Resultats de la cerca

S’especialitzà en temes mercantils, i fou elegit membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1929 Com a secretari de la mantenidoria catalana del felibritge , promogué les relacions catalanooccitanes Collaborà a La Tralla , i publicà novelles El relliscall , 1922, l’estudi Sinopsi mistralenca 1932 i De les meves tresqueres 1928, amb un pròleg de Josep Carner

Vida i obra Entrà a la Companyia de Jesús el 1888 Residí a Barcelona des del 1905 Els referents que més l’influïren foren Milà i Fontanals i Torras i Bages, amb qui collaborà en el congrés celebrat amb motiu del centenari de Balmes publicant Apologética de Balmes 1910 La influència torrasiana es concretà en una doble direcció estudis medievals i afeccions estètiques El 1906 realitzà l’estudi dels manuscrits medievals de l’Arxiu del Palau i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana El seu primer estudi d’investigació històrica fou Còdexs de l…

Pel seu caire popular fou nomenat cronista del carrer de Petritxol de Barcelona Entre d’altres, publicà Sonatines 1916, Poemes del carrer de Petritxol i de la plaça del Pi 1953 i De la meva Ciutat Comtal poemes retrospectius 1960 És autor també d’una biografia de Verdaguer Vida, anècdotes i obra de Jacint Verdaguer estudi del llibre “Al Cel” 1958

Professà al convent mercedari de Palma el 1637 Catedràtic de teologia lulliana de l’Estudi General i orador sagrat Deixà inèdit un Manuale Theologiae Lullianae i un extens poema, dividit en tres codolades, sobre l’origen dels jueus mallorquins i els actes de fe del 6 de maig i del 28 de juny de 1691, que descriu detalladament i dels quals fou testimoni ocular

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres 1906, fou un dels millors deixebles de Rubió i Lluch als Estudis Universitaris Catalans Fou pensionat a l’Escola Espanyola de Roma 1911-13, etapa decisiva per a la seva formació Com a adjunt a la BC 1914 es dedicà als documents històrics, llibres impresos i manuscrits El 1918 entrà a la Secció Històrica de l’IEC i, des del 1923, en fou representant a la Unió Acadèmica Internacional Arnau de Vilanova, Ramon Llull i Dante Alighieri foren els temes principals del seu estudi Sobre Arnau de Vilanova destaca una collecció de documents que…

De llunyana ascendència catalana, es doctorà en dret i publicà, ultra estudis de filosofia i història del dret, estudis de teoria i història de l’art i sobre música Bellini i Wagner i l’estudi Dell’antica letteratura catalana 1878, que precedeix la vida de Jaume I traduïda de la Crònica de Muntaner D’interès purament divulgatiu, les fonts es limiten pràcticament a Raynouard, Joan Andrés, Sismondi i Cambouliu

Fill de Salvador Maluquer i Aytés Advocat i jurista, fou degà del Collegi d’Advocats i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Collaborà a La Renaixença  i fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Regidor de Barcelona i diputat a corts per Terrassa-Sabadell 1886 i Solsona 1896, hi defensà la vigència del dret català Fiscal del tribunal suprem espanyol 1903-05 i 1913-14, fou senador per Lleida 1903-05 Fundà el Partit Monàrquic Autonomista 1918 i fou nomenat president de la diputació durant el període posterior a la Dictadura En proclamar-se la Segona…

Treballà com a empleat de banca, tret dels anys 1878-81, que ocupà el càrrec de secretari de l’Ajuntament de Santa Maria del Camí Mallorca Collaborà a les publicacions periòdiques El Isleño , Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes  i Almanaque Balear Entre el 1858 i el 1864 recopilà unes Miscellànies d’un gran interès documental per a l’estudi de la història, la literatura i el teatre a Mallorca

Doctor en dret civil i canònic i catedràtic de l’Estudi General de València Participà amb quinze composicions al Cancionero General d’Hernando del Castillo València 1511, totes escrites en castellà, fins i tot una glossa d’una cançó falsament atribuïda a Jordi de Sant Jordi Una dècima seva en català que esmenta F Cerdà i Rico a les seves Notas al “Canto de Turia” és en realitat una falsificació de Josep Marià Ortís

Vida i obra Fou catedràtic de llatí a l’Estudi General de Barcelona durant el darrer terç del s XVI Publicà Adjunta Ciceronis Barcelona 1579, complement del catàleg Epitheta M T Ciceronis sobre els sinònims utilitzats per Ciceró del seu mestre PJ ↑ Nunyes , i la gramàtica llatina Latine declinandi et conjugandi methodus Barcelona 1595 Disposà d’una biblioteca particular molt notable per a l’època Bibliografia Madurell Marimon, JM 1980-1981 Vegeu bibliografia