Resultats de la cerca

Biografia Llicenciat en filologia catalana, parallelament a la seva activitat d’escriptor ha ocupat nombrosos càrrecs en el món de la cultura secretari general de l’ Associació d ’ Escriptors en Llengua Catalana 1991-96, membre de la Junta del Congrés d’Escriptors Europeus 1994-96, director de la Secretaria de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya 1996-2000, i cap del Gabinet del Conseller de Cultura i director general de Promoció Cultural 2000-04 Obra Poesia Poeta reconegut, ha publicat els reculls següents La pèrdua 1987 Places de mans premi Salvador Espriu 1988 L’amic desert…

És autor de l’obra teatral Sota el signe de la impotència 1991 i dels poemaris Temps ressuscitat 1991, Rere el finestrell 1996, De quan les vaques boges no existien o no ens ho deien 1999, Joc i colors de viure 2000, Del Mar que sóc 2001, L’aigua del temps 2002, Cant que s’interroga 2002, Molt més que un temple 2004 i Lladriola en cant 2006

Signava JV Foix Inicià els estudis de dret i continuà tota la vida vinculat al negoci familiar de pastisseria a Sarrià, el seu poble natal posteriorment convertit en barri de Barcelona Redactor de La Revista , on collaborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes 1917, fou també l’animador de la revista sarrianenca La Cònsola 1919-20, on inserí ja algun calligrama Per conciliar l’avantguardisme i el nacionalisme, edità, amb Josep Carbonell i Gener, Monitor 1921-23, i es convertí en un dels fundadors més actius d’ Acció Catalana 1922 Dirigí el butlletí d’aquest grup i…

Censor reial 1836 i censor de teatres des del 1853, el 1838 fou nomenat professor de declamació al Liceu Filharmònic-Dramàtic de Barcelona Amb un interès especial per la coherència històrica de decoració i vestuari i per l’expressió i la gesticulació adequades en les representacions teatrals, publicà un Tratado de declamación o arte dramático 1833, molt ampliat al Curso de declamación o arte dramático 1848, reed 1853 i 1865 Exercí la crítica teatral i, després de l’estrena de la seva comèdia El barón , el 1833, polemitzà sobre teatre amb Antoni de Gironella al Diario de Barcelonal Divulgà…

Era doctor en dret i en filosofia i lletres, i exercí d’advocat Guanyà la càtedra de dret marítim a Barcelona, branca en la qual esdevingué una autoritat Militant de la Lliga Regionalista, fou elegit diputat a corts 1932 Publicà La branca nua 1927, L’ombra dels marbres 1947, amb data del 1936, Estances 1957 i Poema de Rut La seva poesia, plenament parnassiana, es complau a evocar temes mitològics humanitzats S’exilià el 1936 i collaborà amb Joan Estelrich en la propaganda de la causa de Franco

Es llicencià en farmàcia i en filosofia i lletres Publicà articles a la premsa carlina “Lo Borinot” i “Lo Crit de la Pàtria” i opuscles apologeticopopulars, llibres de caràcter festiu i moral els poemaris La boira , 1886 La tabola , 1890 i Lo pot petit , 1901 el monòleg L’ordinari i el recull miscellani Salat, picant i coent , 1896, de controvèrsia Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya , 1891 i de filologia Fruita tarada Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les , 1916 Traduí alguns dels Cantares gallegos de Rosalía de Castro Poesies gallegues , 1917

D’estil popular, publicà, en poesia, Íntimes 1952, i en teatre, Dos secrets dins la nit 1956, El gran sotrac 1957 i Cançó de tots els temps 1978 Dirigí la revista “Mes”

Descriu les relacions de tres joves —dos nois i una noia— entre el 1928 i el 1939, un període ple d’illusions personals i de conflictes socials En una illa mediterrània molt semblant a Mallorca, el jove Joan Lluís Cardona, hereu d’una família de l’antiga aristocràcia, i el seu amic Salvador Marquès, de procedència obrera i immigrant, coneixen Rosa Agulló a Favinyana, la finca d’estiu dels Agulló, una família de gran poder econòmic gràcies als negocis de la navegació marítima Som a l’estiu del 1928 i els protagonistes tenen divuit i dinou anys Estiu rere estiu la relació d’amistat entre tots…

Vida i obra Monjo de Montserrat 1932, de nom seglar Jordi , s’ordenà de sacerdot el 1941 Es doctorà en teologia a Salamanca 1945 i es llicencià a Roma en Escriptura per la Pontifícia Comissió Bíblica En 1954-55 anà a Palestina, on estudià especialment a l’École Biblique de Jerusalem Ensenyà a Montserrat i a la Facultat de Teologia de Catalunya de Sant Cugat del Vallès Publicà Bases de una metodología teológica 1954, Grammatica syriaca 1954 i Grammatica aramaico-bíblica 1959 Posteriorment collaborà en la Bíblia de Montserrat traducció, comentari i notes de l’ Apocalipsi el 1958, i…

Exercí de mestre 1907-09 a l’Escola Catalana Doctor Robert, adscrita a les escoles del Foment Autonomista de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on deixà un gran record i on inicià les seves collaboracions a la premsa amb els primers versos i articles a la revista La Ressenya Periòdich d’informació local illustrat i literari , creada el 1907 i dirigida per Anton Busquets, que aviat novembre del 1907 canvià el nom pel de La Ressenya Literària, publicació quinzenal catalana Home de caràcter inquiet i esperit viatger, visqué a Zuric 1909-10, París 1910, Moscou 1910 i Sant Petersburg 1911, i…