Resultats de la cerca

Conegut també com a Alí Bei-el-Abbasí A partir del 1803 —disfressat i amb nom aràbic— feu nombrosos viatges pel nord d’Àfrica i Àsia com a agent colonialista al servei de diversos governs europeus Durant aquests viatges observà la geografia, l’art, la fauna, els costums i els més diversos aspectes de les terres que visità Publicà a París Voyages d’Ali Bey en Afrique et en Asie pendant les années 1803-1807 1814, una obra extensíssima on es barregen les experiències personals amb la descripció metòdica de tot el que veié És una obra hereva de la Illustració per la metodologia i les idees, però…

Feu crítica teatral a La Veu de Catalunya i escriví a la premsa comarcal Poeta premiat repetidament als Jocs Florals de Barcelona, publicà Poesies 1919, Els camins de sang i de dolor 1923, Les albes de l’amor 1927 i Llibret de felicitacions 1927, i tres novelles rosa Quan l’amor neix 1931, Un altre horitzó 1932 i El giravolt del cor 1933 També publicà obres, del mateix caràcter, en castellà

Vida i obra De formació autodidàctica, collaborà assíduament al “Diario de Tarragona” El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a “Mirador” i redactor i crític de teatre a La Publicitat i “La Nau” Com a narrador publicà novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932, i Una nit 1935 les dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats…

Escriví unes vint-i-cinc peces de diversos gèneres teatrals, no totes estrenades ni editades Destaquen la sarsuela Agafar-ho al punt 1879, el sainet líric Lo jueu de l’arraval de Reus 1889, la comèdia Buscar l’agulla 1876 i el drama L’infern 1882, en què reflecteix segurament la seva experiència personal d’empleat d’una entitat econòmica barcelonina

Pagès propietari i donzell, descendent d’una família pagesa originària de l’Alt Empordà, és autor d’un aplec manuscrit de textos i documents familiars anomenat modernament Recull , compost al darrer decenni del segle XVII, dins del qual destaca la narració memorialística Treballs i desditxes que han succeït en lo present Principat de Catalunya i en particular a nostre bisbat de Girona , que abraça el període que va del 1674 al 1700 Aquest recull és un testimoni valuós de l’impacte que, sobre les terres empordaneses, tingueren les successives invasions franceses de la segona meitat del segle…

Vida i obra Era d’una família de l’oligarquia colonial de Cuba de pare català, senyor de Lloselles, i de mare mexicana, que es traslladà 1868 a Barcelona, on estudià dret Amb Lluís ↑ López i Oms fundà, el 1882, la revista bilingüe “La Gaviota”, d’Arenys de Mar, i dirigí L’Avenç 1883-84, que despolititzà i convertí en portaveu del que ell anomenà, per primera vegada 1884, modernisme , entès com a adhesió a la moderna estètica europea del naturalisme al simbolisme, que implicava voluntat d’autenticitat i de realisme, i de crítica rigorosa i exigent amb la pròpia cultura El 1884 viatjà a…

Exercí com a metge, però també es dedicà a la illustració tipogràfica en publicacions com Mediterrània  i Vida Així mateix, és autor de diversos exlibris Dirigí la revista catalanista de Berga Lo Pi de les Tres Branques  1898 Quant al teatre, l’interès pel món clàssic el portà a fundar el Quadre Dramàtic del Teatre Grec, on estrenà les seves traduccions d’Aristòfanes, Èsquil, Eurípides i Sòfocles També fou traductor d’autors francesos Eugène Brieux i Paul-Ernest Hervieu Escriví algunes comèdies de to popular amb ingredients propis del costumisme burgès, sempre en collaboració amb el seu…

El 1563 professà a l’orde de Sant Domènec, a València, i hi obtingué el grau de mestre el 1592 És autor de Primera parte de la historia del bienventurado padre fray Luis Bertran compuesta en octava rima 1584, que dedicà a l’arquebisbe Juan de Ribera

Dominicà 1581, es doctorà en teologia a Tarragona 1592 Tornà a València i fou professor a la universitat És autor de diverses relacions de festes i justes poètiques celebrades a València amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602, en honor del dominicà Domènec Anadon 1606 i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1609 És també autor de sermons, obres hagiogràfiques i de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès, tot en castellà

Estudià economia i obtingué el títol de pèrit mercantil Traduí al català obres d’Èsquil, Maeterlinck, Brieux i Hervieu Amb el seu germà Domènec Corominas escriví nombrosos sainets, monòlegs, comèdies i quadrets dramàtics, normalment de trama senzilla i humor fàcil, adreçats a un públic popular Burgeseta 1910, Bèstia assenyalada 1912, A la “casa de socorro ”  1913, Institut d’apicultura 1914, Al museu 1915, Dolça llar 1917, La usufructuària 1919, Ditxós termòmetre 1920 i La parenta pobra 1921, entre d’altres Algunes peces foren recollides a Monòlegs s d, “Lectura Popular”, XVI