Vida i obra
Llicenciat en filosofia i lletres (1906), fou un dels millors deixebles de Rubió i Lluch als Estudis Universitaris Catalans. Fou pensionat a l’Escola Espanyola de Roma (1911-13), etapa decisiva per a la seva formació. Com a adjunt a la BC (1914) es dedicà als documents històrics, llibres impresos i manuscrits. El 1918 entrà a la Secció Històrica de l’IEC i, des del 1923, en fou representant a la Unió Acadèmica Internacional. Arnau de Vilanova, Ramon Llull i Dante Alighieri foren els temes principals del seu estudi. Sobre Arnau de Vilanova destaca una col·lecció de documents que no enllestí (1909-12), La marmessoria d’Arnau de Vilanova (1923), i l’edició de Confessió de Barcelona (1921) i del text català de la Informatio beguinorum. Quant a Ramon Llull, El manuscrito Ottoboniano (1914), la tesi Los catálogos lulianos (1918), l’edició crítica de Poesies (1925), l’estudi monogràfic Idees lul·lianes de comunitat universal (1931), Pàgines escollides de Ramon Llull (1932) i el catàleg inèdit dels manuscrits lul·lians de Roma. Tenen molt de relleu les cròniques sobre Vilanova, Llull i Dant als volums VII-VIII de l’“Anuari” de l’IEC. Entre els més de tres-cents títols que inclou la seva bibliografia erudita també cal esmentar Autors catalans antics. I: Historiografia (1932), Pàgines escollides de Ramon Muntaner (1936) i Flors de Petrarca de remeys de cascuna fortuna (1936). Exercí de professor de literatura italiana a la Universitat Autònoma republicana.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Balcells, A. (2003)
- Medina, J. (1987), vol. 10, p. 201-202
- Rubió i Balaguer, J. (1991), p. 61-62.