Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Magí Canyelles
Literatura catalana
Historiador.
Adroguer de professió, fou sotsveguer 1651 i conseller segon 1653 i 1662 de Manresa Escriví interessants relacions sobre història local Jurisdicció del magnífic mostassaf de la ciutat de Manresa , Llibre major nacional i Tarifa o escandall de les fleques La seva obra més important, Descripció de la grandesa i antiquitats de la ciutat de Manresa, escrita entre el 1679 i el 1685, no fou publicada fins el 1896
Neus Canyelles i Estapé
Literatura
Narradora.
Es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de les Illes Balears el 1989 És autora del recull de narracions Els vidres nets i altres contes 2002, del dietari Neu d’agost 1998 premi Bearn 1997 i de les novelles Cap d’Hornos 2003, premi Ciutat de Palma, L’alè del búfal a l’hivern 2006, premi El Lector de l’Odissea, en què s’encreuen les vides de tres dones que pertanyen a tres generacions diferents que viuen en tres llocs també diferents, La novella de Dickens 2010, Les millors vacances de la meva vida 2919 i Autobiografia autoritzada 2021 L'any 2013 guanyà el premi Mercè Rodoreda…
,
Llibre de les solemnitats de Barcelona
Literatura catalana
Text on els escrivans del racional de Barcelonadescrivien les celebracions importants en què intervenien els representants de la ciutat, com ara entrades de personatges destacats, cerimònies funeràries de reis, festes amb motiu de naixements de prínceps, i altres.
Desenvolupament enciclopèdic L’anotació tenia per objecte no solament la constància històrica de l’esdeveniment, sinó l’enregistrament de tots els seus detalls per a consulta dels antecedents quan tornava a presentar-se un fet semblant Era contingut en set volums, els dos primers dels quals i els primers folis del tercer s’han perdut S’iniciava el 1383, i acaba el 1719 La part actualment conservada comença el 1424 Entre els seus redactors, destaquen pel seu valor literari Gabriel Canyelles 1423-35 i Joan Maians 1461-92 Totes les anotacions són en català, llevat de les del 1719,…
Joaquim Ventalló i Vergés
Literatura catalana
Periodista, assagista i novel·lista.
Vida i obra S’inicià en les tasques periodístiques al setmanari “El Mal Temps”, i al diari El Dia , ambdós de la seva ciutat natal Després collaborà a “L’Estevet” 1921, i fou redactor de La Publicitat 1924-30, “La Rambla” 1925-30, “L’Esport Català” 1925-27 —on signava August Berenguer —, “Mirador” i altres publicacions catalanes Integrat en el Grup de “L’Opinióo, hi escriví regularment des del 1928 Elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana 1931, se’n separà el 1933 per formar el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra Diri-gí el diari “L’Opinió” 1931-34 i, més tard…
Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona
Literatura catalana
Obra més coneguda, sense prou justificació, amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya, composta sota la direcció de Pere el Cerimoniós probablement com a antecedent a la seva crònica personal.
Desenvolupament enciclopèdic Sembla haver-hi hagut en l’origen una versió llatina, perduda potser, al seu torn, procedent d’un primitiu text català, també perdut, i que probablement fou obra de Tomàs de Canyelles abans del 1359 D’aquesta deriva la versió catalana, conservada, composta entre els anys 1369 i 1372-73 i de la qual hom en redactà una altra que prescindia de diversos episodis d’interès aragonès i que cal datar del període 1372-73 Aquest text fou lleugerament ampliat abans de mitjans XV Ja el 1418 hom en feu un resum en català Canòniques en quina manera se poblà…
La modernització dels mitjans de transport a la catalunya del segle XIX
Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que els mitjans tradicionals comportaven unes despeses…