Resultats de la cerca

Vida i obra Fou militant independentista i intervingué en els fets de Prats de Molló, la qual cosa l’obligà a exiliar-se a París, on intervingué coma actor en diversos films de Luis Buñuel Retornà a Barcelona el 1930 i collaborà a “L’Opinió”, “L’Hora” i “La Humanitat” Mantingué actituds radicals, tot i que acabà integrant-se a ERC Durant la guerra fou secretari del Comitè de Milícies Antifeixistes i, després, comissari de propaganda de la Generalitat Exiliat el 1939, dirigí, a França, la revista catalana El Poble Català S’establí finalment als Estats Units, on representà el Govern de la…

Vida i obra Fill de l’infant Joan futur Joan II i de Blanca, filla del rei de Navarra, Carles III el Noble, que el feu jurar per primogènit de Navarra 1422 Aquesta decisió enverinà les relacions amb el seu pare, que degeneraren en una llarga guerra civil Desheretat per Joan II, es refugià a la cort napolitana del seu oncle Alfons el Magnànim, fins que el 1460 tingué lloc la reconciliació amb el seu pare a Barcelona, on s’installà convertit, però, en el símbol de la resistència catalana a l’autoritarisme de Joan II De seguida circulà el rumor que havia estat…

Cistercenc 1671, fou rector del collegi de Lleida, catedràtic de Sagrada Escriptura a la Universitat de Lleida i prior de Natzaret de Barcelona Fou abat de Poblet 1716-20, 1724-28 i 1732-36 És autor de comentaris llatins als llibres d’Esdres i dels Paralipòmens, manuscrits, d’una obra en defensa de la Congregació d’Aragó i Navarra impresa a Barcelona el 1717, de Grandezas del Real monasterio de Poblet 1694, inèdit, i d’un comentari en castellà a unes profecies en llatí sobre els reis d’Aragó i Castella, del s XII, entre altres obres

Vida i obra Era fill de Jaume Marc i germà de Pere Intervingué en diverses accions militars, entre les quals el setge de Morvedre 1365, ja adobat a cavaller, i li foren encomanades missions diplomàtiques a Navarra i a Mallorca El 1393 fou nomenat mantenidor dels primers jocs florals per Joan I, càrrec que tornà a ocupar el 1399 La seva obra literària comprèn tres poemes allegòrics, sis poesies breus i un diccionari de rims Els poemes llargs, escrits en versos apariats, són el Debat entre Honor e Delit , escrit al setge de Morvedre, de sentit cavalleresc, La joiosa garda , del…

Desenvolupament enciclopèdic Situat en el conflicte de la guerra civil catalana del s XV, el text trasllueix un aflamat apassionament, que narra, en un primer moment, la decadència, presó i mort de Jaume II d’Urgell, on la figura del comte resulta mitificada, mentre Joan de Navarra —el futur Joan II— apareix com un assassí a continuació fa una defensa exaltada dels drets del comte a la corona i retreu a la noblesa i als ciutadans de Barcelona la seva passivitat en la revolta de Jaume contra Ferran I 1413 La conclusió de l’autor és que la decadència política i social catalana té…

Estudià a Salamanca i a València i es doctorà en teologia i dret canònic Fou canonge de la seu de València des del 1584 Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Nocturns  de València 1591, en la qual, amb el pseudònim Miedo,  participà seixanta-dues vegades amb poemes i alguns discursos Fou secretari en els certàmens poètics organitzats per Bernat Català de Valeriola i com a tal escriví els cartells, els vexàmens i les sentències El 1600 publicà una Relación de fiestas pel trasllat d’unes relíquies de sant Vicent Ferrer La seva obra destaca per fusionar el teatre cortesà, el popular i l’…

Llicenciada en art Destacà per la seva voluntat experimental i per les investigacions en el camp audiovisual Fou instigadora del moviment poètic català actual, sovint al costat de Carles Hac Mor o d’altres collaboradors La seva obra, ja sigui en forma de poema, performance , o audiovisual, és juganera amb el llenguatge i transgressora amb la forma Publicà els poemaris i videopoemes, entre d’altres,  Els àngels soterrats 1990, Darrere les tanques 2000, Trenca-sons 2002, Éssera ponent 2005, Salflorvatge 2006, Aürt 2009, Eixida al sostre 2009, Infinitius 2017, Desintegrar-se 2019, premi de…

Aquest és un cas insòlit en la història dels bancs catalans, ja que es tracta d’un banc que portava el nom d’una ciutat aragonesa Però no ens ha de sorprendre tant, si es té en compte que el 1968 resultava més fàcil comprar un banc existent que no pas crear-ne un de nou El banc de Josep Maria Santacreu El 1880, José Fernández Bardají inicià activitats bancàries a la ciutat de Graus —província d’Osca—, que foren continuades pels seus descendents El 1962, Viuda de José Fernández, aleshores la titular del banc, transformà la seva empresa individual en una societat anònima amb el nom de Banc de…

Format a la Universitat de Navarra, a l’Escola de Periodisme de l’Església, on es titulà el 1967, i a l’Escuela Oficial de Periodismo, on obtingué la llicenciatura el 1973, s’inicià professionalment el 1964 a El Noticiero Universal , on fins el 1976 fou successivament cap de secció, columnista i coordinador del suplement literari Cobrí la Caputxinada  1966 i guanyà, amb els reportatges Radiografía de los desheredados i Tres paisajes de Joan Salvat Papasseit , els premis El Ciervo 1968 i Manuel Brunet de la revista Destino  1970, respectivament, publicació a la qual s’incorporà…

Vida i obra El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch El 1910 es doctorà a Madrid amb El teatro de Menandro 1911 Collaborà amb assaigs polítics i literaris a La Publicitat —diari que dirigí del 1922 al 1923—, La Revista i Revista de Catalunya , entre d’altres A partir del 1917 fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans, obtingué una càtedra de llatí medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona…