Resultats de la cerca

Vida i obra Baltasar Escrivà de Romaní i Senna, baró de Beniparrell, fill d’Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní, virrei de Sardenya, residí un temps a Sardenya i Nàpols, i circulà per la cort dels ducs de Calàbria És l’autor de l’edició i traducció de l’obra poètica d’Ausiàs Marc, Las obras del famosísimo filósofo y poeta mossén Osías Marco València 1539, dedicada a Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Aquest destinatari i, més probablement, la seva esposa, Mencía de Mendoza, potser expliquen la traducció al castellà dels versos marquians L’obra comprèn, en edició bilingüe,…

Cavaller del llinatge Escrivà de Romaní, pertanyé al cercle de les justes poètiques de B ↑ Català de Valeriola València 1602, en les quals presentà tres poemes, i és autor de dècimes, octaves i sonets cultistes i barrocs, presentats a diversos certàmens poètics al recull commemoratiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 publicà quatre composicions, en el recull dedicat a Tomás de Villanueva 1619, dues, i una en la justa en honor de sant Lluc 1623

Vida i obra Filla del director de cinema i periodista Magí Murià Estudià a l’escola de monges Infant Jesús i posteriorment, entre el 1917 i el 1923, feu estudis mercantils a l’Institut de Cultura i Biblioteca per a la Dona Després de feines diverses, el 1933 aconseguí una plaça de funcionària a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic i amplià estudis a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Inicià la seva activitat com a escriptora a la revista “La Dona Catalana”, dirigida pel seu pare Entre el 1925 i el 1930 hi publicà poemes, proses literàries i contes A més del propi nom, hi signà amb els pseudònims Roser…

Vida i obra Al llarg dels anys vint i trenta collaborà en diverses publicacions, com “El Borinot”, “La Nau” o “Diari de Catalunya” Implicat en les reivindicacions catalanistes, fou militant d’Estat Català, i, posteriorment d’Acció Catalana Republicana i del Partit Nacionalista Català Poc abans d’esclatar la guerra civil començà a treballar de funcionari a la Generalitat de Catalunya En caure el front d’Aragó, es feu voluntari de l’exèrcit republicà i prengué part en la batalla de l’Ebre També durant la guerra aparegueren els seus dos primers llibres l’assaig La revolució al camp de Catalunya…

Vida i obra Baró de Patraix, per compra 1492 al comte de Cocentaina Joan Roís de Corella i per concessió de la jurisdicció 1501 per Ferran II Fill segon d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó, baró de Beniparrell i senyor de la meitat de la baronia de Patraix Castellà de Morella 1477 i mestre racional del regne 1478 per Joan II Ferran II li confirmà ambdós càrrecs, li confià encara el castell de Callosa 1488, l’envià com a ambaixador prop d’Alfons II i Ferran II de Nàpols 1474-76 en lluita contra Carles VIIIde França tanmateix li retragué de no haver impedit la coronació de…

Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, baró de Patraix, i d’Àngela Sabata de Mercader Doctor en teologia per Alcalá i canonge de València, entrà en la Companyia de Jesús el 1579 Ensenyà teologia i Sagrada Escriptura en diferents collegis de la corona catalano-aragonesa, i fou rector del de Saragossa A València fou confessor i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera, del qual escriví la Vida València 1612 i 1696 És també autor d’uns Discursos sobre los cuatro novísimos en dos volums València 1604-08

Ciutadà de València, hom l’identifica amb el Miquel Pereç que el 1488 fou elegit clavari de censals i el 1514 conseller de la ciutat pel grup dels jurats vells, i que el 1518 i el 1526 exercí el càrrec de lloctinent de mostassaf Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició Del més alt cel haveu ubert la porta , i a la segona edició del↑ Cancionero general València 1514 figura una Demanda feta per Miquel Perez a Joan Verdancha , que comença D’amor los combats encalsen ma vida Fou, però, més conegut com a escriptor o traductor d’obres hagiogràfiques, la més important de les…

Vida i obra Fou advocat i un dels fundadors deLa Jove Catalunya 1868 S’incorporà successivament al Centre Català 1882, al grup de La Renaixença i a la Lliga de Catalunya Collaborà a La Renaixença , dirigí, amb Romaní i Puigdengolas, “La España Regional”, i contribuí al Memorial de greuges 1885 El 1896 fou elegit diputat per Girona com a candidat independent i, el 1901, regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista Expulsat del partit el 1905, escriví La crisi del catalanisme 1906 Dirigí amb Elias i de Molins la “Revista Histórica Latina” 1874-77 És autor de…

Desenvolupament enciclopèdic El seu eix temàtic se centra en la decadència moral i econòmica de la família Lloberola, un dels darrers exemples d’aristocràcia barcelonina Els Lloberola, un llinatge noble des del s XVIII, s’enfronta a la seva ruïna Don Tomàs de Lloberola, els seus fills Frederic i Guillem i els seus nets Maria Lluïsa i Ferran, fills de Frederic són els encarregats d’enderrocar progressivament els principis i la tradició d’un nom que cada vegada té menys significat La via és el mòbil sexual i l’econòmic La resta de personatges que configuren la trama argumental provenen de les…

Al novembre, Duško Marković va ser nomenat nou primer ministre de Montenegro després de guanyar les eleccions del dia 28 © Govern de Montenegro / B Ćupić La política montenegrina va estar marcada per la celebració d’eleccions legislatives al mes d’octubre, que van suposar la victòria del Partit dels Demòcrates Socialistes DPS, del primer ministre, Milo Djukanović, amb més del 40% dels vots i 36 escons dels 81 del Parlament La sorpresa la va donar després Djukanović en anunciar la seva retirada com a candidat per a assumir el Govern del país, i la proposta de Duško Marković, excap dels serveis…