Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres, fou secretari de l’Acadèmia de Sant Carles, on el 1915 fundà la revista “Archivo de Arte Valenciano”, professor de l’Escola de Belles Arts, director conservador del Museu Provincial de València i redactor d’“El Mercantil Valenciano” i de “Las Provincias” Publicà el catàleg Periódicos de Valencia 1880, Instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia 1889, Orígenes del cristianismo en Valencia 1913, altres monografies sobre història i belles arts i l’assaig La lliteratura llemosina dins lo progrés provincial , premiat als Jocs…

Deixà els estudis de filosofia per dedicar-se al comerç i després al periodisme, i fundà, a Manresa, els periòdics “El Cardoner” 1876, “La Montaña” 1880, “Revista Catalana” 1881-82 i “Diario de Manresa” 1885 Publicà llibres de poesies en castellà Visiones y realidades , 1871 i en català Brots primerencs , 1880 Faules alemanes en vers català , 1881, comèdies de costums La festa major , 1895, monòlegs còmics En Peguera , 1897 L’eclipse o l’home de la ullera , 1900, un “dramet” allegòric Manresa i Puigcercós , 1896 i alguns estudis, com ara Memoria sobre la organización y…

Llicenciat en dret 1965, estudià sociologia a Londres 1966-67 i posteriorment, fins el 1973, treballà en l’assessoria jurídica d’una entitat bancària Des d’aquest any fins al 1982 residí a Nova York, on treballà com a traductor a l’ONU Els anys següents compaginà l’activitat literària amb la de traductor per a organismes internacionals i, a partir de mitjan anys noranta, amb la docència a la Universitat Pompeu Fabra La seva obra, en la qual sobresurt indiscutiblement la novella, s’inscriu en el marc de la literatura d’intriga i d’acció i es destaca per una hàbil construcció del relat a partir…

Vida i obra Provinent de la burgesia comercial, hisendat i baró del Papiol títol que refusà, estudià belles arts i filosofia i es llicencià en dret el 1863 Vinculat al cercle de Frederic Soler, li prologà, amb el pseudònim de Josep Comas i Triadó , el primer recull de Singlots poètics 1867, manifestant el seu romanticisme, del qual evolucionà vers un cert positivisme, i Nits de Lluna 1886 En sintonia amb les idees predominants en aquells ambients, fou antifloralista i propendí a la literatura humorística, com mostra la peça Moisès , de què només es té notícia, i un manifest que se li ha…

1359 – 1518 Abadal i de Vinyals, R d’ Pere el Cerimoniós i la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona 1972 Actas de las Cortes Generales de la Corona de Aragón de 1362-1363 , recopilades i transcrites per JM Pons Guri, Ministerio de Cultura, Subdirección General de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid 1982 Ainaud de Lasarte, J El Palau de la Generalitat de Catalunya , Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988 Albert, R i Gassiot, J Parlaments a les Corts Catalanes , coll «Els Nostres Clàssics», 19-20, Editorial Barcino, Barcelona 1928 Alòs i de Dou, JM d’ La Casa de…