Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Llibre de les dones
Literatura catalana
Tractat de Francesc Eiximenis escrit l’any 1396.
Desenvolupament enciclopèdic Clarament dividit en dues parts ben diferenciades i adreçat, aparentment, a un públic femení, descriu de manera detallada i amb arguments pro i antifeministes, l’ideal de vida de la dona entesa com a ésser social, estretament lligada, per tant, a la seva edat i a la seva condició infanta, donzella, casada, vídua, religiosa Dedica una extensió considerable a regular el comportament de la dona casada envers el seu marit, acostant-se, d’aquesta manera, als opuscles per al matrimoni tan habi-tuals en aquella època Tot i que es mostra més rígid amb el…
Gaspar de Vilallonga i Burguès
Literatura catalana
Humanista.
Doctor en drets És autor d’una epístola en llatí sobre l’ Obra del menyspreu del món de Francesc d’ ↑ Olesa , escrita en resposta a la carta llatina que aquest li havia adreçat El text analitza i judica el poema d’Olesa fou publicada com a cloenda d’aquesta obra Palma 1540
Pere Benàsser
Literatura catalana
Lul·lista.
Fou canonge de la seu de Mallorca Dedicà les seves obres a reivindicar la santedat de Ramon Llull i a defensar l’ortodòxia de les doctrines lullianes, sense obtenir cap èxit rellevant En aquest sentit l’obra més representativa és Breue ac compendiosum rescriptum Mallorca 1688, un tractat biogràfic i apologètic molt difós que el 1690 fou inclòs a l’índex de llibres prohibits pel Sant Ofici de Roma El 1691 publicà en castellà un memorial adreçat al rei Carles II en què reciclà materials de l’obra anterior
Tomeu Terrades i Sabater
Literatura catalana
Narrador.
Dedicat inicialment a escriure guions per a ràdio i televisió com ara, Aquest és el tema 1984, Catalunya Ràdio, Botó fluix 1986-87, TV3 o Matraca no 1990, TV3, les seves obres s’han adreçat específicament al públic juvenil, amb la recreació i l’actualització preferentment dels referents i els mites clàssics De la raça dels déus, de la raça dels homes 1990, Relats del llibre primer 1991, Troia, enllà del mar 1992, Tindreu una nova terra 1993, Retorn a Ítaca 1994 i Coses del Màrio 1995 Ha estat jurat de la Lletra d’Or
Simó Pastor
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra És autor de tres composicions caracteritzades per la destacada presència de referències mitològiques Es tracta d’un maldit adreçat amb certa violència a un home el nom del qual s’amaga sota el senyal Sac de pecats , una cançó amorosa on elogia de manera elegant Isabel Suaris, dama de certa anomenada entre els poetes de l’època, com Bernat ↑ Fenollar , i una poesia farcida, és a dir, escrita en castellà i llatí, en lloança d’una dama de la qual s’elogien les aptituds musicals Bibliografia Aramon i Serra, R 1961 Massó i Torrents, J 1936 Vegeu bibliografia
Pere Màrtir Coma
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Ingressà a l’orde dominicà 1520 i fou mestre en teologia 1542, prior del convent de Barcelona 1546 i provincial de l’orde 1555 Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg del bisbe de Girona Bisbe d’Elna des del 1569 Fou un impulsor entusiasta de les directrius tridentines per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars en la llengua del país Publicà dues obres en català llargament reeditades, la Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians Barcelona 1561 i el Directorium curatorum Barcelona 1566, adreçat a la formació dels rectors Deixà…
Josep-Narcís Roca i Farreras
Literatura catalana
Publicista i historiador.
Vida i obra Feu estudis de farmàcia a Barcelona i de medicina a Madrid, on collaboràa “La República Ibérica” A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern de la llengua catalana, com també en contra de la pena de mort, i, basant-se en↑ Pi i Arimon , sobre història medieval catalana, una època que l’apassionà i en què veié voluntat de llibertat i autogovern Publicà uns estudis històrics de Girona i contribuí, amb Josep Coroleu, a Galería de…
Francesc Vicent Pérez i Bàier
Literatura catalana
Erudit, hebraista i bibliògraf.
Vida i obra Estudià humanitats a Castelló, i filosofia i teologia a València i Gandia A Salamanca 1733 estudià lleis, grec i hebreu Fou catedràtic d’hebreu a València 1746 i Salamanca 1747 Obtingué una canongia a la seu de Barcelona 1752, ciutat on entrà en relacions amb Josep Finestres i els intellectuals catalans Fou també canonge tresorer de Toledo 1759 Fou un personatge hàbil en l’àmbit cortesà i esdevingué una figura clau en la política cultural de la monarquia amb Carles III fou preceptor dels infants reials, director de la reial biblioteca, arxidiaca de València, ministre del Consejo…
Representació de la Mort
Literatura catalana
Obra dramàtica anònima, de la segona meitat del segle XVI, en vers.
És una interessant i reeixida reelaboració dramàtica postmedieval de les danses de la mort, que consta d’un pròleg adreçat als espectadors, seguit d’un monòleg de la Mort, i de la desfilada de diversos personatges que representen diferents edats i estaments socials, però sense l’ordre jeràrquic i l’alternança religiós/laic propis de les danses que es presenten davant dels espectadors amb un monòleg, i que, a continuació, conversen amb la Mort incorpora personatges de característiques innovadores respecte de la tradició de les danses Es conserva fragmentàriament 1 175 versos hi…
Llibre d’Amic e Amat
Literatura catalana
Obra mística de Ramon Llull que forma part del llibre cinquè del Blanquerna (De vida ermitana).
Desenvolupament enciclopèdic Redactat probablement entre el 1276 i el 1278, fou inclòs posteriorment en el Blanquerna i fou presentat com una obra feta pel protagonista a petició d’un ermità Consta de 365 unitats molt breus o versicles, alguns dels quals són dialogats Síntesi de la mística i la filosofia lulliana, formalment és una mena de llibre de meditació cristiana adreçat als ermitans, de gran valor poètic És un conglomerat d’antítesis, paradoxes i metàfores, i presenta una gran concentració conceptual Els elements constitutius són l’Amic l’home, l’Amat Crist o Déu i l’amor…