Resultats de la cerca

Tan sols se’n sap allò que ell mateix diu al manuscrit de poesies catalanes i castellanes, seves i d’altres autors, que n’ha pervingut ms 78 BC Era metge i residia a Calella Les seves composicions catalanes, de to popular i generalment humorístiques, contrasten amb les peces castellanes, més retòriques i ambicioses L’últim poema que hi surt datat és del 1706

Pertanyent a una família que havia estat collectora dels delmes i tasques de la noble casa de Llupià durant diverses generacions, aprofità l’embranzida econòmica calellenca de la segona meitat del s XVIII per a dedicar-se al comerç i a la indústria El 1779 era propietari d’una fàbrica de cordons de seda i en els anys següents tingué diversos tractes com a subministrador de l’exèrcit de la monarquia borbònica Escriví un diari o llibre de memòries que es conserva dins el fons Albert Giol i Galceran de l’Arxiu Històric Municipal de Calella Les primeres notes de l’obra intenten reconstruir els…

De família de propietaris rurals, feu estudis de dret a Barcelona, on residí i exercí d’advocat Fou membre a la Ciutat Comtal de La Jove Catalunya, fundador de la primera revista La Llar  1871, dedicada a la instrucció i educació de la dona, i cofundador de La Gramalla , en què publicà articles d’opinió, a vegades amb el pseudònim Albert Palomeras , poemes i, en fulletó, un poema patriòtic llarg, inacabat, La morta viva Collaborà amb poemes, narracions i articles entre els quals algun sobre temes sociolingüístics i una necrologia de Roca i Cornet a La Renaixença , i amb poemes a La Barretina…

Estudià filologia a la Universitat de Barcelona 1965-68, on fou professor 1968-79, i també es formà a l’Institut d’Estudis Catalans 1966-72 Posteriorment exercí la docència a la Universitat de les Illes Balears 1979-2011, on fou catedràtic emèrit del Departament de Filologia Catalana 2011-14 i investigador collaborador fins a la seva mort Participà en la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, des del 1971, i fou membre de l’equip rector en diferents períodes i del patronat des del 2002 És autor de la tesi de llicenciatura “ El Guardia Nacional ” 1835-1841 i la llengua catalana 1969 i de la…

Vida Advocat de professió, el 1836 participà en les guerres carlines en el bàndol liberal Home d’inquietuds culturals, pertangué a la Societat Arqueològica Tarraconense i collaborà en la premsa de l’època amb articles polítics i literaris La seva obra poètica, que s’inscriu en el Romanticisme, és en castellà, català i italià, i és recollida en els textos I miei solazzi 1882 i Ecos de mi lira 1888 Marià Obiols compongué cançons a partir d’alguns dels seus poemes en italià, a més de l’òpera Editta di Belcourt 1873, segons un llibret que Francesc Fors escriví per a ell Fors feu una segona…

Rector de la Pinya En iniciar-se la guerra civil de 1936-39 fou assassinat Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut 1911, Guspires socials 1912, Enigmes tràgics 1914, L’estrella de la felicitat 1925, Rostos avall 1926, etc

Vida i obra Fou collaborador d’ En Patufet , en què a començament dels anys vint publicà nombrosos relats per a públic infantil També fou redactor del diari “La Rambla” 1936-38 Membre del PSUC, lluità al front republicà, i el 1939 s’exilià a França, on estigué internat en un camp de concentració El mateix any es traslladà a Mèxic En aquest país dirigí “Nova Era”, òrgan del Partit Socialista Català, i altres publicacions També fou un dels fundadors de “Full Català” 1941 i collaborà en altres revistes de la premsa mexicana d’exili La seva poesia denota una clara influència de Josep Carner, amb…

Feu de periodista a La Veu de Catalunya i a La Vanguardia Visqué anys a la Guinea Equatorial Publicà llibres de divulgació social i econòmica i l’útil Els primers moviments socials a Catalunya 1935, les narracions Basea 1900 1954, les novelles d’ambient social i polític dels anys vint La ciutat malalta 1957 i El poder feia vacances 1964, i l’assaig Política social 1973

Vida i obra Jesuïta 1854, ensenyà a l’Havana 1859-63 i posteriorment al seminari de Salamanca Preocupat pel desenvolupament personal i social de la dona, fundà a Calella 1875 la congregació de les Serves de Sant Josep Publicà moltes obres religioses, especialment hagiogràfiques, en llengua castellana En català publicà Les migdiades del mes de maig 1871, un llibre pietós destinat als menestrals el drama sobre sant Martirià, La venjança del Martre 1871, i els devocionaris Un granet de mostassa 1879 i Joia del cristià 1882 Les cartes privades dirigides a la seva cunyada i a altres…

Compagina diversos oficis, entre els quals el de cuiner, amb l’escriptura Collabora en la premsa gironina, on signa amb el pseudònim Nif , i treballa de guionista en documentals televisius Bàsicament dedicat a la narrativa, és autor dels relats  Carn a les bèsties  1991, premi Documenta,  Ruleta dolça  1994 i  No era la meva lletra  1999, i de les novelles  L’agulla de plata  1997,  L’escala de Richter  2001, premi Carlemany, Matèria fràgil  2002, premi Prudenci Bertrana i Cavaller de fortuna 2006 És autor, també, de l’obra teatral Klaus i Mortimer i de llibres sobre les comarques gironines,…