Girona del 1903 al 1905 i del 1919 al 1923, etc, fins que el 1924 es retirà de la política Publicà, entre d’altres, els volums de narracions Del meu sarró 1912, Cortal marí 1912, Toia virolada 1915 i Floren…

Vida i obra Germà de Vicent ↑ Ferrer , estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376 Sembla que en morir la seva esposa i les seves cinc filles arran de la pesta del 1394, ingressà a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 Fou compromissari per València al compromís de Casp 1412 El 1416 se separà, amb el seu germà Vicent, de l’obediència de Benet XIII i es retirà a Valldecrist, on morí l’any següent Les seves restes, tingudes en fama de santedat i de…