Resultats de la cerca
Es mostren 748 resultats
Excursions i viatges
Literatura catalana
Llibre de proses de Jacint Verdaguer sobre les seves exploracions i estades al Pirineu, les seves navegacions per la Mediterrània i la seva gran expedició a l’Europa central i del nord, publicat l’any 1887 per l’editor i amic del poeta Francesc Matheu.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre aplega els escrits del Verdaguer excursionista i viatger, apareguts primer a La Veu del Montserrat i La Illustració Catalana Consta de quatre episodis 1 Excursió a l’Alt Pallars i L’Aplec de Montgarri corresponen a l’excursió estival del 1883 que el poeta, en ple procés creatiu de↑ Canigó , dugué a terme a través de tot el Pirineu català amb la finalitat d’adquirir un coneixement directe i documentat dels escenaris del viatge aeri de↑ Flordeneu i↑ Gentil 2 a Records de la Costa d’Àfrica Notes d’una cartera de viatge , Verdaguer consignà observacions i…
Josep Bori i Santinyà
Literatura catalana
Poeta.
Tan sols se’n sap allò que ell mateix diu al manuscrit de poesies catalanes i castellanes, seves i d’altres autors, que n’ha pervingut ms 78 BC Era metge i residia a Calella Les seves composicions catalanes, de to popular i generalment humorístiques, contrasten amb les peces castellanes, més retòriques i ambicioses L’últim poema que hi surt datat és del 1706
Martí Mayol i Moragues
Literatura catalana
Autor teatral.
Les seves peces mostren la vida de l’aristocràcia mallorquina enfront de la societat contemporània Treballà amb la companyia Artis , que estrenà part de les seves obres, com Orgull de casta 1950, Es sogre de Madò Rosa 1950, Més vell que es pastar 1952, Can Miraprim 1953, Així és el món 1954, Dilluns de festa major premi Ciutat de Palma 1955, Sa viuda consolada 1957, A on anam 1957 i Mala rel 1961 entre d’altres Collaborà a les publicacions “Baleares” i “Ponent”
Francesc Mestre i Noè
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i assagista.
Fou un dels propagadors més actius del catalanisme a les comarques tortosines Cronista de Tortosa, fundà “La Veu de Tortosa” i “La Veu de la Comarca” De les seves obres cal destacar, en poesia, Cançons tortosines 1884, i en teatre, Lo cautiu 1887 i Matilde 1887 també els estudis El palacio episcopal de Tortosa 1900, Maestrazgo 1904, Els tortosins per Tortosa 1914 i Vocabulari català de Tortosa 1916, a més d’algunes biografies de tortosins illustres El 1981 es recuperaren les seves Contalles, crepusculars tortosines
Antoni Oliver i Feliu
Literatura catalana
Erudit, poeta i lexicògraf.
Franciscà 1727, ensenyà filosofia, teologia i retòrica a Mallorca, i el 1751 partí com a missioner cap a Amèrica JM Bover reporta nombroses obres seves, la major part inèdites traduccions al castellà de Ciceró, Virgilii altres autors llatins, poesies seves en llatí, català i castellà, i diverses obres devotes, de metafísica, teològiques, etc, entre les quals hi ha un Vocabulario mallorquín, castellano y latín , que s’ha conservat a través d’una còpia amb addicions de Josep de Togores i Sanglada, comte d’Aiamans, i de Guillem Roca i Seguí
Mateu Eimeric
Literatura catalana
Filòsof, historiador i humanista.
Vida i obra El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera 1741-47 És considerat l’iniciador de l’escola filosòfica eclèctica cerverina, que pretenia renovar l’escolàstica i el suarisme amb les noves tendències científiques i humanistes La seva filosofia fou qualificada dins l’orde com un sistema antiquonouum , que ensenyava el que calia innovar i el que calia conservar Les seves obres filosòfiques Sistema antiquonouum jesuiticae Philoso-phiae 1747 i Prolusiones philosophicae 1756 influïren decisivament Baltasar de Masdéu, i les…
Tomàs Carreras i Artau
Literatura catalana
Historiador de la filosofia i etnòleg.
Vida i obra Llicenciat en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona UB, es doctorà a Madrid el 1902 i obtingué una càtedra d’ètica a la UB 1912 Participà en l’↑ Almanac dels Noucentistes 1911, fundà l’Ar-chivo de Psicología y Ética Hispanas 1912 i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1915, i formà part de diverses institucions científiques iculturals El 1932 fou elegit diputat de la Lliga Regionalista al Parlament català, i, a la postguerra, ponent de cultura de l’Ajuntament de Barcelona Estudià la psicologia, el pensament i els costums dels pobles ibèrics, tant en les…
Crescenci Cerveró
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Estudià humanitats i llatí Les seves obres dramàtiques es representaren amb èxit, però només se n’han conservat tres, i dues jornades de la lletra Extremos de amor y honor , en prosa Escriví poesia en castellà per a les festesen honor de la Mare de Déu dels Desemparats 1667 i per als certàmens valencians del 1656 per a Vicent Ferrer i el 1669 per a Carles II, i d’altres publicades a Luces de la Aurora València 1665 Diverses dècimes seves figuren a Real Academia celebrada en el Real de Valencia València 1669, i inserí algunes poesies en preliminars d’edicions de l’…
Xavier Fàbregas i Surroca
Literatura catalana
Historiador del teatre, crític teatral i assagista.
Vida i obra Llicenciat en arts dramàtiques, es donà a conèixer com a autor teatral amb Partits pel mig 1957, Aquesta terra 1965 i altres obres, fruit de les seves recerques, com Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, confegides a partir de textos vuitcentistes i estrenades amb èxit Ha tingut cura de l’edició d’obres d’Apelles Mestres, Frederic Soler, Albert Llanas i Víctor Balaguer, entre d’altres Fou professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a la Universitat Catalana d’Estiu Prada de…
Pere Daguí
Literatura catalana
Filòsof lul·lista.
Vida i obra Estudià de gran la filosofia lulliana en fou el fruit el tractat Ianua artis magistri Raymundi Lullii , que enllestí a Barcelona el 1473 fou publicat el 1482 El 1481 fou cridat a Palma per regir la càtedra de filosofia lulliana, fundada per Agnès de Pacs i autoritzada pel rei el 1483 Acusat d’heterodòxia, es refugià amb els seus deixebles, anomenats daguins , al Puig de Randa 1485, on escriví un resum de les seves lliçons en una exposició sistemàtica de la doctrina lulliana Opus de formalitatibus sive metaphisica , 1489, que donà lloc a una nova acusació, i Daguí hagué de cercar…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina