Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona
Literatura catalana
Obra més coneguda, sense prou justificació, amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya, composta sota la direcció de Pere el Cerimoniós probablement com a antecedent a la seva crònica personal.
Desenvolupament enciclopèdic Sembla haver-hi hagut en l’origen una versió llatina, perduda potser, al seu torn, procedent d’un primitiu text català, també perdut, i que probablement fou obra de Tomàs de Canyelles abans del 1359 D’aquesta deriva la versió catalana, conservada, composta entre els anys 1369 i 1372-73 i de la qual hom en redactà una altra que prescindia de diversos episodis d’interès aragonès i que cal datar del període 1372-73 Aquest text fou lleugerament ampliat abans de mitjans XV Ja el 1418 hom en feu un resum en català Canòniques en quina manera se poblà…
Dietari d’un pelegrí a Terra Santa
Literatura catalana
Llibre de proses de Jacint Verdaguer sobre el viatge a Palestina, Síria i Egipte la primavera del 1886, publicat el 1889.
El viatge de Verdaguer, en companyia de Jaume Almera, catedràtic de Sagrada Escriptura i bon coneixedor del món de la Bíblia, començà al port de Barcelona el dia 1 d’abril de l’any 1886 i conclogué al mateix lloc el 3 de juny Incloïa l’estada d’una vintena de dies a Jerusalem i els seus voltants, la visita dels llocs sagrats de la història de Jesús, una anada a Beirut i Damasc i una última etapa a Egipte El dietari es refereix a cadascun dels llocs i recull les impressions i les reflexions del viatger, revestit de l’esperit de pelegrí, que, per devoció més que per curiositat turística, visita…
les Homilies d’Organyà
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què hom coneix un dels texts en prosa més antics escrits en català.
Datades cap a la fi del segle XII o el principi del XIII —escrits potser per a la Quaresma de l’any 1204—, les Homilies són d’un gran valor lingüístic i històric Foren trobades a la rectoria d’Organyà Alt Urgell, parròquia on al segle XII s’establí una comunitat de canonges regulars agustinians, procedents del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, per Joaquim Miret i Sans el 1904 Actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya ms 289 Es tracta d’un recull fragmentari de vuit fulls d’extensió, que inclou sis homilies o sermons corresponents als temps litúrgics de sexagèsima, quinquagèsima,…
, ,
Ferran Valls i Taberner
© (BC) Arxiu Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Jurista i historiador.
Vida i obra Fill d’una família d’industrials, banquers i polítics barcelonins –fou germà de Josep Valls –, es doctorà en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1904-09 i fou alumne de l’École de Chartres i de l’École des Hautes Études de París Ingressà 1914 al cos d’arxivers i bibliotecaris i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i del Museu Arqueològic de Tarragona El 1920 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el treball Les genealogies de Roda o de Meià S’afilià a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona 1921 El 1922 obtingué…
, ,
El gravat popular
Introducció El gravat destaca dins la història de l’art popular per ser una de les tècniques artístiques amb una major projecció i èxit, ja sigui per la seva intrínseca reproductibilitat tècnica, com per la accessibilitat pecuniària de les mateixes estampes Ha estat el gravat la tècnica artística que, ja des dels seus orígens, ha esdevingut un dels mitjans que més ha contribuït a acostar a la ciutadania iconografies i formes, alimentant models i continguts de l’imaginari collectiu, que han perviscut al llarg del temps, tot generant certa formulació reiterativa diacrònica de formes i temes,…