Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Joan Vinader i Nubau
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estudià al seminari de Vic i el 1844 entràa la Companyia de Jesús, en la qual destacà com a orador sagrat Fou membre i president honorari 1864 del Círcol Literari de Vic Poemes seus aparegueren en algunes publicacions de l’època, com “Eco de la Montaña” 1965, i el 1858 Antoni de Bofarull n’inclogué quatre a Los trobadors nous una versió de La destrucció de Sennaquerib de Byron i tres d’originals, entre els quals destaca A la pàtria, després de llarga aussència Publicà una Oda a Balmes en llengua castellana 1865 Bibliografia Salarich i Torrents, Mdels S 1973, p 345-…
Josep Villarroya
Literatura catalana
Historiador.
Llicenciat en dret 1758, fou escrivà de cambra de l’audiència de València, alcalde honorari de la casa reial 1782 i acadèmic d’honor de Sant Carles 1795 Escriví Disertación sobre la autoridad real y soberana regalía 1778 i 1789, Real maestrazgo de Montesa 1787, Disertación sobre el origen del nobilísimo arte tipográfico y su introducción y uso en la ciudad de Valencia 1796, Apuntamientos para escribir la historia del derecho valenciano 1804 i una Colección de cartas histórico-críticas 1800, on negava que Jaume I fos l’autor de la crònica que se li atribueix, i altres obres sobre…
Jeroni Agustí Alemany i Moragues
Literatura catalana
Cronista.
Noble filipista i auditor de guerra durant la guerra de Successió, exercí de jutge de béns confiscats per la Inquisició i diversos càrrecs municipals i jurídics a Mallorca L’any 1717 fou nomenat cronista general del Regne de Mallorca Fou membre corresponent i després honorari de l’Academia de la Historia de Madrid És autor d’una Historia general del reino de Mallorca 1723, que aporta diverses notícies sobre el regnat de Felip V, i que no s’acabà d’imprimir per raons econòmiques També escriví un Lamento fúnebre por el rey Felipe V 1746, diverses relacions de festes oficials de…
Eusebi Güell i López
© Fundació Güell
Literatura catalana
Golf
Escriptor i artista.
Segon vescomte de Güell Fill d’ Eusebi Güell i Bacigalupi Fou president de Conferència Club i del Cercle Artístic de Barcelona Practicà el dibuix, viatjà per tot el món i escriví llibres i articles Cooperà a la campanya del Teatre Íntim amb el poema dramàtic Cassius i Helena Barcelona, 1903 —amb traducció al suec del 1905 per Birger Mörner— Publicà diversos assaigs, entre els quals destaquen New Basis for the Foundation of Geometry Manchester 1900, Considérations sur le concept de la mode dans l’art Barcelona 1903, Espacio, relación y posición ensayo sobre los fundamentos de la geometría…
, ,
Miquel Victorià Amer i Homar
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Poeta i bibliòfil.
Feu estudis de pilot de vaixell, de filosofia i de dret a Mallorca i a Barcelona, on fixà la residència Casat 1860 amb la poeta Victòria Peña , ocupà un càrrec administratiu important a la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y a Alicante Inclòs per Antoni de Bofarull a Los trobadors nous 1858 i a Los trobadors moderns 1859, fou mantenidor dels primers Jocs Florals de Barcelona, així com dels del 1864, el 1871 i el 1885, i president honorari el 1908 hi obtingué diversos premis 1865, 1867 La seva obra poètica es publicà en diverses revistes catalanes, especialment en…
,
Vanuatu 2013
Estat
Enmig de grans tensions polítiques, el primer ministre Sato Kilman va dimitir al març, dies abans d’afrontar la sisena moció de censura des del 2010 El seu lloc el va ocupar Moana Carcasses, líder de la Confederació dels Verds, originari de la Polinèsia Francesa i el primer ciutadà naturalitzat que ocupa el càrrec Una de les primeres decisions del nou primer ministre va ser canviar la diplomàcia del país que podria afectar 70 dels 99 representants diplomàtics a causa dels nomenaments irregulars que van ser destapats arran de l’escàndol Phocea –el nom del veler més gran del món, propietat del…
Miquel Colom i Mateu
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Poeta i lul·lista.
Del Tercer Orde Regular de Sant Francesc a partir del 1918, fou ordenat sacerdot el 1925 Del 1922 al 1925 collaborà amb Antoni M Alcover i Francesc de B Moll en la preparació del Diccionari , però aviat hagué de dedicar-se a l’ensenyament Publicà diversos llibres de poesia Veu de l’edat 1975, A Lia 1975, en castellà, A posta de sol 1980, Poemes de senectut 1982, Talaiots Trenta-sis sonets 1982, Requestalles 1983, Darrers batecs 1985, Encara no 1986, Quan ell voldrà 1987, Les rebutjades 1987, Bunyolí 1991 i Darrera voluntat 1990, entre d’altres Especialitzat en la llengua de Ramon Llull,…
,
Francesc de Sales Maspons i Labrós
Literatura catalana
Folklorista.
Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, es doctorà en dret i exercí de notari El 1897 fou degà del collegi notarial de Barcelona Presidí els Jocs Florals de Barcelona 1897 i l’Associació d’Excursions Catalana 1883-91, a la qual donà un gran impuls, especialment a la secció de folklore, i propugnà la seva unió amb l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques per a constituir el Centre Excursionista de Catalunya, que presidí 1892-96 Collaborà, entre altres publicacions, a “Lo Gai Saber”, Calendari Català i La Renaixença En 1871-75…
Josep Roca i Pons
Literatura catalana
Lingüista.
Llicenciat en lleis 1935 i en filologia romànica 1941 per la UB, es doctorà en aquesta disciplina a la Universitat de Madrid 1953 Fou professor a les universitats de Barcelona 1947-55 i d’Oriente, a Santiago de Cuba 1955-56, i, després d’una estada a Nova York 1956-58, a la universitat d’Indiana 1958-81, d’on fou catedràtic i posteriorment professor emèrit, i on es troben els Josep Roca-Pons Archives 1995 Entre les seves principals publicacions cal destacar Estudios sobre las perífrasis verbales del español 1958 premi Menéndez y Pelayo, la llargament reeditada Introducción a la gramática 1960…
Josep Francesc Yvars Castelló de Castellví
Literatura catalana
Assagista, editor i historiador de l’art.
Estudià filosofia a València i Madrid i història de l’art i estètica a Bonn, Londres i Roma Fou professor de teoria de l’art i art contemporani a la Universitat de València 1967-74 Ha estat director fundador de la revista Kalias de l’Institut Valencià d’Art Modern IVAM, del qual fou responsable acadèmic des de la seva fundació i director del 1992 al 1995 Actualment n’és director honorari Entre els seus títols en català d’assaig i estudis sobre art cal assenyalar Jocs sense temps 1992, Al temps de les formes 2000 i L’espai intermedi 2001 També és autor de l’antologia de textos L’…