Resultats de la cerca

Estudià antropologia a la Universitat de Barcelona, i els anys noranta començà una tesi doctoral sobre els pigmeus, que no pogué acabar per la guerra civil que esclatà al Congo L’experiència, però, marcà la seva obra literària, iniciada amb l’assaig Pallassos i monstres La història tragicòmica de 8 dictadors africans 2000 Des d’aleshores ha publicat obres de ficció en les quals construeix un univers molt personal on conflueixen el seu bagatge d’antropòleg, la literatura fantàstica i de terror, i les influències d’autors com ara Kafka, Conrad, Poe o García Márquez Després dels…

Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…

Collaborador habitual dels mitjans de comunicació Com a poeta, ha publicat Queda't a Macau i aprèn-ne 1991, L’erecció de l’instint espiritual o l’amor dels trobadors 1995, Nit a Chiapas 2000 i Balada de l’holandès errant 2005 Vitalista i revolucionària, la seva obra entronca amb la poesia popular i les avantguardes històriques Pel que fa a l’assaig, és autor d’una introducció a l’espiritisme català del segle XIX, De la mística a les barricades Introducció a l’esperitisme català del XIX dins el context ocultista europeu 2001, premi Carles Rahola 2000, i la seva continuació  Cos i revolució L’…

Llicenciada en filosofia i lletres S’inicià amb el recull de poesia, La mà pel front 1962, de preocupació religiosa i escrit amb llibertat formal, seguit per Díptic 1972, en collaboració amb M Àngels Anglada, L’encenedor verd 1979, premi Caravella de poesia i M'ho ha dit el vent 1995, premi Guillem Viladot Ha conreat també la narració juvenil El fantasma Santiago 1979, Cucut 1981 Tanit 1984, premi El Vaixell de Vapor, Arfa 1988, Natàlia 1994,  Gina 1984 i Ariadna 1996, i la novella Fes-te repicar 1979, Agapi mou 1980, Tranquil, Jordi, tranquil 1983, Quan xiula el tren 1997 i Balls de saló…

“Els catalans d’Amèrica han estat pioners dels estudis indians”, ha escrit l’antropòleg Claudi Esteve Fabregat I segueix “Això va començar ben aviat amb el jerònim Ramon Paner que, el 1494, en ocasió del segon viatge de Cristòfor Colom a les Antilles, ja va fer de primer missionòleg, de primer lingüista i de primer etnòleg europeu a les Índies” Lingüistes i etnòlegs D’aleshores ençà, la contribució catalana al coneixement i a la fixació per escrit de les llengües d’Amèrica no s’ha interromput Lluís Nicolau d’Olwer en féu un primer balanç publicat a Mèxic el 1963 La comissió Amèrica i…

A desgrat de les dues dictadures politicomilitars dels períodes 1923-30 i 1939-75, del quasi constant allunyament de les inversions públiques en recerca i dels intents polítics de desmantellament de l’Institut d’Estudis Catalans i de les universitats i institucions científiques catalanes, els científics catalans del segle XX han fet contribucions importants Contribucions dels científics catalans Les seves recerques s’han localitzat –segons els interessos científics i els programes que han anat sorgint– en àrees geogràfiques molt diverses des dels fons de la Mediterrània fins a l’Antàrtida,…