Resultats de la cerca

Constitueix una de les peces més significatives del teatre modernista català de tendència simbolista L’autor se cenyeix a un registre eminentment decadentista, sense cap connotació costumista, a diferència del que havia fet en altres peces coetànies, com L’alegria que passa 1898 o Cigales i formigues 1901 El jardí en decadència és l’espai simbòlic de l’art en el qual habiten una marquesa cega i moribunda i la seva neta Aurora, hereva solitària d’aquest patrimoni de «plantes nobles emmalaltides pel descuit» En un breu acte únic, aquests dos personatges posen de manifest el caràcter simbòlic…

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria  1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i treballà en l’…

Doctor en matemàtiques 1974 i en filologia 2008, ha estat professor del Departament d’Àlgebra 1971-2010 i vicerector d’Estatuts 1984-86 de la Universitat de València Com a matemàtic, ha investigat en topologia general, sobre la qual ha publicat articles en revistes de matemàtiques i ha dut a terme comunicacions en congressos Milita en el catalanisme independentista d’esquerres, i és un dels dirigents del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i, per aquesta opció ideològica ha estat multat, detingut i processat diverses vegades És autor de diversos assaigs polítics en…

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…

El model de ciutat ideat, vers els anys 1854-59, per Ildefons Cerdà i Sunyer Centelles, 1815 – Santander, 1876 enginyer de camins, economista, demògraf i polític, per a construir una Nova Ciutat, o Eixample, just al costat d’una ciutat port bimillenària, emmurallada i militaritzada Barcelona, la Bàrcino romana, ha tardat 150 anys a ser reconegut pels urbanistes, els acadèmics i els responsables polítics del món occidental Aquest reconeixement, però, ha situat l’aportació de Cerdà entre els grans models urbanístics de tots els temps El model Cerdà combina, i ho sap fer d’una manera admirable,…