Sacerdot (1901), fou vicari del seu germà Àngel (Vic 1866 – Lleida 1949), rector de Cerdanyola del Vallès i escriptor. Vers el 1915 es retirà a Samalús, i per això fou conegut amb el sobrenom de l’Ermità de Samalús. El 1926 esdevingué mestre en gai saber. Publicà Del meu dietari (1908), Contes blancs (1909), Estampes i calcomanies (1911), el drama La glòria (1925) i Cronos o la moneda d’or, estrenats a Barcelona el 1929 i el 1951, respectivament. La seva poesia, que s’acosta a l’estètica modernista, és bàsicament de caràcter religiós i popular.