Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
Josep Vicent Ortí i Major
Literatura catalana
Poeta, cronista i memorialista.
Vida i obra Fill de Josep Ortí i Moles Austriacista, el 1705 fou secretari de la Diputació de València Tanmateix, el 1711 publicà a València unes Demostraciones festivas per les victòries filipistes de Brihuega i Villaviciosa En un manuscrit titulat Poesias sacras es conserven inèdites diverses poesies, colloquis i jeroglífics seus en valencià que generalment escriví per encàrrec Participà en certàmens valencians entre el 1698 i el 1705 amb nombroses composicions en castellà Publicà una gran quantitat d’obres, entre les quals una Vida, virtudes, milagros y festivos cultos de santo Tomás de…
Francesc Vicent Pérez i Bàier
Literatura catalana
Erudit, hebraista i bibliògraf.
Vida i obra Estudià humanitats a Castelló, i filosofia i teologia a València i Gandia A Salamanca 1733 estudià lleis, grec i hebreu Fou catedràtic d’hebreu a València 1746 i Salamanca 1747 Obtingué una canongia a la seu de Barcelona 1752, ciutat on entrà en relacions amb Josep Finestres i els intellectuals catalans Fou també canonge tresorer de Toledo 1759 Fou un personatge hàbil en l’àmbit cortesà i esdevingué una figura clau en la política cultural de la monarquia amb Carles III fou preceptor dels infants reials, director de la reial biblioteca, arxidiaca de València, ministre del Consejo…
Pere Vicent Sabata i Grifolla
Literatura catalana
Llatinista, poeta i cronista.
Vida i obra Es doctorà en lleis Fou tresorer de les rendes de l’hospital de la Mare de Déu de Montserrat de Roma 1687-92 i, de retorn, mestre de gramàtica a Sant Mateu És autor d’una Rethorica brevis Roma 1689, de Poesías varias Barcelona 1697 i d’una Diaria y verídica relación de lo sucedido en los asedios en la villa de San Mateo en los años 1649, 1705 y 1706 València 1706 Deixà manuscrits uns diàlegs en llatí Bibliografia Querol Coll, E 2006 1 Vegeu bibliografia
Vicent Venceslau Querol i Campos
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Cursà els estudis de dret a la Universitat de València 1854-60, on establí amistat amb Teodor Llorente i conegué Marià Aguiló, que l’influí Ocupà càrrecs administratius importants a la companyia ferroviària MSA 1876-79 a Madrid Collaborà, entre altres publicacions, a “El Pensamiento de Valencia” 1858, “El Miguelete” 1856, “Las Bellas Artes” 1858, “La Opinión” 1860-66, “Las Provincias” i “Revista de Valencia” 1881-83 Juntament amb altres joves, fundà la societat literària La Estrella 1852-57, i fou membre del Liceu de València i president de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic…
Lluís Vicent Aracil i Boned
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista.
Vida i obra Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’Estat espanyol Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional 1970, en fou vicepresident 1974-78 i president 1978-82 El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto Del 1976 al 1987 fou professor de la Universitat de Barcelona Partint d’una crítica de la noció imprecisa de…
,
Rafael-Vicent Arnal i Torres
Literatura catalana
Guionista, editor i novel·lista.
És guionista de mitjans audiovisuals i autor musical Es va donar a conèixer amb el poemari Quaderns del retruny 1982, i després, a més d’alguns contes apareguts en reculls diversos, ha publicat les novelles Puta misèria 1986, Amb la cua encesa 1990 —totes dues en collaboració amb Trinitat Satorre pseudònim de J Dolç—, i La solsida 2000 Puta misèria , amb el mateix títol, va ser duta al cinema per Ventura Pons 1989
Vicent Josep Escartí i Soriano
Literatura catalana
Historiador de la literatura i narrador.
Llicenciat en història medieval i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, s’ha especialitzat en la història de la literatura catalana moderna i és professor d’aquesta universitat Com a narrador, ha publicat el volum de contes Barroca mort 1988, i les novelles Dies d’ira 1992, premi Ciutat d’Alzira 1991, Els cabells d’Absalom 1996, premi Ciutat d’Elx 1994 i Espècies perdudes 1997, premi Andròmina dels Premis Octubre 1996 L’any 2001 obtingué el premi Joanot Martorell amb la novella Nomdedéu 2002, on narra la història d’un personatge illuminat i místic a la València del…
Vicent Rojo i Lluch, un general valencià
El general V Rojo acompanyat d’I Prieto en una visita al front d’Aragó, 1937-38 BNM Vicent Rojo va néixer a la Font de la Figuera, la Costera, el 1894 Va ingressar a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo el 1911, d’on sortí, tres anys després, amb el grau de segon tinent i el número quatre de la promoció La seva primera destinació va ser Barcelona, després el Marroc i, posteriorment, va passar a l’Escola de Guerra, on es va diplomar en Estat Major Durant la Dictadura de Primo de Rivera era capità professor de tàctica a l’Acadèmia de Toledo, on, juntament amb el seu company Emilio…
Josep Vicent de l’Olmo i Conca
Literatura catalana
Poeta.
Fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Guanyà el primer premi de poesia als certàmens del 1665, el 1667 i el 1668, sempre amb composicions en castellà Deixà inèdites unes Sentencias y aforismos També publicà una obra d’arqueologia i Nueva descripción del orbe de la tierra València 1681, sobre geografia, geologia i metafísica
Mural del País Valencià
Literatura catalana
Llibre de poemes en tres volums de Vicent Andrés i Estellés.
Desenvolupament enciclopèdic La idea que l’articula és la clara consciència de ser poble, d’escriure “des del poble”, des d’un passat de renúncies i amb una identificació amb la llibertat i la rebellia Representa l’esperit i les esperances albirades en el primer postfranquisme, però és una exacta narració poètica de la història del País Valencià i una justificació detallada de l’orgull de sentir-se’n fill És un cant èpic i vital que Estellés denominà «cant general del meu País» Cal destacar en el seu conjunt referències poètiques —Neruda, Baudelaire—, musicals i pictòriques la mar, Miró, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina