Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Francesc d’Assís Aguilar i Serrat
Literatura catalana
Historiador i apologeta.
Feu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències a Barcelona Fou bisbe de Sogorb des del 1881 Publicà un extens Compendio de historia eclesiástica general , collaborà a la premsa periòdica i publicà a la “Biblioteca Catòlica Popular” nou llibrets, en català o castellà, destinats a la difusió de l’apologètica catòlica 1861 El Cercle Literari de Vic, del qual fou soci fundador, li edità un discurs en vers, Plants de la llengua catalana 1861, que defensava la revisió del valor del català com a llengua literària
Dionís Jeroni Jorba i Pau
Literatura catalana
Humanista i poeta.
Vida i obra Es formà a Barcelona i València, i fou catedràtic de lleis i humanitats a Barcelona Participà, en castellà, en un certamen poètic de Barcelona el 1580 Admirador i seguidor de Jeroni ↑ Pau , escriví una descripció apologètica de Barcelona en català, que traduí després al llatí i que publicà, finalment, en castellà Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona Barcelona 1589 facs Barcelona 1928, una laus urbis que aporta dades sobre la societat i la vida cultural de la Barcelona del seu temps Continuant la línia renovadora de PJ ↑ Nunyes , publicà…
Ricard Aragó
Literatura catalana
Assagista.
Vida i obra Exercí de sacerdot El 1908 fundà la Lliga del Bon Mot per combatre la blasfèmia i els mots grollers Feu una intensa campanya pels pobles, amb mítings, cartells i un calendari Maragall li prestà suport amb entusiasme i escriví una circular adreçada a les entitats catalanes Publicà diversos llibres amb el pseudònim Ivon l’Escop Sobresurten La llengua catalana 1931 i La llengua de l’Església 1932 sobre l’obligatorietat del català en la predicació, basant-se en els concilis de la Tarraconense, i els deu volums de L’exposició del dogma catòlic , en part inèdits, el primer dels quals…
Josep Ferrer i Subirana
Literatura catalana
Periodista, poeta i traductor en llengua castellana.
Vida i obra Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, en què fouprofessor de dret natural i adoptà l’historicisme jurídic Amb Balmes, Roca i Cornet i Rubió i Ors configurà l’Escola Apologètica Catalana en defensa de la tradició catòlica occidental, alhora que s’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i per autors literaris com Chateaubriand i Byron, amb traduccions o amb articles a “La Religión” i “La Civilización”, entre d’altres Fundà els diaris “La Paz” 1838 i “La Corona” 1843, en què collaborà amb proses i versos, amb el…
Llorenç Balanzó i Pons
Literatura catalana
Poeta, autor teatral, assagista i traductor.
Vida i obra Portà l’empresa familiar d’importació i distribució de productes colonials Publicà, per als cercles catòlics i en defensa de la moral i de l’ordre social catòlics, vuit drames de tema històric, hagiogràfic o social, entre els quals cal destacar Guillem d’Alzinar 1900, De pecador a sant 1901, Fra Francesc 1904 i El sagristà 1906, i en deixà d’inèdits L’espòs mellor i La beata Imelda , entre d’altres Estrenà uns pastorets Adorem al nen , 1902, musicats per Joan Llongueras Publicà el recull de poemes devocionals Les quinze roses 1922, articles religiosos a La Veu de Catalunya i “…
Onofre Menescal
Literatura catalana
Escriptor religiós i historiador.
Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a la UB i rector a Sant Andreu de la Selva del Camp 1599-1606 Predicador en llatí, català i castellà, publicà diverses obres religioses en llatí i castellà Tratado de la oración mental , 1607 Miscelánea de tres tratados de las apariciones de los espíritus , 1611 Apologética disputa , 1611, entre d’altres És conegut sobretot pel seu Sermó vulgarment anomenat del sereníssimo senyor don Jaume segon , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602, resum de la història, la geografia, les…
Jaume Llucià Balmes i Urpià
Literatura catalana
Publicista, tractadista literari i poeta.
Vida i obra Inicià els estudis de sacerdot al seminari de Vic i fou ordenat en aquesta ciutat el 1834 Continuà els estudis a la Universitat de Cervera i el 1835 s’hi doctorà en teologia Tot i que d’entrada ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura, establert a Barcelona s’orientà envers l’apologètica i la sociologia, amb llibres d’ampli ressò com El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea i amb collaboracions en revistes com “La Religión” i “La Civilización” amb Roca i Cornet, Ferrer i Subirana, Rubió i Ors, Tomàs…
Mateu Eimeric
Literatura catalana
Filòsof, historiador i humanista.
Vida i obra El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera 1741-47 És considerat l’iniciador de l’escola filosòfica eclèctica cerverina, que pretenia renovar l’escolàstica i el suarisme amb les noves tendències científiques i humanistes La seva filosofia fou qualificada dins l’orde com un sistema antiquonouum , que ensenyava el que calia innovar i el que calia conservar Les seves obres filosòfiques Sistema antiquonouum jesuiticae Philoso-phiae 1747 i Prolusiones philosophicae 1756 influïren decisivament Baltasar de Masdéu, i les seves…
Joan Baptista Manyà i Alcoverro
Literatura catalana
Assagista i poeta.
Vida i obra Es doctorà en filosofia i teologia a Roma i fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de la jerarquia Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos treballs filosòfics en revistes com “Criterion”, “La Paraula Cristiana”, “El Bon Pastor”, “Analecta Sacra Tarraconensia” i “Perseverància” Teòleg escolàstic obert, de vegades polèmic, publicà nombroses obres de filosofia i teologia, entre les quals sobresurten els cinc volums de…
Llorenç Mateu i Sanç
Literatura catalana
Traductor, poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Cavaller de l’orde de Montesa 1650 Estudià filosofia a València i dret a Salamanca Doctorat a València el 1638, exercí d’advocat Des del 1646 ocupà diversos càrrecs —a partir del 1656 a Madrid— fins que el 1671 fou regent del Consell d’Aragó És autor de diversos tractats jurídics De regimine urbis ac regni Valentiae Lió 1654-56, 1667, 1704, on exposa idees lingüístiques secessionistes respecte del català Tractatus de re criminali Lió 1676, i Tratado de la celebración de cortes generales del Reino de Valencia Madrid 1677, entre d’altres Redactà dues relacions de festes celebrades a…